Top Manta és la marca de roba amb la qual el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona buscarà convertir els anomenats manters en «ciutadans» regularitzats, oferint-los contractes laborals en la seva cooperativa i deixar de ser sensepapers i de treballar al carrer.
«Que els manters regularitzin els mateixos manters. És irònic, però aquesta via és possible», explica un dels cooperativistes, Mouhamet Dia.
Indica que l'objectiu final de la cooperativa -formada per persones que es dediquen o s'han dedicat a la venda del carrer- és que aquesta contracti els venedors ambulants de manera que puguin aconseguir els necessaris i ambicionats «papers» i tinguin una alternativa a la «vida mantera».
El sindicat compta amb una botiga al Raval, al carrer Picalquers, 2, en què es pot adquirir la roba que han dissenyat i on també organitzen altres activitats.
El sindicat està format per una quinzena de persones, i està en contacte amb una mica més de 200 dels entre 300 i 400 venedors ambulants que calculen que viuen a Barcelona i els seus voltants, la majoria d'ells, expliquen, procedents del Senegal.
Dia relata que el projecte va sorgir a partir de la mort de Mor Sylla, el venedor ambulant mort a l'agost del 2015 després de precipitar-se al buit des d'un balcó durant una operació contra el top manta dels Mossos d'Esquadra a Salou.
Calia ser «creatiu»
«Vam dir: ja no podem més. Això ja no és només perquè estem venent al carrer, és racisme implacable. Hem de fer alguna cosa», explica. I d'aquí van néixer les mobilitzacions i protestes del carrer, encara que no resultaven suficients: també calia ser «creatiu».
Així, es va idear Top Manta, «una marca de solidaritat i resistència, per donar suport als oprimits que no tenen veu», explica Dia: «La intenció és oferir llibertat a la gent. Però per tenir veu i llibertat has de tenir 'papers', que s'aconsegueixen a través de contractes».
Dia, com la resta dels cooperativistes, defuig parlar de la seva experiència personal, però defensa que no tenir «papers» condemna a «una vida d'incertesa», en què la persona percep que «molesta». «Vius cada dia en la clandestinitat, com si haguessis fet alguna cosa dolenta. T'has d'amagar, sempre», afegeix després de recordar que si constaten que una persona ha entrat a l'Estat sense complir amb la legislació d'estrangeria se'ls deriva a un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE), el pas previ a la deportació. Dia critica amb duresa la llei -el nom amb el qual es coneix la Llei Orgànica 4/2000-, que defineix com «la mare del racisme», i insisteix que els venedors «no poden ser només negres marginats, invisibles, i punt. Són gent que viuen aquí, que són d'aquí i que volen ser d'aquí. I han de ser d'aquí!», remarca.
El projecte Top Manta, que ha comptat amb el suport de diverses entitats de la societat i amb l'empenta del mitjà digital PlayGround, té en marxa un micromecenatge que s'acosta als seus últims dies i que ha superat les expectatives, perquè fins al moment ha rebut aportacions de més de 2.140 persones.
Tota la roba ha estat dissenyada pels venedors, que hi han plasmat les seves experiències, vivències i records -«les coses en les quals creiem», resumeix Dia.
El sindicat que agrupa els manters de Barcelona no ha rebut ajuda per part del consistori, subratlla que vol ser «independent» i «fer barri, fer ciutat» amb la societat civil. Això sí, reclama polítiques que els facin sentir-se «inclosos» i «part de la societat», així com un treball de sensibilització i visualització de les persones negres i un «protocol antiracista» de compliment obligat per als servidors públics.
