El majestàtic edifici que acull la seu de la Generalitat a Girona, que combina els carreus de pedra de l'antic hospital de Santa Caterina amb les plaques de metall de la part ampliada, tindrà, aviat, nou «comandant»: Pere Vila (Llançà,1973), president de la Diputació i alcalde de la localitat alt-empordanesa on va néixer, es disposa a canviar el despatx del palau de la pujada de Sant Martí, al Barri Vell de la capital, pel que hi ha al pis superior del número 1 de la plaça Pompeu Fabra. Es perfila, segons ha pogut saber Diari de Girona, com el nou delegat del Govern a la província, càrrec vacant des que el novembre passat La Moncloa, via apliació de l'article 155 de la Constitució, va cessar el ripollenc Eudald Casadessús, en qui van confiar successivament Artur Mas i Carles Puigdemont, que abans de fugir cap a Bèlgica va escollir l'escalinata del pati de les Magnòlies del Santa Caterina per enregistrar el seu últim missatge institucional com a president. Va ser el divendres 28 d'octubre de 2017, l'endemà que el Parlament declarés la independència i la vigília de l'entrada en vigor del 155.

I qui ocuparà la presidència de la Diputació? Fonts coneixedores de les negociacions assenyalen que serà l'alcalde de Banyoles i fins ara vicepresident provincial (que durant uns dies ha exercit de president accidental per l'absència de Vila), Miquel Noguer. Tots dos són del PDeCAT, partit que integra la coalició de JxCat. Haurà de confirmar els nomenaments el nou president de la Generalitat, Quim Torra, que ahir va viatjar a Berlín per despatxar amb el seu «homòleg» a l'autoanomenat «Govern de la República», Carles Puigdemont. Torra coneix molt bé la història del vell hospital: en una conferència pronunciada el setembre de 2016 a l'Auditori Josep Irla -un dels referents polítics del 131è Molt Honorable- el va posar com a exemple d' El model d'administració pública dins l'Estat català.

El tercer home

Pere Vila, que de formació professional és tècnic especialista en Turisme i hostaleria i que ha fet de professor a l'Escola d'Hostaleria de l'Alt Empordà, presideix el PDeCAT a les comarques de Girona. Va assumir la màxima representació a la Diputació el juny del 2015 després que la direcció de l'aleshores encara CDC decidís desactivar la pugna oberta entre Fermí Santamaria, alcalde de Llagostera i vicepresident segon de l'ens provincial, i el mateix Miquel Noguer.

La batalla política es desencadenava poc després de les eleccions municipals de maig de 2015, quan la liquidada Unió Demòcratica havia perdut la potestat que els acords de coalició amb Convergència li atorgaven sobre la presidència arran de l'afer que, en el mandat 2011-2015, va acabar amb Jaume Torramadé, ara regidor a l'oposició a Salt, acusat d'un presumpte delicte d'abusos sexuals per una assessora. Torramadé va haver de dimitir el gener de 2013 (en el judici, celebrat el maig de 2016 va quedar absolt) i va ser rellevat per Joan Giraut, també democristià i en l'actualitat alcalde de Platja d'Aro, que el 2014 també va haver de defensar-se davant del jutge de l'acusació d'haver-se extramilitat en les seves funcions quan va treure atribucions professionals al cap de Protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant. Dos escàndols que van proveir de raons CDC per reclamar la presidència.

Aportar finançament, sense concretar quant, a la construcció del nou Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, un projecte valorat en 7 milions d'euros, és una de les últimes grans decisions preses per la presidència de Vila, impulsor d'un codi ètic dels càrrecs electes que ahir va ser aprovat pel ple de la Diputació.

Franco, desposseït

El que es perfila com a nou delegat de la Generalitat a Girona, també va promoure, entre altres mesures, la retirada dels honors al dictador Francisco Franco i a sis ex-alts càrrecs de la institució, entre els quals s'hi comptava Juan de Llobet Llavari, que va presidir la Diputació a finals dels anys seixanta. Sobre això, el diputat provincial Lluc Salellas, de la CUP, aporta un matís a través del seu perfil de Twitter, i recorda a Diari de Girona que la retirada dels honors al dictador i a ex-alts càrrecs va prosperar a iniciativa de la CUP.

Banyoles i el cànon de l'aigua

Miquel Noguer (Mieres, 1963), l'escollit per substituir Vila a l'espera del plàcet de Berlín, primer, i del nomenament oficial des del palau de la plaça Sant Jaume, després, és alcalde de Banyoles des del 2007 i vicepresident provincial des del 2011. Del 1991 al 2006 va ser alcalde de Mieres i també va presidir el Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient (2001-2006). Un dels assoliments polítics de Noguer va arribar el gener de 2014, quan la Llei de pressupostos de la Generalitat va eximir Banyoles de pagar el cànon de captació de l'aigua de l'Estany. L'adquisició de la pràctica totalitat dels terrenys que circumden el paratge natural -el 2016 l'Ajuntament comprava 5 finques que ocupen 62.131 m2- també figura a l'haver de la gestió d'aquest polític.