La Guàrdia Civil situa Elsa Artadi i Pere Aragonès, que es perfilen com a futurs integrants del nou Govern català, com a persones d'interès per a la investigació del procés i del referèndum il·legal de l'1 d'octubre. Així consta en els informes de l'Institut Armat als quals ha tingut accés Europa Press. Els seus noms apareixen en un llistat de 32 persones que els investigadors consideren d'interès després d'analitzar els correus electrònics de l'exsecretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, qui va resultar detingut el passat 20 de setembre en el marc de la 'operació Anubis', contra els organitzadors de la logística del referèndum de l'1-O.

Elsa Artadi era la directora de coordinació Interdepartamental de la Generalitat de Catalunya i entre els correus que es va intercanviar amb Salvadó, la Guàrdia Civil cita un en el qual s'inclou un informe, en català i anglès, del Col·legi d'Economistes de Catalunya en què tracten de transmetre a Europa el "impacte que suposaria la independència de Catalunya".

Un altre dels informes que Artadi va enviar al secretari d'Hisenda es titulava "Crònica d'una ofensiva premeditada" i en ell, el Govern de la Generalitat tractava de justificar que la declaració d'independència seria una conseqüència obligada per la negativa a dialogar i les mesures dutes a terme per l'Estat espanyol contra el poble català.

L'exsecretari d'Economia de la Generalitat i que sona com a possible vicepresident del Govern de Torra, Pere Aragonés, apareix també en aquesta llista de persones d'interès per a la investigació ja que el seu nom no està només als correus que s'intercanvia amb Lluís Salvadó, sinó que apareix citat en nombroses ocasions en l'agenda de Jové, algunes en negociacions amb la CUP per als Pressupostos de la Generalitat i en unes altres, sobre l'estratègia del procés.

Un d'aquestes trobades va tenir lloc el 21 de desembre de 2015 i, a més d'Aragonés, hi apareixen les sigles de Marta Rovira, secretària general del PDeCAT; Josep María Jové, secretari general de la vicepresidència; Raul Romeva, conseller d'Afers exteriors; Alba Vergés, secretària de Salut; Joan Tardá, portaveu al Congrés; Jordi Roig, secretari de Finances i Carles Viver Pi i Sunyer.

A aquest últim, considerat com l'arquitecte jurídic del procés, Josep María Jové li atribueix haver parlat sobre el moment del referèndum i les eleccions constituents, encara que apostant per avançar aquestes últimes. Hauria exposat 300 mesures, de les quals el 90 per cent les faria el Govern i hauria apostat per tramitar tres lleis d'estructures d'Estat però no aprovar-les fins al final de les constituents.

Segons l'agenda de Jové, Carles Viver hauria dit en aquesta reunió en la qual també va participar Pere Aragonès, que estaven legitimats per proclamar la independència sense tenir majoria de vots (només escons) i va llançar preguntes sobre com garantir que avança i acaba i les mesures que es tramitin o no.