El govern va rebre ahir la comunicació del Comitè de Drets Humans de l'ONU en què l'informa de la denúncia que ha presentat l'expresident de la Generalitat contra Espanya per entendre [Carles Puigdemont] que s'han «vulnerat» els seus drets polítics.
No obstant això, segons les fonts del Govern, en la comunicació rebuda pel Govern de Mariano Rajoy, la Comissió de Drets Humans de l'ONU estableix un termini de dos mesos, fins al 28 de maig, perquè l'executiu aporti les informacions que consideri oportunes al respecte en relació amb l'admissibilitat a tràmit de l'assumpte.
el portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo, va explicar ahir en roda de premsa que el Govern respondrà «amb molt de gust» en el termini que els han comunicat i donarà compte de «quina és la situació del senyor Puigdemont».
«És una persona fugida de la Justícia, que se'n va anar a un altre país de la Unió Europea per eludir acudir als tribunals de justícia i que, en virtut d'una euroordre, està detingut en una presó alemanya a l'espera que les autoritats judicials alemanyes decideixin sobre la seva entrega a Espanya». Segons ha indicat, el Govern «estarà, sense interferir en cap moment, al que diguin les autoritats judicials».
D'altra banda, fonts de l'Executiu, consultades per Europa Press, van explicar que, encara en el cas que s'arribés a admetre a tràmit aquesta petició i hi hagués un dictamen, aquest no és «vinculant» per a Espanya sense perjudici que, com tot Estat de dret i democràtic té en compte els criteris del Comitè per millorar, si escau, la protecció dels drets fonamentals.
Les mateixes fonts deixen clar que aquest Comitè no és com el Tribunal Europeu de Drets Humans i les seves decisions «no obliguen» als Estats ni poden afectar resolucions judicials fermes. A més, precisen que a Espanya no es vulneren els drets polítics de ningú i adverteixen que la situació de Puigdemont la decideix el Tribunal Suprem amb totes les garanties processals i en aplicació estricta de la llei.
«Això és un Estat de dret i aquí hi ha separació de poders», exclamen les fonts consultades, els qui recalquen que el Govern no interfereix de cap manera en les resolucions judicials.
En mans dels jutges
Méndez de Vigo, va avisar als independentistes que no poden presentar-se com a «víctimes» després de les detenció de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i del processament de diversos exconsellers catalans, ja que, segons ha dit, se'ls jutja per actuacions contràries a la llei i no per les seves idees.
Després de recalcar que la situació dels processaments està en mans dels jutges i no dels governs, va demanar al president del Parlament, Roger Torrent, que avui hi hagi un ple en «positiu» i no s'hi repeteixin «errors». «Les persones processades no estan sent investigades ni privades de llibertat per les seves idees sinó per les seves greus actuacions contràries a l'Estat de Dret», va ressaltar, per recordar que en aquests mesos van ser «advertides de forma reiterada» que les seves actuacions eren «delictives» i podien tenir «conseqüències» davant els tribunals.
En aquest sentit, el portaveu del Govern espanyol va subratllar que els partits polítics van decidir presentar-los com a candidats a les eleccions del 21 de desembre «a gratcient» de la seva situació processal, per la qual cosa «no poden presentar-se com a víctimes d'una situació que ells mateixos coneixien i van propiciar».
Sense reiteració
Davant el ple en defensa de l'expresident Carles Puigdemont (a la presó preventiva a Alemanya després de la seva detenció diumenge passat) que va convocar Roger Torrent, Méndez de Vigo va indicar que el Govern «respecta la sobirania parlamentària» perquè és competència del president de la Cambra i la taula convocar aquest ple.
Això sí, va dir que els agradaria que fos un «ple en positiu» i «no hi hagués una reiteració dels errors» perquè, segons ha recordat, el que no pot fer el Parlament català és investir un candidat que no hi és present, tal com ja ha dit el Tribunal Constitucional. Dit això, va avisar que «ja saben les conseqüències polítiques i jurídiques» que implica l'incompliment de les sentències del tribunal de garanties. En aquest sentit, Méndez de Vigo va demanar de nou la investidura d'un candidat sense «causes judicials pendents».
