L'acte de presa de possessió del 131è president de la Generalitat va ser diferent de com que havia estat des de la restauració de la institució. Va ser un acte sobri, amb prou feines de tres minuts, i atípic. Tan atípic que el nou president, Quim Torra, va declinar penjar-se el medalló presidencial.

Tampoc és que aquest medalló vingui de l'època de Jaume I. En realitat, la seva simbologia va reaparèixer quan el president del Govern espanyol Adolfo Suárez i Josep Tarradellas van escenificar el retorn de la Generalitat després de la dictadura.

I a partir de llavors cada nou president català ha viscut una cerimònia en la qual el seu antecessor l'hi penjava com a símbol de continuïtat, un símbol que entronca amb la Generalitat republicana de Francesc Macià, quan el seu llavors conseller de Cultura, Ventura Gassol, el va encarregar a un joier.

Macià el va guardar en una caixa forta i no el va utilitzar en el traspas de poders al seu successor Lluís Companys. El medalló va tornar el 1977, quan Suárez el va imposar a Tarradellas, que en la seva joventut havia format part del govern Macià.

I, per cert, el medalló va protagonitzar una de les anècdotes d'aquella històrica cerimònia, ja que expliquen les cròniques de l'època que el tancament se li resistia a Suárez i al final Tarradellas va desistir de penjar-se'l i el va rebre en mà.

Ahir, 41 anys després, el nou president va declinar penjar-se el símbol, potser perquè, per Torra, el gest correspon, com ha reiterat públicament, al seu antecessor en el càrrec, Carles Puigdemont, que ahir deuria seguir la cerimònia des d'Alemanya, mesos després d'haver estat destituït a l'octubre amb l'aplicació del mecanisme constitucional de l'article 155. El cas és que el medalló es va quedar a la taula i que ningú li va fer cas. Ben a prop hi havia el nou president, però quan semblava que es disposava a agafar-lo amb la mà esquerra, va girar-se cap a la dreta per saludar el president del Parlament, Roger Torrent, l'únic càrrec institucional present a banda del secretari del Govern, Víctor Cullell. Dos mossos d'esquadra, impassibles i en posició de ferms a les cantonades de la sala, completaven l'escena, sòbria, sens dubte. Al Saló Verge de Montserrat res era superflu, res sobrava: una taula, la senyera, un quadre de Sant Jordi, la Moreneta i el medalló. Un escenografia deliberadament minimalista per a la presa de possessió més curta de la història recent: amb prou feines 3 minuts. Entrar, llegir el decret de nomenament, prometre el càrrec, saludar la família i sortir. Cap representant del Govern espanyol.

Poc més d'una dotzena de persones davant les càmeres: el president, el president del Parlament, el secretari, vuit familiars i dos mossos. Entre el personal del gabinet de premsa, els de la televisió, els de protocol, el guardaespatlles, i alguna persona més, probablement una trentena.

Al mig, separant tots dos móns, l'institucional i el terrenal, com una frontera, quatre fotògrafs i dues càmeres, que encara que sembli que no senten res, han pogut deixar anar sospirs d'alleugeriment i els somriures de distensió quan tot ha acabat. «Bé, ja ho hem fet. Bé», s'ha dit a l'esquena d'aquest fotoperiodista.

El president Torra ha entrat, ha promès i ha marxat. Abans d'anar-se'n ha abraçat la seva família i ha besat la seva dona. Potser no s'ha posat el medalló com un acte simbòlic, en una cerimònia en què la simbologia, present o absent (ni bandera d'Espanya, ni retrat del Rei) pesava molt.

I allà, en aquella sala, el cas és que el medalló s'ha quedat a la taula al damunt d'un petit coixí de vellut vermell, a l'espera de la pròxima ocasió.