El Tribunal Suprem ha reconegut el dret de la vídua d'un pastor de l'Església Evangelista, que no va acreditar cap cotització a la Seguretat Social, a rebre una pensió i ha acordat que aquesta s'equipari a la de jubilació dels sacerdots de l'Església catòlica. Així ho ha fet el Ple de la Sala Social, que ha avançat la sentència sobre l'estimació parcial del recurs per unificació de doctrina en defensa de la legalitat que va interposar la Fiscalia contra la resolució del la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que confirmava la sentència del Jutjat Social 16 de Barcelona en què es reconeixia aquest dret.

L'alt tribunal ha fixat com a doctrina jurisprudencial que els beneficis, a efectes de cotització, de la integració al Règim General de la Seguretat Social dels ministres de la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya (Federe) per un Reial Decret de 1999 han de ser els mateixos que els establerts per al clergat catòlic en la disposició transitòria primera de l'Ordre 1977.12.19 i la disposició addicional desena de la Llei 13/1996.

En aquest cas concret, el pastor mort a l'abril de 2011 va desenvolupar la seva tasca entre gener 1958 i octubre 1990, però no va poder accedir a la pensió de jubilació, ja que aquest dret no va ser reconegut fins al 1999. La sentència del Jutjat Social de Barcelona ja va assenyalar aquesta circumstància i va afirmar que per als pastors protestants no es va fer efectiva l'assimilació a treballadors per compte d'altri per a la seva integració en el règim general fins al maig de 1999, 22 anys després que els clergues de l'Església Catòlica, sense que hi hagi «una justificació objectiva i raonable per a aquest tracte diferenciat».

Ara el Suprem ratifica allò dictat per aquest jutjat i confirmat pel TSJC i reconeix aquest dret a percebre una pensió de viduïtat. Així mateix, ordena l'ingrés a la vídua del pastor en qüestió les quotes necessàries -quinze anys- que haurien permès al seu marit accedir a la pensió de jubilació.

Al novembre de 2013, la vídua del pastor va sol·licitar la pensió, però l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) la va denegar, ja que el causant no es trobava, a la data de la defunció (el 2011), donat d'alta o en situació similar, i per tant no havia completat el període mínim de cotització de 15 anys. No obstant això, el jutjat de Barcelona va concedir a la vídua una pensió de 275,66 euros mensuals i amb efectes des de l'agost de 2013 en considerar que «es van vulnerar» els drets fonamentals a la igualtat i no discriminació i el dret a la llibertat religiosa.