El Govern ha anunciat aquest dijous que es personarà o presentarà al·legacions en 14 litigis competencials amb el govern espanyol que actualment es troben al Tribunal Constitucional i entre els quals hi ha la de llei de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial, la creació de l'Agència Catalana de la Protecció Social i la recentment recorreguda d'universalització de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut. També hi ha, entre d'altres, la Llei del comerç, la del canvi climàtic, la que regula diversos impostos mediambientals, de voluntats digitals i la creació de l'Agència Catalan de Ciberseguretat. L'Executiu, a més, demanarà l'aixecament de les suspensions cautelars. D'altra banda, s'afegirà als recursos d'inconstitucionalitat del Parlament i Podem contra l'aplicació del 155.

En l'àmbit del benestar, la Llei 4/2016 de 23 de desembre de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial preveu mesures per a persones i unitats familiars; la Llei 9/2017 del 27 de juny d'universalització de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut reconeix el dret a tots els ciutadans de Catalunya a ser atesos pel Catsalut, independentment de la seca situació legal; i la Llei 21/2017, de 20 de setembre, de l'Agència Catalana de protecció Social preveu la creació d'un organisme autònom i de caràcter administratiu que exerceixi les funcions que desenvolupen diversos departament de la Generalitat.

Quant a les lleis de caràcter econòmic, la 18/2017 de l'1 d'agost de comerç, serveis i fires té com a objectiu donar resposta a la dispersió normativa en matèria de comerç i adaptar el marc jurídic a les noves iniciatives econòmiques i empresarials, a més de reduir les càrregues administratives. Per la seva banda, el decret llei 5/2017, d'1 d'agost, té per objecte ordenar els serveis de transport de viatgers per a vehicles VTC i se centra en els vehicles de fins a nou places i en ordenar la convivència en aquest tipus de vehicles i sector del taxi, i la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l'activitat econòmica preveu diverses mesures, entre les quals la regulació del transport per carretera.

Altres lleis són la 15/2017, del 25 de juliol, té per objecte la creació de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, encarregada d'investigar els ciberincidents i ciberatacs als sistemes d'informació públics; la Llei 16/2017 que regula una sèrie de mesures adreçades a la lluita contra el canvi climàtic, entre les quals la prohibició del 'fracking' o l'establiment d'impostos; la Llei 5/2017, del 28 de març, d'impostos a les grans superfícies, begudes ensucrades i emissions de CO2, entre d'altres; i la Llei 10/2017, del 27 de juny, de les voluntats digitals i de modificació dels llibres segon i quart del Codi Civil.

Per últim, la Llei 13/2017 del 6 de juliol de les associacions de consumidors de cànnabis, fruit d'una ILP i que regula les associacions de consumidors i els clubs privats; i la Llei 2/2018, de 8 de maig, de modificació de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, que preveu la investidura a distància.

Recurs contra el 155

El Govern també ha acordat personar-se davant el TC en els recursos d´inconstitucionalitat presentats pel Parlament de Catalunya i pel grup parlamentari Confederal d'Units-Podem En Comú Podem i En Marea, contra l´Acord del Ple del Senat d´aplicació de l'article 155.

El Parlament de Catalunya va plantejar el recurs en considerar que es va incomplir l'article 155 pel fet que el govern de l´Estat, en formular el seu requeriment, no va advertir de les mesures que preveia aplicar en cas que la Generalitat no l´atengués. A més, ni el govern espanyol ni el Senat van valorar la resposta de la Generalitat, justifica el Govern. També al·lega que el procediment seguit pel Senat per aprovar les mesures no s´ajusta a les previsions de la Constitució i de l´article 189 del Reglament del Senat en no haver permès la intervenció del representant designat pel president de la Generalitat.

Finalment argumenta que les mesures autoritzades són inadequades, desproporcionades i excedeixen les possibilitats previstes a l´article 155 de la Constitució, específicament pel que fa al cessament del President i del Govern de la Generalitat, i la dissolució del Parlament, i la dissolució del Parlament, ja que en els debats del constituent per redactar l´article 155 de la Constitució es va rebutjar expressament que inclogués aquestes mesures.