La falta de metges a Catalunya està directament relacionada amb els baixos salaris i amb la pressió assistencial, segons l'Estudi Demogràfic dels Metges de Barcelona i la Importància dels Metges Estrangers que ha elaborat el Col·legi de Metges. El mateix estudi assenyala que si l´any 1997 eren estrangers el 8,2% dels metges que es van donar d´alta a Catalunya, aquest percentatge s´ha incrementat ja fins el 34%.

El president del col·legi, Miquel Bruguera, va indicar ahir en presentar l'estudi, que a més de constatar aquest important augment dels metges estrangers, que ni així no s'ocupen tots els llocs de treball disponibles. «No hi hauria problemes si es pagués millor i el sistema no estigués tan encotillat», va subratllar.

Dades enganyoses

Bruguera va explicar que la taxa de metges per habitants, segons els col·legiats, està en 3,7 per cada mil persones, que és una de les més altes del món i superior a la mitjana europea, que se situa entre 3,1 i 3,3, però que després la realitat és que hi ha molts metges que abandonen l'exercici professional i no exerceixen de metges, sinó que treballen en gestió o en laboratoris i desenvolupen una altra activitat. També influeix en què no es tapin les demandes i en què els gestors tinguin problemes per reclutar professionals que el sistema sanitari necessiti cobrir horaris de 24 hores, una distribució territorial desigual i certa precarietat a la feina.

Com a solució a aquesta situació, des del Col·legi de Metges es proposa no ampliar la cartera de serveis, un sistema de copagament que no sigui igual per a tots però que permeti posar fi al sistema de barra lliure perquè la gent sàpiga valorar el que té, més flexibilitat laboral, i reconsiderar l'actual model d'urgències perquè es concentrin els serveis en determinats llocs i no se superposi l'oferta.

També són partidaris que s'obri la possibilitat de canviar d'unes especialitats a altres amb carències, com d'intensius a anestesistes, i que es revisi en profunditat l'accés a les facultats de medicina i a la formació especialitzada MIR.

Respecte a l'arribada de metges estrangers a Catalunya, des del Col·legi es considera que ha de ser una oportunitat per donar resposta a la demanda de professionals, però alerten que reclutar metges en països subdesenvolupats és dolent per al país d'origen, i una pràctica que des del punt de vista ètic està molt criticada, fins i tot per l'OMS.

Segons l´informe, el 2006 hi va haver 667 baixes -199 per jubilació-, i de la resta el 56,8% van ser per trasllat a una altra població, dels quals una quarta part ho van fer a altres províncies catalanes, el 18% a Madrid, i els restants es van repartir per les diferents poblacions espanyols.

En aquest mateix període hi va haver 1.159 altes de col·legiats, de les quals el 395 eren estrangers. D'aquest grup, 119 tenien formació MIR.

Del total dels 27.049 col·legiats a Barcelona el 2006, el 10,9%, un total de 2.943, no són espanyols, i en el 70% dels casos procedien de països de l'Amèrica Llatina i del Carib. Dels espanyols, el 20% són de fora de Catalunya.