El tribunal de primer instància de Neumünster, a l'Estat d'Schleswig-Holstein, ha ampliat la detenció de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, arrestat a Alemanya aquest diumenge en aplicació de l'euroordre emesa pel Tribunal Suprem, segons ha informat la televisió pública alemanya ARD.

El jutge d'aquest dilluns, de fet, s'ha limitat a identificar el líder de JxCat i traslladar el cas a la instància superior, que n'és la competent. Per ara, no hi ha data ni horari concret per a la declaració de Puigdemont al Tribunal Superior, però fonts de la fiscalia han indicat que esperen que sigui el més aviat possible.

Puigdemont va ser detingut aquest diumenge a les 11.19 hores a Kiel, capital d'Schleswig-Holstein, sobre la base de l'euroordre cursada pel Tribunal Suprem i ha declarat a un jutjat de primera instància la tarda d'aquest dilluns perquè decideixi possibles mesures cautelars.

L'última paraula la tindrà la Fiscalia General de l'Estat d'Schleswig-Holstein en un procediment que pot allargar-se 60 dies, prorrogables fins als 90, segons informa Europa Press.

El delicte de rebel·lió no està tipificat com a tal en el Codi Penal alemany però pot haver-hi delictes que siguin equiparables, segons ha informat aquest dilluns la portaveu del Ministeri de Justícia, Stephanie Krüger, que ha declinat respondre si es referia al d'alta traïció que sí que recullen les lleis d'aquest país amb una pena màxima de 25 anys.

Detenció a Alemanya

Com si fos una pel·lícula d'acció de diumenge a la tarda (precisament el dia en què va ser detingut), el president cessat de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha acabat el seu periple europeu de la manera menys desitjada per ell, a la presó d'un país tan «estricte» amb les pretensions independentistes com Alemanya. Puigdemont ha passat avui a disposició judicial després d'haver estat arrestat ahir al matí a 30 quilòmetres de la frontera entre Alemanya i Dinamarca i després d'haver passat la nit a la presó de Neumünster.

El president cessat de la Generalitat viatjava en una Renault Space amb quatre persones en direcció a Hamburg, des d'on s'havia de dirigir fins a la seva residència de Waterloo, a Bèlgica. Els serveis d'intel·ligència espanyol van controlar el viatge de tornada de Puigdemont des de Finlàndia des de divendres, i van demanar la col·laboració de la policia alemanya perquè fos detingut en aquest país, un dels que té una col·laboració judicial més estreta amb Espanya.

La compareixença de Puigdemont al jutjat, servirà per verificar la seva identitat, mentre que la Fiscalia de l'estat federat de Schleswig-Holstein, a càrrec del cas, haurà de determinar si el manté en custòdia policial fins que es resolgui la seva entrega a Espanya, un pas que podria retardar-se entre deu i seixanta dies, o el deixa en llibertat.

La detenció del president cessat de la Generalitat es va materialitzar gràcies a la cooperació entre l'Oficina Federal d'Investigació Criminal d'Alemanya (BKA) i la Policia Nacional espanyola (Comissaria General d'Informació i Divisió de Cooperació Internacional), en coordinació amb el CNI. L'arrest es va produir gràcies a l'Ordre Europea de Detenció i Entrega del 23 de març, emesa per la Sala penal del Tribunal Suprem, per un delicte de rebel·lió, amb àmbit de difusió Schengen. Puigdemont va ser retingut per la policia en una estació de servei d'una autopista d'Alemanya, a l'altura de la localitat de Schuby.

Fonts de la Seguretat de l'Estat van assegurar que Puigdemont va estar sota control durant la seva sortida de Finlàndia i que en un primer moment es va estudiar el seu arrest a Dinamarca. No obstant això, es va descartar en tenir el convenciment que el president cessat seguiria el seu periple per terra fins a Alemanya.

La Fiscalia es troba ara realitzant intenses gestions amb la Fiscalia d'Alemanya i Eurojust per posar a la seva disposició tota la documentació i material que es necessiti per fer efectiva l'euroordre de detenció. Els terminis d'entrega en aplicació de l'euroordre que hi ha contra ell van de 10 a 60 dies. Segons recull la legislació europea, si la persona detinguda manifesta el seu consentiment d'entrega al seu país, aquesta es farà efectiva en un termini de 10 dies després d'aquest consentiment. En canvi, en els altres casos, la decisió definitiva sobre l'execució de l'euroordre hauria de prendre's en un termini màxim de 60 dies després de la detenció.

L'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, va augurar que l'euroordre contra ell no es resoldrà en uns pocs dies, sinó que «haurà de ser un jutge qui resolgui, també amb possibilitat de recursos». Ho va dir a l'aeroport de Barcelona just abans de volar cap a Brussel·les, on avui es reunirà amb els advocats que van treballar amb la primera euroordre a Bèlgica, i també viatjarà a Hamburg per reunir-se amb advocats alemanys, amb els quals ja ha contactat.

Segons Cuevillas, Puigdemont era «perfectament conscient» dels «riscos» que assumia en els seus viatges per diferents països d'Europa, encara que va preferir donar prioritat a «internacionalitzar el conflicte» català sobre la seguretat «que en principi» tenia si romania a Brussel·les: «Ha estat molt conscient en tot moment. Es podria haver quedat a Espanya, i ja hem vist que els que ho han fet estan a la presó o, com altres, anar-se'n fora per tenir veu, mantenir un discurs i formar una candidatura». En preguntar-se-li si la legalitat alemanya no l'afavorirà tant com la belga, va explicar que dins de la UE s'aplica la mateixa directiva, encara que «sí que és cert que després cada país ha d'aplicar la seva normativa material i processal».

L'estratègia de Puigdemont

L'advocat belga de Carles Puigdemont, Paul Bekaert, va explicar que l'estratègia jurídica passarà per «repetir» que el líder de JxCat té immunitat parlamentària com a diputat i que l'ús de l'euroordre per part de la justícia espanyola és per «motius polítics» i, per tant, «il·legal». Per tot plegat, va confirmar que ja han contactat amb un advocat alemany -del qual encara no se'n coneix el nom- que ha acceptat defensar Puigdemont a Alemanya. Preguntat per si l'equip jurídic es planteja demanar asil a aquest país, va admetre que «sempre és una opció».