El Tribunal Suprem (TS) ja ha enviat al Tribunal Superior de Schleswig-Holstein l'informe definitiu sobre l'1-O on s'insisteix que hi va haver rebel·lió i malversació de cabals públics. El tribunal germànic havia sol·licitat aquesta petició d'informació complementària per decidir sobre l'euroordre cursada contra el 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El document del TS, desvelat aquest dimarts per La Vanguardia, justifica el delicte de rebel·lió contra Puigdemont i afirma que la implicació del president destituït pel 155 en els fets considerats delictius «va ser màxima, perquè era la persona que, pel que càrrec que ocupava, tenia plena responsabilitat sobre el curs i la direcció dels esdeveniments». Igualment, el text del TS demana als jutges de Schleswig-Holstein que no entrin a valorar el fons de l'afer ni busquin coincidències entre el Codi Penal espanyol i el germànic, «i només estimin si els fets serien delictius al seu país».

A banda, el Suprem insisteix que l'acusació de rebel·lió no se circumscriu al que va passar el dia del referèndum i als enfrontaments als col·legis electorals, sinó al que va passar des de l'inici del procés sobiranista, «amb reiterades desobediències a les resolucions del Tribunal Constitucional». Paral·lelament, un segon informe del TS -més breu- es dedica íntegrament a justificar la suposada existència d'un delicte de malversació. El document considera que tant les despeses que s'estimen efectivament realitzades com els pagaments compromesos integren aquesta figura delictiva.

Subministraments contractats

La tesi del Suprem és que per imputar el delicte de malversació «no és condició inexcusable que s'hagi produït el desemborsament, sinó que n'hi ha prou que s'hagi adquirit el compromís amb l'empresa o l'entitat prestatària del servei». Per tant, es considera que si hi ha subministraments que no s'han pagat, però van ser contractats, el fet continua sent perseguible. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, espera que la majoria independentista al Parlament presenti un candidat «viable» a la presidència a la Generalitat que permeti «posar en marxa la legislatura». Iceta, que ahir va participar en la manifestació del Primer de Maig a Barcelona, va recordar que el 22 de maig és la data límit perquè es convoquin automàticament noves eleccions a Catalunya, però es va mostrar confiat en el fet que els partits sobiranistes proposaran un candidat a la presidència que pugui ser investit. En declaracions als periodistes, el líder dels socialistes catalans va assenyalar que la investidura d'un nou president «seria bo» per donar estabilitat a la recuperació econòmica i per impulsar la indústria i les polítiques socials que necessita Catalunya.