El Parlament va aprovar ahir la reforma de la llei de la presidència de la Generalitat, pensada per poder investir a distància Carles Puigdemont, encara que el Govern de l'Estat ja ha iniciat els tràmits per presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC).
La reforma, aprovada pel procediment de lectura única malgrat que el Consell de Garanties Estatutàries ho desaconsellava, habilita el Parlament a investir el president de la Generalitat per via telemàtica.
La modificació de la llei va comptar amb el suport de la majoria de JxCat, ERC i la CUP -un total de 70 vots, inclosos els delegats del mateix Puigdemont, Antoni Comín i els diputats a la presó-, mentre que s'hi van oposar els 64 parlamentaris de Ciutadans, PSC-Units, Catalunya en Comú-Podem i PPC. El text planteja que es puguin fer debats d'investidura del president de la Generalitat sense que el candidat estigui present en l'hemicicle, amb una autorització prèvia del ple per majoria absoluta, cosa que no va avalar el Consell de Garanties Estatutàries, encara que el seu informe no és vinculant.
Tramitació de la reforma
JxCat, ERC i CUP han fet valer la seva majoria absoluta per validar, en una votació prèvia, la tramitació per la lectura única d'aquesta reforma.
La modificació de la llei de la presidència serviria per investir Puigdemont, encara que això difícilment ocorrerà abans que expiri el termini límit del 22 de maig, per la qual cosa JxCat no descarta elegir de moment un president «provisional», escenari que analitzarà aquest dissabte el grup parlamentari reunit a Berlín.
De fet, la investidura a distància que planteja la llei és una via que pot tenir poc recorregut ja que el Govern té previst recórrer la reforma al TC, pel que quedarà suspesa quan sigui admès a tràmit el recurs.
El portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo, va informar que l'Executiu ha decidit sol·licitar l'informe preceptiu al Consell d'Estat, amb la qual cosa s'inicien els tràmits per recórrer la llei de la presidència.
La petició del Govern central té caràcter d'urgència i serà estudiada ara per la secció primera del Consell d'Estat, que presideix Landelino Lavilla.
Méndez de Vigo va considerar que seria bo que el Parlament no donés passos que estan «abocats al fracàs des del principi» i va recordar al president d'aquesta cambra, Roger Torrent, i als membres de la Mesa que ja han estat advertits pel Tribunal Constitucional de les «il·legalitats en les quals poden incórrer».
La líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, va titllar la reforma «d'aberració» promoguda per uns «fugats de la realitat» i ha comparat Puigdemont amb l'ex-primer ministre italià Silvio Berlusconi.
El líder de PSC-Units, Miquel Iceta, va criticar JxCat, ERC i CUP per «obstinar-se en camins que no porten enlloc» i els ha advertit que tenen «dret a governar» amb un president «viable», però no a «desvirtuar» les normes del Parlament.
El líder de Catalunya en Comú-Podem al Parlament, Xavier Domènech, va sostenir que el 21D es va elegir «un Parlament i no un president» i ha afirmat que és un «retrocés democràtic» donar a Puigdemont tot poder de decisió sobre la investidura.
Des de la CUP, Maria Sirvent VA recolzar la investidura a distància de Puigdemont reivindicant la «sobirania» del Parlament per portar-la a terme i va rebutjar un Govern «d'obediència autonòmica».
