El Tribunal Suprem va arxivar la querella presentada pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra l'expresident i l'exvicepresidenta del Govern, Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría, per la seva negativa a publicar el decret de nomenament del Govern del 19 de maig. En una acta, la Sala II de l'alt tribunal inadmet a tràmit la querella de Torra en no veure delicte en la denegació de la publicació d'aquell decret, que incloïa el nomenament com a consellers de Jordi Turull i Josep Rull -en presó preventiva- i d'Antoni Comín i Lluís Puig -fugits a Bèlgica-.

Torra va presentar el passat 1 de juny una querella davant el Suprem per un presumpte delicte de «prevaricació per omissió» contra Rajoy i Sáenz de Santamaría, als quals acusa de prendre una decisió «arbitrària, extralimitadora de competències i sense cap empara legal». No obstant això, els magistrats consideren que «els fets descrits en la querella no sustenten la comissió de cap il·lícit penal».

«Particularment, les actuacions que s'hi narren i que s'imputen aquells (Rajoy i Santamaría) no permeten inferir, encara que indiciàriament, la comissió per part de les persones contra les que es dirigeix aquesta querella un delicte de prevaricació administrativa per omissió», afegeix la Sala.

Criteri de la Fiscalia

D'aquesta forma, els magistrats segueixen el criteri de la Fiscalia que va manifestar en el seu escrit que la denegació de la publicació d'aquell decret no pot ser considerat com un acte «injust i arbitrari» i va mostrar la seva «frontal oposició al contingut de la denúncia». La Fiscalia va sostenir que en virtut de les mesures aprovades pel Govern de Mariano Rajoy a l'empara d'article 155 de la Constitució, l'Executiu tenia la potestat de designar òrgans o autoritats que podien decidir si actes com el de procedir o no a la publicació d'un decret del president de la Generalitat, resultava o no contrari a les finalitats que perseguien els acords aprovats pel Consell de Ministres el 21 d'octubre.

Aquesta «autorització prèvia» de l'Executiu central «no és com pretén el denunciant, un acte reglat i obligat en tot cas, de manera que si la publicació es considera contrària a l'ordenament jurídic, és evident que la mateixa ha de denegar-se, d'acord amb l'habilitació generada en aplicació del 155». Aplicat a aquest cas en concret, la Fiscalia va indicar que el jutge del Suprem, Pablo Llarena, va denegar la llibertat provisional de Rull i Turull per risc de reiteració delictiva, cosa que produeix una «impossibilitat d'acudir a la seva presa de possessió».

I va afegir que «és precisament el contingut i fonament de l'acte decisió judicial» el que «atorga plena justificació al Govern de la nació de no procedir a la publicació del decret». El Ministeri Públic va explicar que aquest mateix raonament es trasllada als exconsellers fugits a Bèlgica, Comín i Puig, la presència dels quals en aquest país «vulnera el dret fonamental» dels altres diputats el Parlament per a «l'exercici d'algunes funcions parlamentàries essencials».