La psiquiatra suïssa Elisabeth Kübler-Ross va publicar un assaig del que s'ha conegut com la «teoria de les cinc fases del dol», cinc estats psicològics pels quals passem quan perdem alguna cosa estimada. Del seu pas per davant els tribunals ja s'entreveu que els exconsellers processats per la celebració del referèndum de l'1-O i l'intent de secessió de Catalunya ja han cremat unes quantes etapes del dol. L'estratègia de defensa gairebé els fa actuar a l'uníson. Amb les excepcions de la situació personal de cada processat, dibuixen un escenari que va des de la negació a l'acceptació, passant per la ira.
El 2 de novembre passat, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va enviar a presó incondicional l'exvicepresident Oriol Junqueras i set exconsellers més pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons relacionats amb el procés que va culminar el passat 27 d'octubre amb la declaració d'independència.
En aquesta primera declaració, l'estat els va suggerir que anessin entrant a la fase de negociació. Ho havia anticipat el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, en una entrevista a la cadena SER la primera nit que els consellers de Puigdemont van dormir a la presó madrilenya d'Estremera: els hauria estat més fàcil evitar la presó si els acusats de rebel·lió haguessin acceptat davant l'Audiència Nacional l'aplicació de l'article 155 i la vigència de la Constitució. Però no en van fer cas.
Tots els exmembres del Govern es van acollir al seu dret a contestar només als seus advocats, i van insistir que «no estan d'acord amb la violència» i «no han propugnat actes violents». La negació.
La jutgessa va decretar presó perquè entenia que hi ha un alt risc de reiteració delictiva i de destrucció de proves. A més, assenyalava que l'alt poder adquisitiu dels acusats els permetia «abandonar el país», com ja havia fet Puigdemont.
En el cas de Forcadell, l'expresidenta del Parlament va optar per l'acceptació. L'exdiputada de Junts pel Sí va assegurar que el passat era passat i que les coses, amb el seu processament, havien canviat. El jutge va estimar en part les explicacions de Forcadell i la va deixar en llibertat sota fiança de 150.000 euros. Va ser la primera a declarar i qui ha marcat l'estratègia que van seguir els seus companys de la Mesa del Parlament: ha acatat l'aplicació de l'article 155 i ha reconegut que, conforme a la «legalitat vigent», és «evident» que el Parlament està dissolt. L'expresidenta del Parlament va afegir a més que la declaració unilateral d'independència de Catalunya era «declarativa i simbòlica», sense efectes jurídics. No tots van usar les mateixes paraules, però sí que van coincidir a donar-li valor polític i restar transcendència jurídica a la DUI.
Després de passar unes quantes nits a la presó, Jordi Turull i Josep Rull canvien el seu advocat i seran defensats per Jordi Pina, i d'aquesta manera estan representats pel mateix lletrat que condueix la defensa dels «Jordis». Des de llavors s'unifica encara més el sentit de les declaracions de tots els investigats.
Un referèndum, encara que es convoqui al marge de la llei, no és una rebel·lió. Això va sostenir la defensa dels exconsellers i dels «Jordis», que va demanar a l'Audiència Nacional la seva posada en llibertat i l'arxiu parcial de la causa per rebel·lió, sedició i malversació oberta per la jutgessa Carmen Lamela.
«Votar a favor d'una convocatòria il·legal d'un referèndum res té a veure amb la rebel·lió, que exigeix alçar-se de manera pública o violenta», assenyalaven en el seu recurs. Argumentaven a més que es van limitar a convocar el referèndum, sense «organitzar o instigar per cap via» tumults ni actes de desobediència a l'acció de les autoritats estatals o als cossos policials.
Després de la desestimació d'aquesta petició, va haver-hi un canvi important: la jutge Lamela va fer el primer pas el 22 de novembre i, després de la primera fase de la instrucció sobre l'1-O i la declaració unilateral d'independència, el jutge Llarena assumia 48 hores després la totalitat de la causa contra Puigdemont, Junqueras, la resta del Govern que va ser cessat, Carme Forcadell, i la resta de la Mesa del Parlament.
A principis de desembre, com a tret de sortida de la campanya electoral del 21-D, els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Carles Mundó van abandonar la presó d'Estremera després de pagar les fiances de 100.000 euros dictades pel magistrat. Tots eren candidats i tots van sortir escollits diputats. Cosa que no ha impedit que, a excepció de Mundó, que ha tornat a l'advocacia i s'ha retirat de la política, hagin hagut de tornar per ordre del jutge davant el risc de reiteració delictiva.
Últim episodi
L'últim gran episodi s'ha produït aquesta setmana amb un nou canvi de to i d'estratègia de Turull, Rull i Romeva, que en ocasions anteriors havien estat menys incisius i crítics amb l'actuació de la Justícia. Turull va acusar Llarena d'haver-lo convertit en un pres polític i de voler fer política des de la justícia.
Per la seva part, Rull i Romeva van intentar desacreditar el jutge Llarena, de qui van qüestionar la imparcialitat; el Tribunal Suprem, per la seva «falta de competència» per conèixer la causa i fins i tot, com va dir Rull, el Poder Judicial, en al·legar que a altres països europeus existeix una Justícia millor que l'espanyola. Una mostra d'ira.
