El president de la Generalitat, Quim Torra, ha nomenat aquest migdia els nous membres del Consell Executiu, que inclou el nom de Toni Comin i consellers empresonats o a l'exili. Els consellers que integraran el nou Govern seran Pere Aragonès (Economia i Hisenda i vicepresident del Govern), Jordi Turull (conseller de la Presidència), Ernest Maragall (Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència), Miquel Buch (Interior), Josep Bargalló (Ensenyament), Antoni Comín ( Salut), Josep Rull (Territori i Sostenibilitat), Lluís Puig ( Cultura), Ester Capella (Justícia), Chakir El Homrani Lesfar (Treball, Afers Socials i Famílies), Elsa Artadi (Empresa i Coneixement i portaveu), Jordi Puigneró (Polítiques Digitals i Administració Pública), Teresa Jordà (Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació)

Els consellers que integraran el nou Govern seran:

Pere Aragonès i Garcia

Titular del Departament d'Economia i Hisenda i vicepresident del Govern

Pere Aragonès serà el nou vicepresident del Govern de la Generalitat i, alhora, conseller d´Economia i Hisenda. Amb aquest nomenament, es converteix en el número dos del Consell Executiu i en l´home fort d'Esquerra dins el Govern. Després d'haver estat, durant la passada legislatura, un dels més estrets col·laboradors del seu predecessor i líder d'ERC, Oriol Junqueras, com a secretari d'Economia i fer-se càrrec de l'elaboració dels pressupostos, ara acabarà ocupant el mateix lloc i assumint les mateixes responsabilitats que el seu mentor, ara empresonat a Estremera pel cas de l'1-O.

Aragonès, a més, té des de fa pocs mesos, la missió política de liderar Esquerra Republicana des de Catalunya assumint el càrrec d'adjunt a la presidència, donat que Junqueras està privat de llibertat, i que la secretària general, Marta Rovira, manté el càrrec però està a Ginebra. Amb tot plegat, Aragonès es converteix en el contrapès polític republicà al president Quim Torra i JxCat dins el Govern; una mena d´alter ego del que hauria estat Oriol Junqueras.

Jordi Turull i Negre

Conseller de la Presidència

Jordi Turull tornarà a ser el conseller de la Presidència de la Generalitat. Tot i estar tancat per presó preventiva a Estremera -per segona vegada-, Turull serà "restituït" al capdavant d'una conselleria clau del nou govern de Quim Torra. En l'anterior legislatura també va ser portaveu de l'executiu. Amb carnet del PDeCAT, ara és diputat de JxCat i n'és un dels líders. De fet, Turull va ser el tercer candidat de JxCat a la investidura, després dels intents d'investir Carles Puigdemont i Jordi Sànchez.

El portaveu de Presidència, que també va presidir JxSí en l'anterior legislatura, va ser durant 106 dies conseller abans de l'aplicació de l'article 155, i porta 86 dies a la presó. De fet, és al Parlament on ha fet la seva carrera política en els últims 14 anys. Destaca per ser proper a Puigdemont, i va ser el número quatre de la llista de JxCat per Barcelona a les eleccions del 21-D.

Ernest Maragall i Mira

Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

Ernest Maragall serà el proper conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. El conseller tindrà el repte d'encapçalar un dels departaments més afectats per l'aplicació del 155. El president Quim Torra, en el seu discurs d'investidura, es va comprometre a reobrir totes les delegacions tancades i expandir l'acció exterior de la Generalitat.

Maragall és un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), partit del qual va ser membre de l'executiva fins al 2012. Va ser secretari del Govern amb Pasqual Maragall i conseller d'Educació (2006-2010) amb José Montilla. Des del maig de 2018 milita ERC.

Miquel Buch i Moya

Conseller d'Interior

El nou conseller d'Interior, Miquel Busch, lidera dins del Partit Demòcrata (PDeCAT) el sector crític amb l'actual direcció, encapçalada per Marta Pascal. Amb llarga tradició municipalista, el procés sobiranista va començar quan ell encapçalava l'Associació Catalana de Municipis (ACM), des de la qual hi va donar ple suport. Això li va donar una projecció a nivell català més enllà de l'alcaldia de Premià de Mar, càrrec al qual va accedir el febrer del 2007 i que va deixar el passat desembre.

Buch està casat i té tres fills, i el 2013 va explicar que té esclerosi múltiple des dels 21 anys, però ha pogut fer vida normal. Va treballar a l'empresa de gestió del seu germà.

