08 de abril de 2018
08.04.2018

Qui són realment els CDR?

Aquests grups de ciutadans ja són quasi 400,no tenen jerarquia i s'expandeixen fora de Catalunya

08.04.2018 | 13:27
Qui són realment els CDR?

Són ja gairebé 400, segueixen sense jerarquia i són variats tant quantitativament com qualitativa; i encara que han nascut a Catalunya per "morir" per la causa independentista, han traspassat "fronteres". Són els Comitès de Defensa de la República (CDR), estesos ja en Perpinyà, Lisboa, Berlín o Còrdova.

I van a més. Els CDR, sorgits poc abans del referèndum il·legal de l'1-0, han protagonitzat la mobilització social en la crisi de Catalunya, i sense esperar-ho -van començar sent Comitès en Defensa del Referèndum-, han recollit el testimoni d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per ser avui la "cara" de la mobilització ciutadana.

Però per les escletxes que deixa un moviment més o menys anàrquic, sense cap ni estructura, s'ha colat l'independentisme en la seva versió més violenta.

Així, la cara més amable d'aquesta mobilització "veïnal" ha deixat una altra fotografia menys "cordial", com el setge a la Guàrdia Civil en la Conselleria d'Economia al setembre passat, els escraches a tot el que "olori" a Espanya, els talls de carreteres i, fins i tot, les destrosses als sistemes de control dels peatges en les vies.

Molts veuen en el setge a les delegacions i subdelegacions del Govern a Barcelona i Girona, per exemple, un nivell de violència més elevat, un pas més. I en l'ús de tanques, extintors, dissolvent i altres, les fonts consultades per Efe observen un punt d'inflexió important en les seves activitats.

Quin és el perfil del CDR?

Diverses fonts consultades per Efe coincideixen a afirmar que ni tan sols en la seva composició són homogenis. I d'aquí la dificultat a l'hora de quantificar als seus membres, ja que aquests comitès poden estar formats per 15 persones els més petits, o per 150. No és necessari afiliar-se o associar-se.

I és que són "variats en tot", com ressalta a Efe una de les fonts consultades. Variats en la seva composició, en el seu grau de violència i, fins i tot, en fins on estan disposats a arribar.

Sota el paraigua d'un CDR s'aixopluga, per tant, una diversitat de sensibilitats que s'han apuntat a un moviment que va començar sent una cosa similar als Comitès de Defensa de la Revolució a Cuba -les mateixes sigles-, que van arribar a convertir-se en delators del veí que no seguia les consignes polítiques.

Qui està darrere dels CDR de Catalunya? Aquesta és una altra de les preguntes que té difícil resposta.

Hi ha qui diu que Arran, els joves agitadors de la CUP (Candidatura d'Unitat Popular), però també hi ha qui diu que pot haver-hi altres organitzacions interessades en "avivar el foc" per estar presents en les accions "més qualificades" sense tenir l'"estigma" de la CUP.

En qualsevol cas i sota la mateixa denominació, cada CDR "va per lliure" i tots ells han aconseguit una presència més gran als carrers arran de la marxa de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, però també en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials.

El seu missatge és cada vegada "més bel·ligerant", subratllen les fonts, que recorden que se citen a les mobilitzacions a través de xat de Whatsapp o de Telegram, amb més protagonisme i activitat després de l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució, les eleccions de desembre i, sobretot, després de la detenció de Puigdemont.

En una comunitat autònoma amb més de 7,5 milions d'habitants i un important nombre de grans ciutats, la proliferació de CDR permet que hi hagi persones o grups que sense un criteri independentista s'apuntin a la causa que defensen aquests comitès.

O el que és el mateix. Que radicals, com els anarquistes més violents per exemple, aprofitin els CDR per actuar. De tota manera, es tracta només d'una hipòtesi de treball per als investigadors, ja que fins al moment no s'ha pogut demostrar.

Sí que han comprovat, d'una altra banda, l'expansió dels CDR més enllà de les fronteres de Catalunya, i ja s'ha constatat la seva existència en Perpinyà i altres localitats del sud de França, a Lisboa, a Brussel·les o a Berlín, així com en diverses províncies d'Andalusia, com Còrdova o Sevilla.

Les fonts consultades precisen que els CDR encara no estan organitzats jeràrquicament, però a la vegada no neguen el seu escepticisme a l'hora d'atribuir els actes vandàlics que s'han produït, com els talls de carreteres als sabotatges als peatges, a simples accions espontànies i assembleàries.

"Sempre que hi ha un tall de carretera, hi ha algú que ho decideix i coordina", emfatitza una de les fonts consultades per Efe.

Aniran "in crescendo", vaticina un altre dels consultats, qui no creu que els CDR puguin comparar-se encara a la "kale borroka", però no descarten que puguin arribar a aquests nivells de violència i, fins i tot, ho auguren.

De tota manera, les fonts estan expectants davant l'evolució i recorregut d'aquests comitès, des de la premissa que "no són un exèrcit", sinó que a les seves files hi ha una gran diversitat, perquè tots no són iguals i no en tots es "infiltra" la violència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema