El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ressalta en l'ordre europea i internacional de detenció i entrega de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont que aquest va ignorar els avisos de l'escalada de violència a Catalunya si l'1 d'octubre se celebrava el referèndum. Així ho relata el magistrat en aquesta ordre, a la qual ha tingut accés Efe i en què recorda que Puigdemont està processat per un delicte de rebel·lió, penat amb fins a 25 anys de presó, i un altre de malversació de cabals (fins a 8 anys de presó), dues infraccions penals per les quals va demanar la seva detenció.
Un arrest que es va produir finalment diumenge a Alemanya, quan Puigdemont tornava de Finlàndia per viatjar fins a Bèlgica. Precisament, en la seva ordre de detenció el jutge domicilia l'expresident de la Generalitat a Hèlsinki (Finlàndia) i/o Waterloo (Bèlgica).
Encara que se l'acusa dels dos citats delictes, cap dels dos figura en el llistat de 32 que apareix en el formulari de l'ordre europea i internacional de detenció, per la qual cosa Llarena va marcar la casella del delicte de «corrupció». Segons el relat que fa el jutge, va ser el 28 de setembre passat quan els màxims responsables dels Mossos d'Esquadra es van reunir amb Puigdemont, el llavors vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i qui va ser conseller d'Interior Joaquim Forn per a informar-los que es preveia "una escalada de violència, amb brots importants d'enfrontament" per a l'1-O.
«Els responsables del Govern presents en aquella reunió coneixien àmpliament els riscos de violència» després dels incidents ocorreguts el 20 de setembre davant la seu de la Conselleria d'Economia, quan milers de persones impedien l'entrada de la Guàrdia Civil i es van produir greus enfrontaments.Decisió del Govern
Malgrat això, contínua el magistrat, la decisió dels membres del Govern va ser que la votació havia de celebrar-se. En el plantejament general que fa el jutge s'assenyala que Puigdemont, així com els altres processats, han actuat amb la finalitat d'obtenir la independència de Catalunya respecte a la resta d'Espanya. «L'esmentada independència era l'objectiu que es pretenia aconseguir en tot cas; primerament mitjançant un acord pactat amb el Govern espanyol i, en cas contrari, de manera unilateral i forçant el Govern a assumir una situació de fet que buscava crear-se. Per a tots dos supòsits comptaven amb utilitzar la mobilització popular», afegeix el jutge.
Paral·lalment, la defensa de Joaquim Forn ha acusat el coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos, de fer «manifestacions extravagants» sobre l'operatiu dels Mossos d'Esquadra en la seva declaració davant del Suprem, com ara que «no coneixia» la intenció de la policia catalana d'enviar dos agents a cada centre de votació. En un recurs de reforma contra la interlocutòria de processament, els advocats de Forn contraposen aquesta afirmació a les declaracions fetes davant del jutge per part de comandaments de la policia catalana.
La defensa del conseller d'Interior destituït nega «indicis racionals de criminalitat» tant pel que fa al delicte de rebel·lió com al de malversació de fons públics, pels quals està processat.
