09 de maig de 2018
09.05.2018

El Suprem confirma el processament de Puigdemont i de la resta d'investigats

Pablo Llarena desestima els 23 recursos presentats

09.05.2018 | 16:11

El magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha desestimat aquest dimecres els recursos de reforma plantejats per 23 investigats en la causa sobre el procés secessionista a Catalunya contra la interlocutòria de processament que ell mateix va dictar el passat 21 de març, i on va detallar els indicis dels delictes de rebel·lió, malversació de fons públics i desobediència. L'instructor reafirma que va existir violència, requisit de la rebel·lió, tot i que obre la porta, per primer cop, a acusar pel delicte de conspiració per la rebel·lió. També assegura que les dades remeses per Hisenda no només no contradiuen sinó que coincideixen, en apreciar alguns indicis de frau, amb la seva investigació sobre el delicte de malversació. Ara els processats ja poden presentar els recursos d'apel·lació.

En una interlocutòria conjunta de 85 pàgines, que també rebutja el recurs de Vox, Llarena destaca que els investigats han silenciat part de les manifestacions del ministre Cristóbal Montoro sobre les despeses de l'1-O, ja que aquestes eren més matisades del que ells van defensar, i de fet van apuntar a "la possibilitat material que pugui existir una mecànica de frau oculta i no confirmada".

Respecte a la "inviolabilitat parlamentària" esgrimida pels membres de la Mesa del Parlament contra el seu processament per desobediència, el magistrat contesta que la inviolabilitat no protegeix a qui converteix la seu de representació ciutadana "en un mer instrument per facilitar l'execució d'una actuació delictiva" ideada des de fora de l'activitat parlamentària.

Amb aquest escrit, Llarena desestima els recursos de reforma interposats per 23 processats i per l'acusació popular exercida pel partit polític Vox contra la interlocutòria del passat 21 de març en la qual va acordar el processament per un delicte de rebel·lió de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, de l'exvicepresident Oriol Junqueras, de set exconsellers del seu Govern -Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín i Dolors Bassa-, de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, de l'expresident de l'Assemblea Nacional catalana (ANC) Jordi Sánchez, del d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de la secretària general d'ERC, Marta Rovira.

El magistrat va processar per delictes de malversació de fons públics i de desobediència als altres cinc exconsellers del Govern -Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret. També va acordar el processament per malversació dels processats pel delicte de rebel·lió -Puigdemont, Junqueras i set exconsellers. Finalment, els cinc exmembres de la Mesa del Parlament --Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet--, així com l'expresidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, i l'exportaveu cupaire Anna Gabriel van ser processats per desobediència.

Pel que fa al recurs de Vox, que reclamava incloure en el processament a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i a l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència Neus Lloveras, el jutge el rebutja perquè en la investigació no s'ha incorporat cap element probatori que els vinculi prou ni amb l'exercici de la violència desplegada ni amb que preveiessin la seva utilització en el moment en què van desplegar la seva actuació.

Violència per a la rebel·lió

En l'escrit, Llarena rebutja la pretensió d'alguns recurrents que qüestionen el processament per rebel·lió per entendre que no s'ha produït un alçament violent o per absència de la finalitat secessionista que exigeix aquest tipus penal. Assenyala que l'actuació desplegada pels processats el dia 20 de setembre satisfà inicialment la consideració de força violenta i que en els esdeveniments de l'1-O aquesta es va expressar amb el resultat lesiu de nombrosos agents, el que palesa la seva concurrència en els fets que s'investiguen en un comportament que va més enllà de la legítima reivindicació d'un posicionament polític-ideològic.

En aquesta mateixa línia, considera que les actuacions violentes no es mostren com un resultat imprevist en la mobilització impulsada pels investigats, sinó que va ser "conscientment assumida i buscada per a l'execució d'aquests fets, de manera que el dol eventual que apunten els recursos només es mostra com la inferència subordinada a la concurrència d'un dol directe".

