Seguint l'estratègia de la resta d'empresonats, el conseller destituït Jordi Turull va aprofitar la declaració indagatòria per dir-li cara a cara al jutge Llarena allò que considera que no està fent bé. Directament, el va acusar de fer política amb les seves decisions i li va demanar que s'apartés d'aquesta línia i no condicioni qui ha de ser candidat a la Generalitat.

A més, el va acusar de convertir-lo en un «pres polític» tornant-lo a empresonar justament quan el Parlament ja l'havia proposat com a candidat i s'havia sotmès a una primera votació, que va ser fallida. En aquest marc, va insistir que no pensa renunciar a les seves idees, i va preguntar al jutge si té algun informe forense que li permeti acreditar què és el que pensa. En alguna interlocutòria, Llarena es va referir a «l'esfera psicològica interna» dels processats per argumentar que encara podien reiterar en els delictes que havien comès.

Les mateixes fonts apunten que Turull va recordar a Llarena que dels presos polítics que van sortir de la presó al llarg de la instrucció només hi han tornat els que han fet política, i li va preguntar que va fer durant les setmanes que va estar lliure que justifiqui la seva consideració d'indici de reiteració delictiva. Amb tot, va fer una crida al «diàleg» i va recordar Llarena que aquest va ser, precisament, l'eix del seu discurs d'investidura.

El que va ser candidat a la investidura també va assegurar davant Llarena que el Govern es va gastar zero euros en l'organització del referèndum de l'1-O, i va recordar les manifestacions en aquest sentit del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.

Després de la declaració indagatòria, el seu lletrat, Jordi Pina, va explicar que el to va estar «cordial» en tot moment i que va expressar «la seva opinió» sobre la interlocutòria de processament. «Li ha dit que l'atestat de la Guàrdia Civil és esbiaixat i parcial i que per culpa d'aquest informe es dicta una interlocutòria injusta», va manifestar.

A més, va demanar al jutge que «rectifiqui» i que revoqui el processament per rebel·lió i que el deixi lliure tant a ell com a la resta d'encausats a la presó. «Té tot el dret de dir-li que rectifiqui perquè li està exposant arguments que li donen llum per poder rectificar», va manifestar. En acabar la declaració de Turull, el jutge Llarena va contestar la seva petició de «rectificació» i li va dir que la interlocutòria de processament es revisarà «amb rigor».

Forcadell es defensa

La declaració deL'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, va durar mitja hora i és la darrera d'aquesta setmana. Forcadell no va estar tan contundent en la crítica al jutge i es va centrar, bàsicament, en defensar-se de les acusacions que Llarena ha plasmat en diverses interlocutòries.

Llarena processa Forcadell per rebel·lió i destaca a la resolució el seu «paper medul·lar» al procés des dels seus orígens. A més, l'acusava d'haver permès aprovar les lleis per a celebrar el referèndum i declarar la independència i, per tant, de posar la institució al servei «del resultat violent» de l'1-O i la proclamació de la república.

L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, va respondre només a la seva lletrada, Olga Arderiu, que va repassar els fets que incriminen Forcadell a la interlocutòria de processament. Durant la seva declaració, la presidenta del Parlament va defensar que la seva figura al capdavant del Parlament i que només va tramitar aquelles iniciatives presentades «en temps i forma». A més, va destacar que no té vot de qualitat ni l'ha fet servir mai i va defensar que els seus vots a la cambra estan «protegits per la garantia de la inviolabilitat».

Segons fonts properes a la defensa, va assegurar que en tot moment es va respectar el reglament del Parlament, que està fet de manera «garantista per tal que el president no tingui cap poder».

Forcadell va assegurar que l'únic filtre que marca el reglament per admetre les propostes dels grups és «formal» i, per tant, sempre que estiguin presentades «en temps i forma» es poden tramitar.

En aquest sentit, va dir que ni la presidenta ni la Mesa poden evitar un debat si la iniciativa s'ha presentat d'acord a la llei i que no han estat ni preses ni a iniciativa de la mesa ni de la presidenta ja que el Parlament «no té iniciativa parlamentària» com a tal, sinó que la tenen els grups o el Govern.

Bassa també ho veu injust

La consellera destituïda Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, va criticar el procediment judicial i la instrucció davant del jutge Pablo Llarena i li va dir que no considera que sigui «just». A més, li va recordar que va deixar l'acta de diputada just el dia abans de comparèixer al Suprem i que el jutge la tornés a empresonar (el 23 de març). Per això, li va retreure que mantingui que pot reiterar tot i que ja no formi part del Parlament, segons fonts presents a la declaració. A més, va negar les acusacions per les quals el jutge l'ha processat per rebel·lió i malversació.

A la interlocutòria de processament, el jutge l'acusava d'haver «assumit el control» dels locals que depenien de la seva conselleria per posar-los al servei de l'1-O i també d'haver «suportat parcialment» la despesa en paperetes, elaboració del cens i citacions per fer les meses electorals. La seva declaració va estar breu i va durar uns quinze minuts. També va aprofitar per afirmar davant el jutge que la violència de l'1-O la va «produir» la guàrdia civil i la policia estatal.

L'advocat de Bassa, Mariano Bergés, va explicar després de la declaració que la consellera destituïda va negar «rotundament» els fets que apareixen a la interlocutòria de processament i va defensar que la seva actuació sempre «s'ha inspirat en l'exercici de drets fonamentals», com els de llibertat ideològica i de llibertat d'expressió.

També va defensar davant el jutge que convocar el referèndum «no era delicte» i que ho van fer seguint «un mandat del poble». A més, segons l'advocat, va assegurar davant Llarena que «mai va fer cap crida a la violència ni a cap alçament» i va reiterar que tots els missatges que va llençar com a consellera van ser «pacífics».

A més, va assegurar que l'única violència l'1-O va ser «exercida per la policia espanyola i la guàrdia civil» i considera que «ningú esperava» aquest ús de la força.