Moncloa alerta que la Cambra catalana pot cometre malversació

En la roda de premsa després del Consell de Ministres, Méndez de Vigo va assegurar que així ho van advertir els mateixos lletrats del parlament català, que ja van expressar les seves reticències sobre la viabilitat de la querella, acordada per la majoria independentista de la Mesa del Parlament (JxCat i ERC).

Méndez de Vigo va destacar que aquesta decisió de la Mesa s'ha dut a terme «contra el parer dels lletrats» de la Cambra, que han manifestat que aquesta possible querella havien de fer-la, en tot cas, uns grups polítics concrets i no el Parlament.

A més, va indicar que han «alertat» que si imputen el Parlament, aquesta querella pot «ser malversació de fons públics, a banda d'altres delictes».

Per això, Méndez de Vigo va considerar que «estaria bé» que el Parlament s'ajustés a allò que diuen els lletrats. «Que després no diguin que no sabien les conseqüències del que estaven fent perquè se'ls hi ha dit amb tota claredat», va concloure.

El portaveu del Govern no va voler avançar res més sobre aquesta qüestió, en preguntar-li si l'Executiu té previst fer un pas judicial després de l'anunci de la querella, perquè la notícia encara s'acaba de conèixer i va manifestar que només és «una primera impressió».

Seguir els consells dels lletrats

Encara que va insistir que els cossos funcionarials del Parlament «estan al servei de tota la Cambra i és bo seguir-los», va avisar «no prendre decisions que poden comportar algun disgust a aquells que la prenen».

Pel que fa a les successives persones proposades pels independentistes per a la investidura a Catalunya, Méndez de Vigo va lamentar que des de les eleccions del 21 de desembre «la situació no hagi canviat» i segueixi sent «més del mateix», ja que no es posen d'acord i tots són candidats «impossibles».

Va criticar que el president del Parlament, Roger Torrent, segueixi fent propostes «inviables» una i una altra vegada, en incomplir les condicions establertes pel Tribunal Constitucional per a una investidura vàlida, que ha de ser presencial, de manera que encara pot seguir així «molt de temps».

«No és una cosa que depengui del Govern», va aclarir Méndez de Vigo, que ha posat en valor la labor de l'Executiu espanyol a Catalunya.

Sobre el «fons»

Pel que fa a la situació de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que és a Berlín, Méndez de Vigo va afirmar que cap tribunal l'ha «exonerat» ni l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein s'ha pronunciat sobre el «fons» de la qüestió, que és l'euroordre emesa des d'Espanya.

En aquest sentit, va considerar que s'ha d'esperar que acabi el procediment i «no aventurar res» perquè, de moment, el tribunal alemany només s'ha pronunciat sobre la situació processal de Puigdemont.

Per la esva banda, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va llançar un missatge d'alerta al president del Parlament, Roger Torrent, per la querella contra el jutge Llarena. Rajoy es va sumar a les veus del ministre de Justícia, Rafael Catalá, i del portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que van criticar la decisió i van remarcar que no compta amb el vistiplau dels lletrats de la cambra.

Rajoy va assegurar que no li tocava fer «anàlisis jurídiques» però va alertar que l'acció del Parlament podria tenir una resposta per part de l'Estat. «Si la paga el Parlament podria ser una malversació», va afirmar. Tanmateix, fonts de la Moncloa neguen que, per ara, s'hagi donat cap instrucció a la Fiscalia perquè actuï contra el Parlament.

En roda de premsa conjunta amb el primer ministre danès, Rajoy va fer una defensa de les euroordres i del «avenç important» que va suposar aquesta «demostració de confiança». Va remarcar també que la decisió d'alemanya no és definitiva i encara es podria extradir Puigdemont per rebel·lió. «Temps al temps», va assegurar.

El ministre de Justícia, Rafael Català, ja advertia que «s'equivocaven» si volien «acovardir o amenaçar» amb querelles.