De la mateixa manera, nega que "la violència exercida no tingués idoneïtat, rellevància i suficiència com per aconseguir la consecució de la finalitat secessionista que integra el delicte de rebel·lió. És cert que la funcionalitat de la violència, si bé no exigeix que resulti irresistible o invencible per a qui la suporta, sí que ha de presentar una suficiència i eficàcia que objectivament l'habiliti per a la consecució del resultat".

El magistrat destaca que la "insurrecció" en la qual es va inserir aquesta mobilització amb "expressions de violència" va ser de tal envergadura que dos dies després de la votació i just el dia que es van impulsar noves mobilitzacions amb talls de carreteres, el rei Felip VI, com a cap de l'estat, va dirigir un missatge a la ciutadania i va reclamar al Govern de la Generalitat que respectés l'ordre constitucional democràtic, i va apel·lar a tots els funcionaris de l'estat i de les comunitats autònomes a que complissin amb les seves obligacions constitucionals.

Com a conseqüència del "menyspreu" de l'ordenament jurídic, el jutge assegura que prop de 3.000 empreses (amb un volum de facturació de 44.000 milions d'euros) van canviar el seu domicili a llocs fora de Catalunya, i que el govern espanyol va sortir al pas d'una "delicada retirada massiva de fons" de les entitats financeres domiciliades a Catalunya.

Conspiració per a la rebel·lió o sedició

D'altra banda, el jutge explica que l'ordre de processament en un procés judicial vincula les parts pel que fa als fets imputats i a les persones responsables, però l'absència de determinació expressa d'un delicte en la qualificació incorporada a la referida resolució, o un divergència amb ella, no impedeix que l'acusació provisional o definitiva que arribi a formular-se, pugui ser diferent sempre que els fets estiguin reflectits a la interlocutòria de processament.

En aquest sentit, indica que, en el cas hipotètic que no s'acredités que la violència no tenia capacitat funcional per aconseguir el propòsit independentista, això no conduiria a l'arxivament del procediment judicial, ja que els fets recollits en la interlocutòria de processament impugnat, per més que siguin avaluats en el sentit que postulen els recursos, no exclouen que les acusacions puguin sustentar una acusació per sedició de l'article 544 i concordants del Codi Penal.

De la mateixa manera, el jutge explica que, tot i que el procés sobiranista no s'hagués orientat a una declaració unilateral d'independència, com també sostenen els recursos, sinó a forçar l'estat a modificar la realitat constitucional, l'exercici il·legal de les seves funcions de govern, al costat de la desobediència institucional i al context que l'alçament violent pogués emergir com a condicionant essencial, tampoc exclouria una acusació per delicte de conspiració per a la rebel·lió. És el primer cop que Llarena obre la porta a rebaixar la rebel·lió a la conspiració per rebel·lió o sedició, però anteriorment ja ho havia fet la Sala d'Admissions a l'octubre i la Sala d'Apel·lacions a l'abril, amb el processament ja dictat i en resposta a un recurs de Jordi Sànchez per poder acudir al ple d'investidura.

Matisacions de Montoro i possible temptativa de malversació

Els processats van al·legar que les declaracions públiques del ministre d'Economia i Hisenda, Cristobal Montoro, en què suposadament negava l'ús de diners públics per a l'1-0 fan insostenible el processament per aquest delicte de malversació. Després d'examinar el contingut complet de les declaracions de Montoro, el jutge conclou que de la seva simple lectura es dedueix que les "van anar acompanyades d'una sèrie de matisacions que, en exercici del dret de defensa que correspon als investigats, aquests silencien en el seu intent d'aportar contundència a la seva exculpació". Afirma que, tot i proclamar un principi de confiança respecte dels funcionaris de l'administració autonòmica, el ministre recull "la possibilitat material que pugui existir una mecànica de frau oculta i no confirmada".

El jutge precisa que la informació remesa pel Ministeri evidencia la suposada incorrecció de l'al·legat dels recurrents, ja que "no només no acredita que la investigació d'aquest procés es mostri errònia, sinó que la pròpia fiscalització dels comptes de la Generalitat que s'ha aportat pel Ministeri d'Hisenda va detectar (i molt abans que es desencadenés la polèmica que la defensa esgrimeix), determinats marcadors que suggerien el que la interlocutòria de processament sosté, impulsant per això el Ministeri d'Hisenda a que es realitzés la indagació judicial que en aquest procediment es desenvolupa".

