28 de març de 2018
28.03.2018

Forcadell reitera al Suprem que la declaració d'independència no tenia valor jurídic

L'expresidenta del Parlament demana a la sala d'apel·lacions sortir en llibertat perquè no pensa fugir ni seguir en política

29.03.2018 | 07:16
Forcadell, arribant amb Raül Romeva i Dolors Bassa al Suprem el 23 de març.

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha tornat a assegurar que la declaració d'independència del 27 d'octubre no tenia valor jurídic, sinó simplement polític, i pretenia forçar el govern espanyol a negociar. Ho diu en el seu recurs d'apel·lació presentat davant la Sala Segona del Suprem contra la interlocutòria de presó que va dictar el magistrat Pablo Llarena divendres passat. Forcadell diu que no va cometre cap delicte de rebel·lió, com a màxim el de desobediència, com els seus companys sobiranistes de la Mesa de la cambra, i que no té cap intenció de fugir ni de seguir en política activa.

Després de presentar un recurs de reforma davant del mateix Llarena per la interlocutòria de processament, Forcadell també ha presentat recurs d'apel·lació, aquest cop davant la sala d'apel·lacions, per la interlocutòria de presó.

L'escrit de l'advocada Olga Arderiu és força contundent i recrimina a Llarena diversos aspectes. Així, considera que la citació de Forcadell i altres cinc diputats per divendres no és legal, ja que cap part acusadora l'havia demanat i estava clar que era per dictar mesures cautelars més restrictives de les que ja tenia, cosa que la llei no preveu.

Sobre el delicte de rebel·lió, diu que és inexistent perquè no hi va haver cap aixecament públic ni violent, i menys encara amb participació seva. De fet, recorda que el Codi Penal estableix una atenuant pels acusats de rebel·lió si deposen les armes abans d'usar-les. Per això, l'advocada constata la paradoxa que Forcadell, en no tenir armes, no pugui gaudir d'aquesta atenuant.

Del 20 de setembre, diu que no hi va haver cap incident violent, i com a molt un delicte de danys als cotxes de la Guàrdia Civil comesos per una minoria anònima. Ella va passar per la zona uns dos minuts i no va fer cap proclamació pública. La mateixa tarda va anar a una concentració a Sabadell en el mateix sentit. L'endemà va demanar davant del TSJC l'alliberament dels detinguts i va instar a votar l'1-O, i el 22 de setembre va anar a la Ciutat Judicial a rebre els detinguts. En tots els casos, va fer tuits a favor de la pau i la participació en el referèndum.

Sobre el dia 1 d'octubre, ha dit que hi va haver més de 1.000 ciutadans ferits, i que si haguessin volgut fer mal a la policia haguessin causat més lesions entre els agents. En canvi, només hi va haver una persona arrestada. Sobre les manifestacions del següents dies, Forcadell diu que no eren per demanar la independència, sinó per protestar per la violència policial.

Finalment, sobre el 27 d'octubre, reitera que ella com a presidenta del Parlament no pot vetar cap proposta de resolució si està vinculada al debat que s'ha tingut al ple de la cambra. Per això va permetre la votació de totes les propostes. La que va ser aprovada, en la seva fase declarativa, no resolutiva, propugnava la república catalana. Així, segons la lletrada, les resolucions del Parlament són manifestacions de voluntat i aquella en concret tenia com a finalitat "exclusivament aconseguir iniciar una via de negociació amb el govern central". La prova, segons Forcadell, és que el mateix dia es va aprovar l'aplicació de l'article 155 i no es va instar a la violència de les masses, es va acatar la decisió i es va participar a les eleccions del 21 de desembre.

De fet, en diversos apartats del recurs, l'advocada assegura que Forcadell sempre va seguir el reglament, que no li permet limitar els debats o les votacions ja que el ple és sobirà. Per això, diu que no se la pot acusar de rebel·lió, sinó com a màxim de desobediència, com a la resta de membres sobiranistes de la Mesa. Tot i així, considera que la inviolabilitat parlamentària impedeix jutjar-la per opinions expressades a la cambra.

Llarena també retreia a Forcadell el seu passat com a presidenta de l'ANC per situar-la en el centre de l'estratègia independentista. La seva advocada recorda que va deixar l'entitat el 2015, quan va ser nomenada presidenta del Parlament, i que fins aleshores cap manifestació massiva convocada per l'entitat va patir cap incident.

Sobre el risc de fugida, diu que no pot tenir-se en compte només perquè Marta Rovira fugís del país. Així, recorda que Forcadell ja era investigada al TSJC i va acudir a totes les cites, des del primer moment se la va encausar per rebel·lió al Suprem i sempre ha complert els requeriments judicials, com entregar el passaport, no sortir de l'estat espanyol i acudir setmanalment als jutjats. També assegura que si hagués volgut fugir ja ho hauria fet, i no creu que hi hagi cap element nou que augmenti aquest risc com la suposada infraestructura internacional dels independentistes.

Sobre el possible risc de reiteració delictiva, l'advocada recorda que dos dies abans Forcadell havia renunciat a l'escó i que això mateix va ser el que la fiscalia va tenir en compte, entre altres coses, per demanar la llibertat sota fiança de Joaquim Forn. A més, Forcadell ja ha anunciat que vol tornar a la seva plaça de funcionària a l'Escola Industrial de Sabadell. L'advocada, a més, recrimina a Llarena que insti els acusats a admetre els delictes, cosa que la llei no permet.

Per tot això, Forcadell demana la seva llibertat provisional i al·lega que s'estan vulnerant el seu dret a un judici just i les seves llibertats d'expressió, de manifestació, d'ideologia i de representació política.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema