Trenta dies per investir un president. És el marge de temps que tenen els grups parlamentaris per evitar que es dissolgui la cambra i es convoquin eleccions automàticament. Si el 22 de maig no s'ha superat cap investidura, Catalunya tornarà a anar a les urnes a mitjans de juliol. Els partits independentistes han estat incapaços de formar Govern tot i la majoria del 21-D. JxCat ha presentat fins ara tres candidats en quatre intents d'investidura fallits: Carles Puigdemont, Jordi Sànchez -en dues ocasions- i Jordi Turull. En aquests quatre mesos, la presó, la fugida de polítics i el paper de la justícia europea han estat protagonistes a la política catalana: Sànchez i Turull estan empresonats i Puigdemont no pot sortir d'Alemanya. Sigui com sigui, JxCat insisteix que cal esgotar aquestes tres candidatures abans d'exhaurir el calendari. El sobiranisme no vol repetir eleccions, però només queda un mes per trobar la fórmula vàlida i efectiva per investir un president i intentar acabar amb l'aplicació de l'article 155.
L'acord entre JxCat i ERC estableix que els republicans escollien la presidència del Parlament -Roger Torrent-, i la llista de Puigdemont triava el cap de la Generalitat. Torrent, en el càrrec des del 17 de gener, va proposar el líder de JxCat com a candidat a la investidura el 22 de gener, després de la primera ronda de consultes amb els grups, i va convocar el ple per al dia 30. El mateix dia, però, el president del Parlament va ajornar la sessió d'investidura per assegurar que Puigdemont se sotmetés a un debat «amb totes les garanties», després de constatar que el president destituït no s'havia presentat al Parlament, ja que continuava «fugit», aleshores a Bèlgica.
El cap de llista de JxCat comptava amb la majoria absoluta per ser investit a primera volta, ja que tenia assegurats els vots afirmatius de la seva formació, ERC i la CUP. Poc més d'un mes després, Puigdemont renunciava l'1 de març a la presidència de manera «provisional», alhora que proposava Sànchez com a candidat. JxCat activava així el pla B.
El 5 de març Torrent va proposar formalment l'expresident de l'ANC com a candidat a la investidura, després d'una segona ronda de contactes amb els grups parlamentaris. El pla Sànchez, però, comptava amb dos obstacles. D'una banda, continuava empresonat a Soto del Real i el jutge del Suprem Pablo Llarena no estava disposat a donar-li permís per assistir a la seva pròpia investidura. D'altra banda, la CUP insistia que el seu candidat era Puigdemont i que els quatre diputats anticapitalistes s'abstindrien al ple de Sànchez, convocat per al dia 12. Però el 9 de març Torrent ajornava la investidura del número dos de JxCat a l'espera que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) resolgui la petició de mesures cautelars que la defensa de Sànchez presentaria tres dies més tard, després que el Suprem denegués al candidat la llibertat i el permís per assistir al ple. El 21 de març JxCat comunicava formalment a Torrent que retirava la candidatura de Sànchez.
Unes hores intenses
El mateix dia -en unes hores ben intenses- Llarena citava al Suprem Turull, Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull, Marta Rovira i Dolors Bassa per a 48 hores després per estudiar si els enviava a la presó. A la tarda, JxCat ja plantejava l'opció d'investir Turull abans de la cita al Suprem. Al vespre, Torrent iniciava una ronda de consultes -telefònica- per buscar un nou candidat, i a la nit convocava el ple d'investidura per a l'endemà a la tarda, amb Turull com a presidenciable.
La sessió plenària del 22 de març amb el portaveu del Govern i conseller de la Presidència com a candidat ha estat l'única investidura que va iniciar-se formalment. Però el ple no va acabar. Turull va poder defensar el seu programa de Govern i es va celebrar el debat d'investidura: «Prefereixo el risc de ser víctima d'una injustícia que desentendre'm del moment actual», va dir el candidat des del faristol del saló de sessions, a més d'oferir diàleg a l'Estat. Tot i això, Turull no va superar la primera votació, ja que només va obtenir els vots a favor de JxCat i ERC, insuficients després de les quatre abstencions de la CUP.
En aquell moment la viabilitat de la segona volta estava a les mans de Llarena. L'endemà a la tarda el jutge del Suprem enviava de nou a la presó Turull, Forcadell, Romeva, Rull i Bassa -Rovira va marxar a Suïssa-, impedint així que el candidat de JxCat pogués concloure la seva investidura i sotmetre's a la segona votació. Torrent va mantenir el ple del dia 24, i el va suspendre després de donar un torn de paraula als grups.
Torrent va tornar a proposar Sànchez com a candidat el 7 d'abril, després d'una nova ronda de consultes -la quarta, també telefònica-, per a un ple d'investidura que s'havia de celebrar el 13 d'abril. Llarena, de nou, tornava a impedir que Sànchez assistís al ple ni físicament ni per via telemàtica. El president del Parlament va anunciar aleshores que es querellaria contra el jutge del Suprem per prevaricació, mentre que la CUP insistia a investir Puigdemont.
