La sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem va rebutjar ahir la posada en llibertat tant de l'exconseller català d'Interior Joaquim Forn com de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i anterior candidat a presidir la Generalitat de Catalunya Jordi Sánchez, en entendre que persisteix en tots dos el risc de reiteració en els delictes contra la Constitució, que qualifica de «gravíssims» pels que se'ls està investigant en la causa del procés.
El Ministeri Públic havia sol·licitat el dimarts, per petició expressa de la Fiscalia General de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, que s'excarcerés Forn sota fiança de 100.000 euros per «raons humanitàries» a causa de l'«aparició de la tuberculina», que és la prova utilitzada per diagnosticar si hi ha infecció tuberculosa.
Ho va fer durant la vista celebrada aquest dimarts a porta tancada en què la defensa va argumentar igualment a favor de l'anul·lació de la mesura cautelar que pesa sobre l'exmandatari davant de la petició de l'acusació popular exercida per Vox, que va demanar que es mantingués la presó provisional.
La Sala va determinar que la Fiscalia no va acreditar suficientment l'existència de l'esmentada malaltia, de manera que no pot atendre la seva demanda.
En el cas de Sánchez, la decisió de la Sala Penal no va tenir en compte el manifestat per la seva defensa a la vista d'apel·lació celebrada el passat dia 20, en assenyalar que el diputat de Junts per Catalunya (JxCat) «està disposat» a renunciar en els pròxims dies a l'acta de diputat per tornar al seu lloc de professor a la universitat. L'endemà el diputat va formalitzar aquesta decisió mitjançant l'enviament d'una carta al president de la cambra Roger Torrent.
En l'acte relatiu a Joaquim Forn, el tribunal indica, en primer lloc, que el recurrent va mostrar una especial determinació en l'execució dels fets delictius que se li imputen, «l'organització i execució es va perllongar durant un proper als dos anys», «fets entre els quals es troben aquells que s'orientaven a incitar els ciutadans a votar en un referèndum il·legal com a pas previ a la independència tot i l'oposició evident de l'Estat, i a permetre l'enfrontament físic dels ciutadans amb les forces policials que tractaven d'assegurar el compliment de la llei». Com a segon punt, la Sala recorda que Forn va ocupar llavors un càrrec d'especial responsabilitat com a conseller d'Interior, des del qual es van impulsar i van cometre els fets que indiciàriament es consideren delictius, la qual cosa el convertia en un dels referents dels seus partidaris, «situació que previsiblement recuperaria en cas d'obtenir la llibertat provisional».
«GRAVETAT DELS FETS»
En tercer lloc, els magistrats Francisco Monterde, Alberto Jorge Barreiro i Miguel Colmenero consideren un fet notori que, en aquest moment, no hi ha indicis clars que aquells que van cometre els fets que s'investiguen hagin abandonat definitivament la voluntat d'enfrontament directe amb l'Estat amb la finalitat d'obtenir la independència, la qual cosa augmenta les possibilitats de reiteració delictiva. El tribunal també té en compte la gravetat dels fets i la intensitat correlativa del possible dany als béns jurídics protegits, de manera que l'interès públic aconsella l'assegurament de tal protecció encara que sigui sacrificant la llibertat individual del recurrent.
En relació amb la posició mantinguda pel fiscal, que va sol·licitar a la vista del recurs la llibertat sota fiança de 100.000 euros de Forn, el tribunal assenyala que en la seva exposició el Ministeri Públic es va assenyalar en primer lloc que no existia risc de reiteració delictiva però sense argumentar-ho.
