El ple del Constitucional va admetre a tràmit un recurs d'empara en el qual l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell demana que el Suprem cedeixi la seva competència sobre el cas obert pel procés cap a la Declaració Unilateral d'Independència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Forcadell, actual diputada d'ERC a la cambra catalana, va demanar, en un recurs presentat en comú amb l'exsecretària primera de la Mesa, Anna Simó, l'empara del Tribunal Constitucional (TC) perquè la seva causa per rebel·lió passi del Suprem al tribunal català.

El ple del TC va decidir prendre coneixement de l'assumpte per estudiar-lo. El Constitucional té també pendent decidir sobre l'admissió a tràmit d'un recurs similar al de Forcadell i Simó presentat per la dirigent de la CUP Anna Gabriel.

Forcadell i Simó demanen al Constitucional que remeti la seva causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al·legant que així tindran dret a una segona instància i per donar més aparença d'imparcialitat, ja que dubten que aquesta existeixi entre els jutges del Suprem, que van ser companys de l'autor de la querella presentada contra elles per l'exfiscal de l'Estat mort, José Manuel Maza.

Totes dues consideren que el seu cas ha de recaure en el TSJC perquè així s'estableix per la condició d'aforada de l'expresidenta del Parlament i perquè els fets investigats succeeixen «en la seva totalitat» a Catalunya.

Quant al recurs de Gabriel en el mateix sentit, l'alt tribunal haurà de decidir ara sobre l'admissió a tràmit del recurs, però és d'esperar que també ho vulgui assumir i que sigui abocat al ple, doncs presenta una base similar a la de l'escrit de Forcadell i Simó.

Encara que és aviat per aventurar cap resultat sobre què passarà amb els recursos, fonts del Tribunal Constitucional han explicat a Efe que el criteri de l'alt tribunal en causes similars és que el moment de plantejar la competència del Suprem ha de ser posterior als ordres de processament.

Una vegada conclòs el sumari els imputats disposaran de diverses vies, entre elles el seu propi escrit de defensa davant de l'ordre de processament, per posar en qüestió el tribunal competent en la causa, consideren a priori les fonts del TC consultades.

És a dir, encara que és aviat per dir-ho, d'acord a la jurisprudència del TC, el fet més probable és que no hagi una resolució sobre la competència del Suprem fins a una fase processal futura que arribarà quan el jutge del Suprem Pablo Llarena hagi acabat d'investigar el cas.

Dos presidents

El lehendakari, Iñigo Urkullu, i el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, van coincidir que la decisió de la justícia alemanya de rebutjar l'extradició a Espanya de l'expresident de Catalunya, Carles Puigdemont, per un presumpte delicte de rebel·lió, evidencia la necessitat de cercar una solució «política» i basada en el «diàleg» a la situació creada amb el procés sobiranista català.

Urkullu i Bourgeois, que es van reunir ahir a Vitòria amb l'objectiu de reforçar les línies de col·laboració entre Euskadi i Flandes -es van referir així a les conseqüències judicials del procés.