La Guàrdia Civil apunta que la Generalitat va assumir algunes despeses destinades al referèndum il·legal de l´1 d´octubre camuflades en diferents despeses que van ser gestionades per l´associació independentista Òmnium (61.879 euros) i pel grup parlamentari JxSí (17.690,20 euros), segons es desprèn d´un dels últims informes remesos al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga la causa del procés sobiranista per delictes de rebel·lió, desobediència i malversació de fons públics. A més, eleva la factura dels observadors internacionals a 217.000 euros, dels quals ja se n´han pagat almenys 119.000.

Les dades apareixen en un informe que detalla les despeses per partides i acredita una suposada malversació d´1.932.765,42 euros provinents de fons públics: 502.639,61 euros de publicitat; 980.313,76 euros d´enviaments d´Unipost; 217.656,22 euros per als observadors; 61.879 de cartelleria a través d´Òmnium; 17.690,20 euros del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i 152.578,63 euros en material electoral. La majoria d´aquestes despeses van ser assumides per la Generalitat, encara que alguns es van fer a través de JxSí i Òmnium. Això suposa elevar la xifra de la possible malversació en més de 300.000 euros, ja que fins al moment, s´havia xifrat en 1,6 milions, segons va assenyalar el jutge Pablo Llarena en la seva ordre de processament.

L´ÚS D´ÒMNIUM CULTURAL

COM A SOCIETAT

INTERPOSADA

L´informe, de data de 27 de març, obra en la peça separada sobre la malversació en el procés sobiranista el secret del qual va ser aixecat aquest dimecres i detalla que la Generalitat, a través del Secretari de Difusió i Atenció Ciutadana del Departament de Presidència de la Generalitat, va utilitzar Òmnium Cultural «com a societat interposada» per realitzar tasques relacionades amb la sol·licitud a empreses d´arts gràfiques i distribució de cartells propagandístics en els quals es cridava a la població a votar. L´elaboració i difusió d´aquests cartells amb el segell de la Generalitat les va gestionar Òmnium per ocultar que era el Govern el que havia de sufragar les despeses d´aquests cartells, que la Guàrdia Civil fixa en 61.879 euros entre impressió i repartiment.

El grup de Junts pel Sí

va pagar un acte

En un altre moment, l´informe diu a Llarena que ja es va donar compte al Jutjat d´Instrucció 13 de Barcelona -que investiga l´organització de l´1-O- de la documentació aportada pel TNC que revela que el grup parlamentari JxSí va abonar 17.690,20 euros per un acte celebrat el 4 de juliol de 2017.

El contracte de cessió de l´espai va ser signat per l´exconseller de Presidència i excandidat a presidir la Generalitat Jordi Turull, president del grup parlamentari.

L´acte, segons la Guàrdia Civil, tenia com a objectiu «difondre i encoratjar la participació ciutadana i sobretot el vot del ´sí´ en el referèndum». Afegeix que el grup JxSí va poder emprar diners procedents de subvencions públiques per fer front al pagament de la presentació del referèndum i que, atès que ha de rendir comptes de forma anual a la Mesa parlamentària, aquesta podria tenir coneixement d´aquesta suposada malversació.

INFORMES DE VIVER I

PI-SUNYER

En aquest punt, l´Institut Armat també informa el jutge que encara s´estan desenvolupant altres línies d´investigació sobre el possible pagament amb fons públics d´uns informes realitzats per l´exmagistrat del Tribunal Constitucional Carles Viver i Pi-Sunyer o el seu entorn relacionats amb la preparació del referèndum; així com sobre el condicionament d´un call centre per centralitzar les dades de la votació. Sobre els equips informàtics que precisaria aquest centre, situat en una nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI), s´explica que encara està per determinar la quantitat efectiva destinada a ells.

Per a això estan investigant un contracte amb Fujitsu per un valor estimat de 40.227,78 euros.

DESPESES DE DIPLOCAT

Un altre punt nou de l´informe assenyala que les institucions Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea i el Patronat Catalunya Món-Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), depenents del processat en presó preventiva i exconseller d´Exteriors Raül Romeva, han assumit despeses de fons públics que aconsegueixen la quantitat, segons la Guàrdia Civil, de 217.656,22 euros.

Sobre l´activitat d´aquesta institució depenent de Romeva, l´informe destaca que el Suprem ja tenia coneixement de dues transferències realitzades a la UE per import de 119.700 euros, que sí que s´han acreditat com abonades, a la qual cosa caldria sumar un compromís de pagament de 47.365 euros del que encara es desconeix si es va abonar o no. Del total de la diligència, encara està pendent per la Guàrdia Civil executar els manaments judicials que permetin aclarir si finalment es van pagar aquestes activitats.

La Guàrdia Civil també ha remès a Llarena un DVD que conté tota les diligències i altres documents que acrediten aquestes manifestacions, que igualment té la seva disposició el jutge del número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, si bé l´informe conté dades que s´han anat afegint posteriorment conforme avançava la investigació. Entre ells, els referents al cost de la publicitat en mitjans relacionats amb el referèndum, que la Guàrdia Civil fixa en un total de 502.639,61 euros en anuncis en TV i en la campanya «SÍ o NO» referida al referèndum d´independència del passat 1 d´octubre.

A més, cal sumar els 979.661,96 euros referents al servei de l´empresa Unipost per a l´ocupació de 56.196 sobres amb el nom de la Generalitat, valorats en 651,8 euros per al seu repartiment i que contenien les designacions dels components de les taules.

NOTES D´ENTREGA

D´UNIPOST AMB EL SEGELL

DE CONSELLERIES

Aquestes mateixes diligències recullen cinc factures sense IVA per un total d´uns altres 979.661,96 euros, que si bé no consten com abonades acreditarien la generació de despeses per les Conselleries de Cultura (196.696,98 euros); Vicepresidència, Economia i Hisenda (193.889,98); Salut (192.711,20); Treball, Assumptes Socials i Família (197.492,04), i Presidència (198.871,76 euros).

Van existir dos intents de cobrament per un import de 238.935,37 euros, segons apunta la Guàrdia Civil, que coincideix amb l´import amb IVA, i conceptes facturats existent en la factura intervinguda, que Unipost tenia confeccionada per al Departament de Treball, Assumptes Socials i Família de la Generalitat de Catalunya.

La Guàrdia Civil subratlla expressament en l´informe que sí que consta que les notes d´entrega intervingudes a Unipost van ser emeses i registrades amb el segell de sortida en cadascun dels cinc departaments assenyalats, «coneixent tant el servei que s´estava sol·licitant com el destinatari (Unipost) a què es donava l´ordre de comanda».

Quant al material electoral, la Guàrdia Civil explica també les diligències d´investigació que concreten en 152.578,63 euros el valor de l´intervingut en dues actuacions judicials de 20 de setembre, quan es van confiscar més de 9 milions de paperetes per votar.

La Guàrdia Civil va valorar els preus presentats per cada lot de material electoral per les empreses homologades -prenent el més baix- i va fixar una despesa estimada de 92.209,03 euros.

Finalment, i en aquest mateix capítol de despeses, la Guàrdia Civil apunta una nova partida de més de 60.000 euros de paperetes i sobres intervinguts a Igualada el passat 20 de setembre en un camió de marca Iveco que transportava el material del referèndum il·legal de l´1 d´octubre des d´una empresa de Lezennes (França).

Entre el camió i la nau on descarregava es van requisar més de dos milions de paperetes i 1,8 milions de sobres.