Josep Bargalló i Valls

Conseller d'Ensenyament

El nou conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, torna al departament que ja va encapçalar durant el govern del tripartit presidit per Pasqual Maragall. Bargalló va ser nomenat el desembre de 2003 i va ocupar el càrrec tan sols dos mesos, fins el 20 de febrer del 2004, quan va ser nomenat conseller en cap, després de transcendir la reunió que el seu antecessor, Josep-Lluís Carod Rovira, havia mantingut amb ETA a Perpinyà.

Bargalló va ser conseller en cap i titular del Departament de Presidència entre el 2004 i el 2006. La següent legislatura, però, Bargalló va renunciar a l'escó obtingut per ocupar el càrrec de director de l'Institut Ramon Llull fins al 2010.

Antoni Comín i Oliveres

Conseller de Salut

Antoni Comín repeteix al capdavant de la cartera de Salut, el Departament que va encapçalar des del gener de 2016 i fins a la destitució, per l'aplicació del 155, l'octubre de 2017. Exercirà el càrrec des de Brussel·les, on en els últims mesos ha estat a disposició de la justícia belga per l'euroordre de detenció emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que l'ha processat per rebel·lió i i malversació. Comín, però, recupera el càrrec a l'executiu dies després que la justícia belga hagi decidit desestimar l'extradició per irregularitats en l'euroordre.

Comín és diputat per ERC aquesta legislatura, ho va ser el 2015 per la candidatura de Junts pel Sí, i també ho havia estat el 2003 i el 2006, aleshores pel PSC. Durant el seu primer mandat com a conseller de Salut, Comín va impulsar i aprovar la Llei d'universalització de l'assistència sanitària, un text actualment en suspens pel Tribunal Constitucional, després del recurs presentat pel govern espanyol.

Josep Rull i Andreu

Conseller de Territori i Sostenibilitat

Josep Rull i Andreu ha tornat a ser nomenat conseller de Territori i Sostenibilitat però ara des de la presó d'Estremera (Madrid), i va ser l'únic dels consellers de Carles Puigdemont que va ser al seu despatx treballant després d'aplicar-se l'article 155 de la Constitució.

Llicenciat en Dret per la UAB, casat i amb dos fills, es va fotografiar en el seu despatx quan es va intervenir l'autonomia malgrat estar cessat. Diputat del Parlament des del 1997, va anar guanyant protagonisme, primer com a diputat especialitzat en infraestructures i 'fustigador' del conseller de Política Territorial durant els set anys de Govern tripartit, Joaquim Nadal, i després com a membre de la Taula, des de 2010.

Els seus adversaris polítics diuen que admiren d'ell els seus dots d'oratòria, i el llavors president Jordi Pujol es va sorprendre després d'escoltar una intervenció seva en una escola d'estiu. La seva carrera professional s'ha vist marcada pel seu ingrés a la presó el 23 de març, quan el jutge del TS Pablo Llarena va decretar el seu empresonament al costat del dels també exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.

Amb Turull han compartit cel·la i molts moments professionals, primer en CDC i les seves joventuts i després al PDeCAT, i guarden una estreta relació: l'última imatge de tots dos abans d'entrar a la presó és junts enfront del Tribunal Suprem.

Lluís Puig i Gordi

Conseller de Cultura

Lluís Puig repeteix com a conseller de Cultura de la Generalitat ara des de Brussel·les, on resideix des de finals d'octubre. Director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat fins a ser nomenat conseller, Puig va entrar al Govern al juliol passat per substituir Santi Vila, que llavors va assumir la cartera d'Empresa i Coneixement.

L'ara conseller va formar part de la llista de Junts per Catalunya i va renunciar a l´escó a finals de gener per assegurar la majoria independentista al Parlament. Els últims mesos, Puig ha estat a disposició de la justícia belga per l'euroordre d'extradició emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per malversació i desobediència, que ha quedat rebutjada per "irregular". El conseller té estudis musicals, de dansa, producció audiovisual i d'Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya i ha exercit com a director artístic del Mercat de Música Viva de Vic i director de la Fira Mediterrània.

Ester Capella i Farré

Consellera de Justícia

L'advocada i diputada del Congrés Ester Capella (ERC) serà la consellera de Justícia del proper Govern en substitució de Carles Mundó, també d'ERC i advocat, que va deixar la política després de ser processat pel Tribunal Suprem.

