Vuit mesos després de l'entrada a centres penitenciaris dels primers presos sobiranistes, precisament aquests reus es perfilen com un possible element de distensió que permeti iniciar el diàleg entre el nou Govern de Pedro Sánchez i el sector independentista català disposat a negociar. Pel que fa a l'Executiu central, després d'uns primers dies amb opinions contradictòries, sembla que hi ha una clara tendència a pronunciar-se a favor de l'acostament dels presos, exemplificada aquest cap de setmana per les ministres de Defensa, Margarita Robles, i de Justícia, Dolores Delgado. Pel que fa al sobiranisme, el nou escenari ha acabat de confirmar l'existència de dos blocs ben diferenciats, els partidaris del diàleg i els que continuen apostant per la via unilateral, amb l'expresident Carles Puigdemont al capdavant. La darrera novetat és l'aposta per la negociació realitzada també aquest cap de setmana per l'expresident Artur Mas.

Concretament, Mas assegurava en una conversa amb El País que «el sobiranisme ha de mantenir l'objectiu de construir un Estat per a Catalunya en un àmbit europeu de sobiranies compartides, però alhora ha d'adaptar la seva estratègia a la nova situació de Catalunya i d'Espanya». En tot cas, l'expresident de la Generalitat explicava que «una estratègia hauria de passar, dins de Catalunya, per ampliar i reforçar la base sobiranista, construir millors aliances internacionals i destacar-se pel seu bon govern i les bones pràctiques», mentre que «fora de Catalunya caldria aprofitar les finestres d'oportunitat que obre el canvi de govern a Espanya i noves aliances parlamentàries». És a dir, una clara aposta pel diàleg per part d'una de les veus més respectades entre els sobiranistes.

A l'altra cara de la moneda hi hauria l'ANC. La seva presidenta, Elisenda Paluzie, va advertir ahir al Govern que veuria com una «traïció» negociar amb l'Executiu central una altra cosa que no sigui un referèndum, a l'hora que va lamentar la falta d'una «estratègia compartida» entre els partits independentistes.

En una entrevista en el programa El Suplement de Catalunya Ràdio, Paluzie va afirmar que només en el cas que el nou Govern del PSOE faci una proposta de referèndum pactat i tutelat internacionalment, l'ANC podria «escoltar» aqueta oferta, tot i que segons la seva opinió no és l'entitat qui ha de demanar-ho, perquè Catalunya ja va celebrar una consulta.

Paluzie es va desmarcar del president de la Generalitat, Quim Torra, que va titllar de «valenta» la proposta del Cercle d'Economia d'elevar l'Estatut al rang de norma constitucional i sotmetre'l a votació en un referèndum, ja que segons la seva opinió els catalans han de deixar de costat «els maquillatges». «Pensen que es pot maquillar una autonomia estàndard dient Constitució a l'Estatut», va criticar la presidenta de l'ANC, que va descartar que el Govern central estigui disposat a negociar qualsevol sortida per a Catalunya contrària a la «unitat d'Espanya» i va instar l'independentisme a seguir el seu «camí», analitzant els errors comesos després del referèndum de l'1-O.

Per la seva part, Margarita Robles va assegurar en una entrevista al diari El Mundo que és partidària d'acostar els presos al seu entorn més proper. La ministra de Defensa manté que si el jutge no ha de prendre decisions sobre diligències procedimentals «les persones privades de llibertat han d'estar el més a prop possible del seu entorn i de la seva família». I afegeix, en una clara mostra de la nova tendència, que «si el Govern ha de prendre decisions, valorarà les circumstàncies».

En tot cas, Robles destaca que «fora del marc de la Constitució no hi ha cap possibilitat de diàleg» i considera que la situació a Catalunya és «molt complicada», fet pel qual insta els dirigents catalans a superar «la pàgina negra que va suposar Puigdemont».

Paral·lelament, Delgado aposta en una entrevista a La Vanguardia per «destensar i desinflamar» el conflicte, i respecte dels presos afirma que «els preventius gaudeixen de drets fonamentals, entre ells el de relacionar-se amb la família. Però cal conjugar-ho amb l'operativitat d'un procés penal. En la mesura que es puguin conjugar aquests temps amb els drets dels presos, aquesta perspectiva no s'ha de perdre. El Govern està en aquesta línia».