El Tribunal Constitucional va admetre a tràmit ahir la impugnació que el Govern va presentar al gener contra la candidatura a distància de Carles Puigdemont per a president de la Generalitat i la convocatòria d'un ple per elegir-lo, una convocatòria que va ser suspesa al març i ha tornat a ser-ho ara.

L'admissió a tràmit i la suspensió del ple acordada ahir fins que es pronunciï l'alt tribunal sobre el fons de l'assumpte implica que si el Parlament convoqués ara un ple per elegir president Puigdemont a distància estaria desobeint al Tribunal Constitucional (TC).

És a dir, en la pràctica, Puigdemont, que estava fugat a Bèlgica i ara és a Alemanya, segueix sense poder ser candidat telemàtic, per ordre del TC. Més enllà d'aquesta conclusió, els antecedents de l'acte d'avui són llargs: el Consell d'Estat va desaconsellar al Govern central la presentació d'un recurs contra la convocatòria del ple i, entre els magistrats del TC, en principi, no existia unanimitat sobre que hagués d'admetre's a tràmit l'esmentada impugnació, a causa del seu caràcter cautelar o previ.

Davant l'existència de dubtes, allò que l'alt tribunal va fer al març va ser prendre una decisió intermitja, la suspensió de la convocatòria fins que decideixi sobre l'admissió a tràmit. Ara ha arribat a un acord unànime sobre l'admissió i ha tornat a acordar la suspensió de la convocatòria del ple.

La qüestió, en tot cas, ha perdut rellevància, ja que el Parlament de Catalunya va deixar sense efecte la proposta de Puigdemont com a candidat a la investidura i ha designat altres candidats.

Qüestions d'interès general

Tot i així, el Tribunal, després de sentir les parts personades, va considerar que la impugnació presentada planteja qüestions d'interès general que justifiquen que no es declari l'extinció del referit procés constitucional.

El TC va apreciar que els dubtes inicials que van existir sobre la seva viabilitat processal -dubtes que es fonamentaven, essencialment, en el seu possible caràcter cautelar- van quedar objectivament aclarides per la decisió del president de la Cambra d'ajornar la sessió d'investidura fins que el Tribunal es pronunciés sobre l'admissibilitat de la impugnació.

El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va concloure que la reforma de la llei de Presidència per permetre la investidura a distància vulnera la Constitució i l'Estatut però avala les reunions a distància d'òrgans col·legiats. El CGE va emetre el seu informe aquest dijous, a petició de PSC-Units i Cs.

Modificació de la llei

El president del Parlament, Roger Torrent, va convocar ahir ple per al 3 i 4 de maig amb un ordre del dia que inclou la modificació de la llei de presidència, proposada per JxCat per intentar investir a distància Carles Puigdemont, a Alemanya pendent d'una euroodre d'extradició.

El líder del PSC, Miquel Iceta, va instar JxCat i ERC a retirar la reforma de la llei de presidència i a optar per «altres camins» per nomenar un president que pugui governar «amb plenitud», ja que la candidatura de Carles Puigdemont «no és viable per raons de sentit comú i de legalitat».