El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empresonat de forma preventiva des de fa vuit mesos, va ser reelegit ahitr president de l'entitat sobiranista i va demanar per carta a l'independentisme que aposti per «el diàleg permanent, però sense renúncies». També a fugir de «terminis perniciosos» i a mostrar-se «generós». «Més enllà de la direcció política real que emprengui el nou Govern espanyol del PSOE, el sobiranisme democràtic no pot focalitzar la seva estratègia en el moviment antirepressiu. Ha de seguir abanderant l'oferta de diàleg permanent, però sense demanar renúncies a ningú», va assenyalar Cuixart.

Així ho va considerar en una carta escrita des de la presó de Soto del Real que va ser llegida per l'actor Joan Crosas a l'Assemblea General Ordinària d'aquesta entitat independentista, a la qual van assistir una mica més de 2.500 persones i on la junta que presideix va ser reelegida pràcticament per unanimitat, amb la xifra rècord de més de 28.000 vots.

L'acte es va celebrar ahir al Pavelló Municipal d'Esports de la Vall d'Hebron de Barcelona i a ell van assistir, entre d'altres, el president de la Generalitat, Quim Torra; el del Parlament, Roger Torrent, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Cuixart va afirmar que «el diàleg és la base de qualsevol acord possible» i es va mostrar convençut que «assolir la república serà possible, tard o d'hora, si aquesta és la voluntat del poble de Catalunya».

Va assegurat que «els presos i exiliats han de ser una representació única de la palanca de canvi» que vol ser l'independentisme, i ha assenyalat com pilars del treball d'Òmnium apostar per fer de Catalunya un país d'acollida per a les persones migrants, defensar el model educatiu català i lluitar contra les desigualtats de tota mena.

Seient amb llaç groc

Al reelegit president d'Òmnium el va recordar la seva entitat reservant-li un seient amb un llaç groc, símbol de la solidaritat amb els dirigents independentistes presos i fugits de la Justícia espanyola.

El vicepresident de l'organització, Marcel Mauri, va lamentar en la seva intervenció davant l'assemblea que l'independentisme s'hagi «perdut en batalles impròpies i debats estèrils» des del 21 de desembre, i va assegurar que «és hora de posar les bases per a un projecte ampli, generós i transversal que no pot renunciar a res ni prescindir de ningú».

Va considerar que el poble català «va guanyar el dret a autodeterminar-se» amb les votacions de l'1 d'octubre, que han de ser, va dir, «la base del futur i dels consensos del país».

«En els últims mesos hem comprovat com l'Estat ha exercit la violència, la intimidació i la venjança contra una part de la seva població.

I un Estat així perd tota la seva legitimitat», va asseverar. Va defensar, també, que Catalunya «no viu a les portes de cap confrontació civil», en al·lusió a unes recents declaracions del ministre d'Exteriors, Josep Borrell, i va dir «irresponsables» i «indecents» a aquells que aixequen «la bandera de la infàmia». Mauri va afirmar, d'una altra banda, que «no valen debats estèrils sobre l'acostament (dels presos independentistes) a presons catalanes», ja que «això sol seria complir la llei», va recalcar. Mauri, també va anunciar que obriran una delegació a Brussel·les «d'aquí a unes setmanes». Va explicar les raons per obrir la nova delegació: «Per denunciar davant Europa els atacs a les llibertats i als drets civils».