30 de març de 2018
30.03.2018

Les fiances del procés han deixat 7,8 MEUR als tribunals espanyols

Els líders independentistes han hagut de consignar imports milionaris mentre esperen anar a judici

30.03.2018 | 10:21
La façana principal del Tribunal Suprem

Els efectes judicials del procés no només passen pels empresonaments preventius o per les peticions d'extradició sinó que també tenen una vessant econòmica. Fins ara, els tribunals espanyols han obligat a diferents líders independentistes a dipositar 7.797.896,77 euros en concepte de fiances.

La més alta és de 5.251.948,17 euros i l'ha reclamat el Tribunal de Comptes a l'expresident Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau per l'organització del 9-N. Tots ells han dipositat bona part dels diners en efectius (fins a 2,8 MEUR) i, per a la resta, han aportat immobles de la seva propietat com a aval. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena també ha reclamant una fiança solidària a tots els membres del Govern de més de 2,1 MEUR (en tràmit de consignar).

A aquests diners cal sumar 410.000 euros de les fiances imposades per l'Audiència Nacional i el Suprem per deixar sortir en llibertat provisional alguns càrrecs del Govern i de la Mesa. Gran part d'aquests diners han sortit de la caixa de solidaritat d'ANC i Òmnium. El destí final de les fiances dependrà de les sentències i de les responsabilitats civils que es determinin.

El passat mes de setembre, el Tribunal de Comptes va comunicar a Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau que havien de dipositar una fiança de més de 5,2 MEUR. Són els diners públics que el tribunal calcula que es van destinar a la preparació de la consulta del 9-N de 2014. El cas arrenca per una denúncia de Societat Civil Catalana i l'Associació d'advocats catalans, a la qual es va adherir la Fiscalia.

Després de demanar algunes pròrrogues, finalment els investigats van ingressar en efectiu 2,8 MEUR i, per arribar a la quantitat total de 5,2 MEUR, el tribunal els ha permès aportar immobles de la seva propietat com a aval. Aquest diners estan retinguts al compte de consignacions, que depèn del Ministeri de Justícia.

Al gener i després de rebre les fiances, el tribunal va donar per tancada la fase d'instrucció. Des de llavors, el cas està en mans de la secció d'enjudiciament i se'n fa càrrec la responsable del departament 2n, l'exministra de Justícia del primer govern d'Aznar Margarita Mariscal de Gante, que també va ser l'encarregada de nomenar un delegat instructor en aquesta causa.

Un cop resoltes les al·legacions, el Tribunal de Comptes està pendent de començarà amb les audiències prèvies i farà citacions que seran públiques. Tots ells són passos previs a un judici.

2,1 MEUR al Govern


El dia 23 de març el jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena va dictar la interlocutòria de processament. És a dir, va aclarir a qui envia a judici i per quins delictes. Finalment, Llarena processarà 25 dels 28 investigats en aquest tribunal, dels quals 13 per rebel·lió.

El jutge instrueix la causa no només per un suposat delicte de rebel·lió, sinó també que investiga si hi va haver malversació de diners públics en l'organització del referèndum. De fet, ha obert una peça separada –i l'ha declarat secreta- per investigar la malversació. Tot i això, en la interlocutòria de processament ja avançava la quantitat que, segons els informes policials, s'haurien destinat a l'organització de l'1-O: 1,6 MEUR.

Concretament, el jutge estableix que es van gastar 224.834 euros en el registre dels catalans a l'estranger, 277.804 euros en campanyes de publicitat i difusió, 979.661 euros per repartir paperetes, el cens electoral i les citacions de les meses i 199.700 euros per la participació d'observadors internacionals.

A banda d'aquest 1,6 MEUR, la fiança per responsabilitat civil ascendeix als 2,1 MEUR perquè cal sumar-hi el terç de la quantitat fixada (500.000 euros) que la llei obliga a dipositar també per assegurar possibles responsabilitats futures. Llarena la reclama a tot el Govern de manera solidària. A la interlocutòria no es fixa un termini per aportar els diners i, per tant, la consignació s'està tramitant.

Fiances per sortir de la presó


Les fiances que han aportat els líders del procés es completa amb els imports fixats per l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem per deixar en llibertat sota fiança alguns dels investigats. Aquest és el cas dels consellers destituïts Santi Vila (50.000 euros), Carles Mundó (100.000 euros) i Meritxell Borràs (100.000 euros) i dels quatre membres de la Mesa: Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Lluís Maria Corominas (25.000 euros cadascú). Gran part de les fiances s'han pagat amb diners procedents de la caixa de solidaritat de l'ANC i Òmnium Cultural.

Al febrer, el jutge del Suprem Pablo Llarena també va fixar una fiança de 60.000 euros a Marta Rovira, que va poder sortir en llibertat i aportar els diners en els dies. El jutge la va tornar a citar el 23 de març però la secretària general d'ERC no va comparèixer i pesa sobre ella una ordre europea i internacional de detenció. Per tant, en total s'han consignat fins a 410.000 euros per poder alliberar alguns dels investigats.

De fet, aquesta quantitat va arribar a ser més alta. El passat 4 de desembre, Llarena va decretar llibertat sota fiança per a l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell (150.000 euros), Dolors Bassa (100.000 euros), Jordi Turull (100.000 euros), Josep Rull (100.000 euros) i Raül Romeva (100.000 euros). Uns diners que el tribunal els ha retornat després del nou ingrés a la presó decretat per Llarena el passat 23 de març.

Tots els diners de les fiances estan retinguts al compte de consignacions, que depèn del Ministeri de Justícia. El destí final dels diners dependrà del sentit de les sentències i de les responsabilitats civils que es determinin.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema