La Comissió de Peticions del Parlament Europeu (PE) va decidir ahir enviar una carta a la Generalitat de Catalunya per preguntar sobre la presumpta discriminació lingüística als castellanoparlants, arran d'una queixa presentada per l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB).
«El Tribunal Suprem va decretar el 2015 que un 25% de les classes han de ser impartides en castellà i m'estan dient que això no es compleix, per la qual cosa haurà de preguntar a les autoritats competents», va assegurar la presidenta de l'esmentada comissió, Cecilia Wikström, en resposta a la representant de l'AEB, Ana Losada.
La presidenta va desestimar «per ara» la possibilitat d'enviar un equip a examinar la situació als col·legis catalans, perquè ha entès que «preguntar a les autoritats és el pas previ» a prendre aquesta mesura.
La representant de l'AEB es va mostrar «satisfeta» amb aquesta decisió, ja que «per fi s'escolten aquestes reivindicacions després de tants anys», segons va explicar en declaracions a la premsa després de la seva intervenció davant la Comissió de Peticions de l'Eurocambra.
A més d'aquesta petició presentada per l'AEB, l'associació Impuls Ciutadà ha plantejat també una altra queixa relativa a l'eventual discriminació lingüística que pateixen els castellanoparlants en l'àmbit del consum, per les multes que presumptament s'imposen a comerciants que no retolen en català.
«Aquesta petició es mantindrà oberta i esperem rebre més endavant arguments que justifiquin alguna una altra acció», va al·legar Wikström, que va decidir no prendre cap mesura en aquest sentit.
El representant de la Comissió Europea (CE) que va acudir davant la Comissió de Peticions, Antoniu Marc, va dir en els dos casos que l'Executiu comunitari «no té competències en aquest sentit», per la qual cosa l'actuació davant d'aquestes situacions «li correspon a l'Estat membre».
«Que no imposi»
«Les lleis sobre llenguatge, ja siguin en l'àmbit de l'educació o el consum, no entren dins de la competència de la CE, que només pot donar suport a la decisió que prengui al respecte l'Estat membre», va dir Marc.
La representant de l'AEB va reivindicar la necessitat que el sistema educatiu català «respecti que la societat és bilingüe i no imposi el català als castellanoparlants, que són majoria». «Sóc la veu de molts pares i mares catalans que volem trencar la por de denunciar la vulneració de drets a la qual es veuen sotmesos els nostres fills", ha assegurat Losada, que ha afegit que els nens de zero a sis anys no reben educació en castellà i que aquesta xifra només puja a tres hores setmanals entre els 12 i els 16 anys.
De la seva banda, l'eurodiputat d'Esquerra Republicana de Catalunya Josep Maria Terricabras va assegurar que «els nens catalans obtenen puntuacions en coneixement del castellà per damunt de la mitjana espanyola a l'informe PISA». Losada va respondre que això es deu al fet que els exàmens i els llibres de text en castellà a Catalunya són «ridículs» i va exigir «que es permeti als pares decidir en quin idioma estudien els seus fills». El representant d'Impuls Ciutadà que va acudir a la Comissió de Peticions del PE, Carlos Silva, va denunciar la «persecució» a la qual es veuen sotmesos «aquells comerciants que decideixen retolar, per exemple, la meitat en espanyol i la meitat en català».
«A Catalunya els drets lingüístics es mesuren amb doble mesura i els inspectors de consum s'han convertit en els inspectors d'uns pocs», va denunciar Silva.
L'eurodiputada de l'Aliança de Liberals i Demòcrates Europeus (ALDE) Beatriz Becerra, que va acompanyar els peticionaris durant la seva compareixença, va dir que aquesta intervenció «no té res a veure amb el moment polític actual», sinó que fa anys que denuncien una situació «provocada per quatre dècades de nacionalisme».
