Catalunya, Kosovo i la castració intel·lectual

ALFONS QUINTÀ He estat seguint la proclamació de la independència de Kosovo mitjançant la cadena internacional de TV de la BBC, cinc de franceses, sis d'italianes, la Deutsche Welle, les cadenes espanyoles i la inefable TV3.
Amb total responsabilitat, crec ser capaç de demostrar que l' única manifestament prosèrbia, contrària a l'exercici del dret a l'autodeterminació i descaradament comunista ha estat TV3. No era una errada puntual. Des de fa mesos la cadena "Te Veuen 3" (TV3) ha usat més que cap altra l' expressió "província sèrbia de Kosovo". Ai caram, es podria dir "província espanyola de Girona" si les comarques gironines estiguessin ocupades per un exèrcit que no fos l'espanyol i tots els elements del poder estatal (dret, justícia, impostos, funcionariat, policia, etcètera) no tinguessin res a veure amb Espanya?
Repeteixo: no és cap accident, ni res de banal. Tinc el resum de la tesi doctoral d'una de les figures intel·lectuals senyeres del naixement del PSC. És sobre el "poder popular" (iugoslau i comunista dels temps de Tito). Mai no hi he sabut trobar ni un polsim de crítica a aquell sistema, criminal, pervers i desastrós. Vaig conèixer aquella presó de nacions, per ser-hi convidat, per raons institucionals, no gens personals. Tot quedava clar als cinc minuts d'aterrar-hi.
Alguns militants del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) -el principal antecessor del PSC- efectuaren estades de formació en aquell Estat comunista. En tornaren encantats.
Una de les veus més grollerament pro-Milosevic, quan aquest ja havia començat els seus reiterats genocidis va ser la de Robert Ribera, figura destacada del PSC, procedent del MSC. Va ser cònsol honorari de la Iugoslàvia de Milosevic i n'estava molt orgullós. Va efectuar unes llargues declaracions que podien causar vòmits. Ribera tenia una bona relació amb Felipe González, que va residir, o en tot cas rebre visites, a la casa de Ribera, a Barcelona.
El PSUC es va passar anys sense lloar Tito perquè, juntament amb el PCE, tenia amistats encara pitjors: Nicolae Ceausescu i Kim Il-sung. Venia ser com preferir Hitler a Mussolini.
En ocasió de l'inici dels genocidis de Milosevic, Josep M. Palau, antic secretari general de les Joventuts del PSUC, va dur a terme una campanya frenètica en favor de Milosevic. De ser un desconegut en el terreny periodístic, va passar a ser un autor prolífic, en la defensa d'aquella mula assassina. A Roma, vaig trobar fins i tot una apologia de Milosevic, publicada en una revista italiana de l'esquerra més radical. Feia fàstic.
Quant a ERC, no recordo haver llegit res que no es mogui en el terreny del seu joc ras. El més espectacular que acaben de fer és brindar amb cava pel nou Kosovo. No sembla que brindar impliqui cap profunda clarificació intel·lectual. Vaja, que no cal fer res que pertorbi el seu desig de continuar formant part del Front Popular espanyol i del català.
Què dir de CDC? Encara que Jordi Pujol no hi hagi fet cap al·lusió a les seves desmemoriades memòries, va enviar diverses vegades a la Iugoslàvia de Tito, en els anys seixanta, al seu secretari polític de llavors, Joan García Grau. Una persona que, per cert, ni esmenta en la seva paròdia de memòries.
Llavors no es podia anar a Iugoslàvia de vacances, ni per negocis. Els passaports espanyols ho impedien expressament. Hi va anar per encàr?rec polític formal de Pujol, per raons polítiques, acceptades per les autoritats iugoslaves i volgudes per aquestes. Els contactes varen anar molt bé, per ambdues parts. Ho podria explicar amb força més detall. El que a Itàlia en diuen "cattocomunismo" no és cap cabòria.
No cal oblidar el PP, certament. Respecte a aquest partit no es poden efectuar matisos. L'avi de José Maria Aznar -Manuel Aznar, que després va ser ambaixador i periodista franquista- ja ho tenia clar en un article del 28 de juny de l'any 1940, en el qual citava despectivament el gran president nordamericà, Woodrow Wilson, el que va concebre i articular, en els seus meravellosos "Catorze Punts" ( 1918), el dret a l'autodeterminació.
En un moment en què semblava que Hitler guanyaria la Segona Guerra Mundial, l'avi d' Aznar va escriure: "Quien no comprenda la relación real entre los resultados de esta guerra y la abolición (sic) de la teoria conocida por el nombre de "autodeterminación" de las pequeñas nacionalidades, no habrá comprendido casi nada de lo que está aconteciendo en Europa".
Això Manuel Aznar ho escrivia exactament sis dies ?després de que França s'hagués rendit a les tropes nazis. Per sort no va ser profeta. Ara bé, respecte a la comprensió intel·lectual del que és aquell dret, aquí estem possiblement encara pitjor que a l'any 1940. La culpa rau en uns polítics ?catalans desvergonyits, ?manipuladors i intel·lectualment castradors de tot pensament modern. Per això i només per això, TV3 pot manipular en el grau enfollit en què ho fa.