Desafiant l'Estat amb la «restitució» de consellers a la presó o a l'estranger i amb un nou govern que va rebre crítiques -també d'ERC i la CUP- per la manca de paritat (tres dones i 11 homes), el president de la Generalitat, Quim Torra, va signar ahir el decret que estructura els àmbits del Govern i el decret de nomenament dels nous membres del Consell Executiu que han de prendre possessió aquest dimecres 23 de maig.
Torra complia la promesa de «restituir» els consellers cessats que ho volguessin però, alhora, descartava les advertències i optava per desafiar el Govern espanyol nomenant dos exconsellers en presó preventiva (Jordi Turull i Josep Rull) i uns altres dos a l'estranger, a Bèlgica (Toni Comín i Lluís Puig). De fet, poques hores després La Moncloa reaccionava.
Perquè els nomenaments siguin efectius, a més de la presa de possessió, el decret corresponent ha de publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), encara sota control de l'Estat en aplicació de l'article 155 de la Constitució. A més, segons l'article 17 de la Llei de la Presidència de la Generalitat, el Govern català només estarà constituït quan hagin pres possessió del càrrec «tots els seus membres».
Així, en el comunicat d'ahir, el Govern espanyol avançava que ara analitzaran si «autoritza la publicació» del decret de nomenament que consideren una «provocació» per la situació dels empresonats i dels que són fora.
Reacció dura de l'Executiu de Mariano Rajoy, que veia desacreditada la voluntat de diàleg expressada en la carta que Torra va remetre al president espanyol i que, van afirmar, demostra que la voluntat de Torra «no és sincera». Precisament, dilluns el president de la Generalitat té previst visitar tots els empresonats a Madrid.
En el seu compromís de «restituir» els destituïts després de l'aplicació de l'article 155, Torra va nomenar al capdavant de les seves anteriors responsabilitats Turull (Presidència), Rull (Territori i Sostenibilitat), Puig (Cultura) i el republicà Comín (Salut). A banda, Pere Aragonès, nou home fort d'ERC, va ser nomenat vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, assumint el mateix rol que va exercir Oriol Junqueras en l'anterior Govern; i Ernest Maragall, qui fou conseller del PSC i que des de l'1 de maig és militant d'ERC, és el nou conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.
Els altres consellers d'Esquerra seran, a més de Comín, Ester Capella (Justícia), Chakir El Homrani (Treball, Afers Socials i Famílies), la gironina Teresa Jordà que encara és Diputada al Congrés (Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) i Josep Bargalló, que al capdavant d'Educació repetirà el càrrec que va exercir uns mesos durant el Tripartit d'esquerres.
Entre els consellers de JxCat, al costat de Turull, Rull i Puig, destaca Elsa Artadi, mà dreta de Carles Puigdemont i que serà la portaveu del Govern i consellera d'Empresa i Coneixement; Miquel Buch -expresident de l'Associació Catalana de Municipis (ACM)- assumeix Interior; i Jordi Puigneró serà conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, departament de nova creació que substitueix Governació.
Petició al Suprem de Turull i Rull Més enllà de les incògnites sobre l'efectivitat dels nomenaments, Turull, Rull i la resta de nomenats van acceptar la proposta a través de textos a les xarxes socials agraint a Torra (i a Puigdemont) l'encàrrec i confiança. Els empresonats Turull i Rull, a més, a través de les seves defenses van enviar immediatament un escrit al Suprem sol·licitant la seva llibertat provisional amb la «major celeritat i urgència possible» perquè puguin prendre possessió com a nous consellers del Govern català el dimecres 23 i «exercir els seus càrrecs» de manera «immediata».
Per la seva banda, Puigdemont celebrava l'anunci «d'un Govern modern per a un país modern, al servei d'una societat moderna, oberta i europea». Però la líder de Cs, Inés Arrimadas, advertia que «així no es pot aixecar el 155», amb un «un president supremacista, un pla il·legal anunciat al Parlament i un Govern amb dos presos i dos fugats que van fer un cop a la democràcia». També el líder del PSC, Miquel Iceta, veia un «greu error» la decisió de nomenar «persones que no es podran dedicar plenament i de forma efectiva»; i el líder del PPC, Xavier García Albiol, assegurava que «la composició del nou Govern és un clar missatge de la voluntat de seguir instal·lats en l'estira-i-arronsa, el conflicte i la provocació».
Els retrets al nou Govern es van succeir també per part de la CUP, PSC, comuns i fins i tot d'ERC per la falta de paritat de gènere (només hi ha 3 conselleres davant 10 consellers i el president). En canvi, per primer cop hi ha un conseller d'origen marroquí, Chakir El Homrani, català fill d'immigrants.