En el seu escrit, recull que la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics (CDGAE) ha dictat quatre acords, d'acord amb les previsions de la Llei orgànica d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, per al control pressupostari de la Generalitat. Els mateixos acords, diu el jutge, estableixen mecanismes de control que descansen en el subministrament d'informació d'abast estrictament pressupostari i comptable, a partir d'un sistema de certificats i de declaracions responsables, de manera que el control primer no suposa necessàriament que la realitat fàctica o material sigui coincident amb la documentació pressupostària i comptable amb la que s'explica.

El magistrat detalla que, a més dels controls administratius, el Ministeri ha reclamat informació de control a través de diversos requeriments realitzats a la Intervenció de la Generalitat, així com les denúncies que des del mes de setembre de 2017 Hisenda ha formulat davant la Fiscalia General de l'Estat perquè investigui possibles responsabilitats penals d'autoritats o funcionaris de la Generalitat en relació amb les campanyes promocionals del referèndum, a més del finançament a través del Diplocat de les despeses generades pels experts internacionals contractats per al seguiment del referèndum.

El jutge subratlla que "l'al·legació de les defenses que el processament per aquest delicte és injustificat, utilitzant per a això una menció incompleta de les manifestacions fetes pel ministre d'Hisenda en una entrevista, no desbarata els indicis que la investigació recull. Ans al contrari, s'aprecia que alguns dels indicis de frau sorgits amb ocasió del control pressupostari i denunciats en el seu dia davant la Fiscalia General de l'Estat, són coincidents amb la investigació de la realitat fàctica que sosté aquesta instrucció".

De fet, Llarena va demanar a Montoro la literalitat de les seves declaracions en una entrevista a 'El Mundo', i es va aportar a la causa la transcripció sencera. Per això, Llarena justifica les declaracions públiques del ministre per la seva "prudent postura" de no voler atribuir públicament un delicte a persones concretes "sense certesa de la seva existència".

En la interlocutòria, Llarena aglutina els indicis del delicte de malversació investigat, tant els que existien quan es va dictar l'ordre de processament com els reunits en la peça separada secreta que es va aixecar després d'aquella data. Així, enumera les proves reunides pel que fa als costos relacionats amb la publicitat del referèndum en els mitjans de comunicació públics (una campanya l'abril del 2017 amb l'eslògan "sí o no" sobre el mapa de Catalunya i una altra campanya el 4 de setembre de 2017 per fomentar la participació en la votació de l'1-O), la distribució de documentació electoral, els sobres per remissió de cartes certificades, les despeses de fullets de propaganda i cartells, així com les despeses derivades de la intervenció d'una pluralitat d'observadors internacionals (pagaments a l'estranger a la societat neerlandesa 'The Hague Centre for Estrategic Studies' i despeses del Diplocat).

En aquesta peça separada, el magistrat ha analitzat alguns contractes marc de la Generalitat i assegura que perquè hi hagi delicte de malversació no cal que hi hagi pagament, sinó que n'hi ha prou amb haver contret simplement una obligació de pagament. "Realitzada la contractació i complerta la contraprestació per les adjudicatàries, sorgeix l'obligació de pagament de la Generalitat, i es genera el perjudici patrimonial, amb independència que el pagament s'hagi retingut transitòriament", explica, recordant que hi ha notes d'entrega del material o el servei per part d'empreses contractades. Per això, diu que els investigats han de pagar l'import mentre no es declari la nul·litat d'aquestes obligacions de pagament. En tot cas, però, diu que els fets podrien ser una temptativa de malversació, però que no suposaria una pena inferior, ja que s'inscriuria cada operació en un delicte continuat i consumat de malversació juntament amb altres suposades defraudacions.