En els últims mesos, com a diputada ha emparat diverses vegades els polítics sobiranistes que han anat compareixent al Tribunal Suprem i ha visitat sovint a la presó el president del partit, Oriol Junqueras, i fins i tot ha llegit cartes seves a la cambra baixa.

Per exemple, com a portaveu en la comissió del Congrés que investiga la crisi, ella va llegir davant el ministre Luis de Guindos una reflexió escrita per Junqueras en què cridava a recuperar el valor original de la política davant "la imprevisibilitat dels mercats".

Chakir El Homrani Lesfar

Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies

El sociòleg, diputat i regidor de Granollers Chakir El Homrani s'ha convertit en conseller de Treball, Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat, després d'iniciar la seva trajectòria social com a líder de les joventuts d'UGT i després ingressar també en ERC.

Nascut a Barcelona el 1979, militant a ERC des del 2004, és regidor des del 2015, quan va entrar en el Parlament com a diputat, i va renovar l'escó el març de 2018 en renunciar Marta Rovira, Carme Forcadell i Dolors Bassa.

És llicenciat en Sociologia per la UAB, ha participat en el disseny de diversos títols de formació professional vinculats al sector de l'aigua i el medi ambient, i ha treballat en la formació de joves i en el sector privat.

Va ser nomenat secretari d'organització (2004) i portaveu nacional (2007) de L'Avalot-Joves d'UGT i ha estat membre del Comitè Nacional i del Consell Nacional de la UGT, a més de tenir responsabilitats sindicals en llocs en els quals ha treballat.

Elsa Artadi i Vila

Consellera d'Empresa i Coneixement i portaveu

Elsa Artadi, un dels pilars de la nova estructura que encapçala Quim Torra a la Generalitat, és una economista amb experiència com acadèmica en el món universitari i també a la Conselleria d'Economia. La fins ara portaveu de JxCat al Parlament forma part també del nucli de màxima confiança de l'expresident Carles Puigdemont, i havia estat un dels primers noms que van sonar per succeir-lo en la Presidència.

Llicenciada en Economia, en el seu currículum acadèmic destaca la seva doctorat a la universitat nord-americana de Harvard, que va cursar amb una beca de La Caixa. Una de les seves constants ha estat la seva dedicació al món acadèmic: és investigadora afiliada del Centre for Economic Policy and Research (CEPR) de Londres i de l'European Development Research Network (EUDN) de Namur, i va impartir classes a la universitat milanesa de Bocconi i en la UPF de Barcelona.

Jordi Puigneró i Ferrer

Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública

Jordi Puigneró serà el proper conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. L'actual secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Generalitat serà d'aquesta manera un dels dirigents destacats amb carnet del PDeCAT a l'executiu de Quim Torra.

El departament de Puigneró perdrà competències com Afers religiosos, Habitatge i l'Escola d'Administració Pública de Catalunya -respecte l'anterior executiu-, però assumirà l'àmbit de Polítiques Digitals, una prioritat per a Carles Puigdemont. Com a responsable de Ciberseguretat, Puigneró també ha presidit el Centre de Seguretat de la Informació i va coordinar la defensa del ciberatac que va patir el Govern durant el procés participatiu del 9-N de 2014.

Teresa Jordà i Roura

Consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

Teresa Jordà, la nova consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, no parla amb circumloquis. El seu discurs és directe, planer, ja sigui des de la tribuna d'oradors del Congrés, en un míting d'ERC o durant una conversa en petit comitè. Fortament compromesa amb la República -només cal donar un cop d'ull al seu Twitter- Teresa Jordà arriba al Govern que encapçala Quim Torra després de gairebé dues dècades dedicant-se a la política.

La seva trajectòria al partit té dues empremtes clares. Per una banda, Ripoll; i per l'altra, Madrid. Aquí, des de fa set anys, Jordà és diputada a la cambra baixa després d'encapçalar tres vegades la llista d'ERC per Girona a les generals. I al 2011, precisament, va imposar-se a qui ara ja és 131è president de la Generalitat (perquè Junqueras havia proposat Quim Torra com a número 1). De Ripoll, la nova consellera va ser-ne alcaldessa durant dos mandats (2003-2011) i, fins fa poc, cap de l'oposició a l'Ajuntament. Un municipi i una comarca on l'agricultura i la ramaderia hi tenen una forta presència, i que li han donat bagatge per al Departament que ara encapçalarà.