El magistrat Pablo Llarena es va dirigir el tribunal regional de Schleswig-Holstein (que té pendent decidir sobre l'entrega a Espanya de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont) per recordar-li que els delictes de rebel·lió i malversació no són els únics pels quals pot ser jutjat al nostre país, ja que les conductes que se li atribueixen també podrien ser objecte de petició de condemnes per altres tipus penals com la sedició o la conspiració per a aquesta rebel·lió. Afegeix que també s'acceptaria l'entrega per jutjar-lo per aquests altres tipus penals.

D'aquesta manera, la justícia espanyola espera superar l'escull produït per la decisió inicial d'aquest òrgan de no extradir l'exmandatari per rebel·lió, que és el principal delicte que se li imputa i que comporta penes de fins a 30 anys de presó. Fonts jurídiques van assenyalar que, en la seva petició a Alemanya, que és de finals del passat mes d'abril, Llarena acull el sentit del seu últim acte, en el qual va rebutjar els recursos de reforma presentats tant per Puigdemont com per 22 processats més en aquesta causa i apunta a la possibilitat que els fets puguin ser qualificats com a conspiració per a la rebel·lió, si bé no rebutja el de rebel·lió en reafirmar-se en el fet que concorre el requisit de la violència per imputar aquest delicte.

També indicava en aquest acte Llarena que en el «cas hipotètic» que no s'acrediti que aquesta violència anava dirigida a aconseguir la independència de Catalunya es podria atribuir als processats el delicte de sedició, que comporta penes més lleus (de fins a 15 anys) o de conspiració per cometre qualsevol dels anteriors, que reduiria la condemna màxima.

Escrit a Brussel·les

Llarena va remetre un escrit a les autoritats judicials belgues en el qual els amplia informació sobre les ordres europees de detenció emeses contra Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. Sobre Comín, en concret, informa que es demana la seva extradició per un presumpte delicte de rebel·lió, «sense perjudici d'altres qualificacions». Així ho va comunicar Llarena en el seu escrit emès el passat 17 d'abril en resposta a la «informació suplementària».

Llarena insisteix en l'escrit ampliatori que va dirigir a la Fiscalia del Tribunal regional de Schleswig-Holstein (que té pendent decidir sobre el lliurament a Espanya de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont) en la «intensitat» de la violència desplegada, que va poder «haver compromès de manera efectiva i profunda» la capacitat de decisió del Govern espanyol. Acredita el seu plantejament amb l'enviament de desenes de vídeos.