Inviolabilitat parlamentària

El jutge rebutja l'argument dels membres de la Mesa i diputats del Parlament processats pel delicte de desobediència en que al·leguen que la seva actuació estaria en qualsevol cas exempta de responsabilitat, en atenció a la inviolabilitat parlamentària que recull l'article 57.1 de l'Estatut de Catalunya. En aquest sentit, respon que, segons ell, això no és així: "No només perquè la seva actuació desborda la seva tasca parlamentària, en importar i convertir la seu de representació ciutadana en un mer instrument per facilitar l'execució d'una actuació delictiva ideada, propiciada, impulsada i coordinada des fora de l'activitat parlamentària, sinó perquè van exercir el seu parlamentarisme amb desatenció dels mandats que, en defensa dels drets constitucionals de tots, va emetre el Tribunal Constitucional, i que ho va fer precisament en aplicació dels mecanismes que l'ordenament jurídic estableix per conduir l'actuació del parlament estatal i dels parlaments autonòmics", conclou el magistrat.

Afegeix que no es pot entendre de cap manera que "la prerrogativa de la immunitat parlamentària, creada per garantir un funcionament lliure de la cambra autonòmica de representació dels ciutadans, per afavorir així el millor gaudi dels drets constitucionals, operi com a instrument que permeti desactivar les previsions de la norma suprema, permetent eludir la funció específica que té el Tribunal Constitucional que aquestes transgressions es corregeixin".

"A la vista de la determinació amb que s'ha conduït el llarg i concertat pla per a la independència, televisat fins i tot en directe en algun dels seus passatges perquè pogués ser presenciat per aquells que van tenir la il·lusió o l'angoixa de seguir-lo de prop, hauria de ruboritzar l'al·legat que la Mesa estava forçada a tolerar les iniciatives secessionistes del Parlament per exigències reglamentàries", subratlla el magistrat.

Llarena considera que el comportament dels processats "no deriva d'una actuació ignorant o agosarada, sinó dolosa, no només pel protagonisme explícit que han tingut en impulsar el procés la major part d'ells, sinó perquè l'article 243 del Reglament del Parlament de Catalunya expressa que el secretari general del Parlament, sota la direcció del president i de la Mesa del Parlament, compleix les funcions tècniques de suport i assessorament dels òrgans rectors del Parlament, assistit pels lletrats del Parlament", cosa que es va fer en aquest cas, ja que els serveis jurídics de la cambra van alertar en més d'una ocasió de la possible inconstitucionalitat d'alguns actes parlamentaris.

Competència del Suprem

En contra del que sostenen alguns dels recurrents, el jutge reitera la competència del Tribunal Suprem sobre aquesta causa, ja que alguns dels comportaments que es van desplegar per aconseguir la independència, han desbordat el territori que justificaria l'actuació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, és a dir, excedeixen del territori d'aquesta comunitat autònoma.

Així, Llarena afirma que l'agenda intervinguda a Josep Maria Jové reflecteix la importància d'afavorir un suport internacional a la secessió catalana, com també recull el Llibre Blanc per a la independència de Catalunya. A més, es refereix al fet que, d'acord a testimonis i proves que estan a la causa, les urnes emprades en el referèndum es van comprar a l'estranger, on també es van imprimir moltes de les paperetes utilitzades en la votació, de la mateixa manera que també a l'exterior es va captar als observadors internacionals que van participar en legitimar el resultat del referèndum.

Personació dels fugats

El president Carles Puigdemont i els consellers Lluís Puig i Clara Ponsatí van sol·licitar la nul·litat de totes les actuacions per entendre que se'ls havia causat indefensió en no haver-se'ls permès la seva personació en el procés fins que es van dictar les ordres europees de detenció el passat 23 de març. A aquesta pretensió, el jutge respon que aquesta mesura era proporcionada en el moment en què es va adoptar, en resultar evident que amb la seva fugida a l'estranger i retirades les inicials ordres internacionals i europees de detenció, "l'únic element amb el qual es comptava per incentivar la compareixença processal dels encausats era la restricció defensiva que s'impugna".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema