Nadal: "S´estan fent més desdoblaments que mai, però jerarquitzant les carreteres"

Des del seu despatx de conseller, Joaquim Nadal s´ha prestat a respondre una selecció de les preguntes que els lectors de diaridegirona.cat han formulat durant una setmana. Es mostra confiat, ràpid en les respostes i ferm en els arguments, encara que puguin resultar incòmodes. No dubta, a més, en mirar algun mapa per assegurar-se que les seves respostes són encertades. Amb tot, es deixa veure encantat de ser preguntat pels lectors.

RAFA GARRIDO -Vostè porta anys en política. Encara hi ha alguna cosa a la què li fa por enfrontar-se?

-No, no hi ha res que em faci por. Respecte si que me´n donen moltes coses, però por, cap.

-Demostri que els més de 4 anys de conseller de Política Territorial l'han fet aprendre com està tot al territori. Anem per feina. No sembla contradictori que la velocitat a l'autovia Palamós-Palafrugell sigui de 80km/h i que després anant a Platja d'Aro el límit sigui de 100?

-Aquí hi ha un problema que s'ha de resoldre. Conceptualment, perquè no és autovia estem obligats a mantenir-ho a 80 km/h donat el nombre de sortides que té. Però estem fent estudiar que es pugui elevar a 100 i que es pugui mantenir la continuïtat a 100 en tot el recorregut. Ho estem estudiant .

-Quan podran gaudir els gironins d'una autopista de peatge alliberat com s'ha reclamat per altres punts de Catalunya?

-Això no passarà. L'AP-7 mantindrà el peatge, però estem més a prop que mai de tenir una autovia lliure de peatge fins a la frontera francesa. Ara tenim la N-II en el tram Tordera-Maçanet molt a punt, Maçanet-Girona fent-se, el tram de Girona adjudicat a Acesa, el Medinyà-Bàscara compromès en l'acord que vam prendre dimarts passat a Madrid per 45 milions d'euros, i Bàscara-frontera preparant-se. És a dir que, tot i que hi ha algun partit polític que intenta fer bandera de la N-II, en la seva època no es va fer ni un sol quilòmetre d'autovia a la N-II; i en l'època del govern socialista s'entan fent tots.

-Ara parla vostè de la N-II, però un cop desdoblada, que serà de la variant de Sant Daniel?

-És una part més del desdoblament. Un desdoblament sempre és de dos més dos. Si hi ha dos carrils pel costat oest, els altres dos són els del costat est. És a dir que Girona tindrà una anella de dos carrils més dos carrils comptant la variant de Sant Daniel.

-Per a quan estarà tot?

-Per a d´aquí a dos anys.

-Per què la carretera C-31 al seu pas pel Baix Empordà és de doble carril per cada sentit i en el seu tram de l'Alt Empordà és només d'un? No és un greuge?

-La C-31 té doble carril en el tram Mont-ras - Palamós, i té i seguirà tenint dos carrils amples en el tram de Figueres a Torroella i d´aquí a Palafrugell. I és així simplement perquè el tram de Mont-ras a Palamós forma part de l´anella de les Gavarres i té una dinàmica pròpia no vinculada a la resta de la C-31, que és una carretera de costa, no d´accés.

-Per què no creu necessari el desdoblament de la carretera de Llagostera a Girona?

-Perquè havent-hi desdoblament de Maçanet a Palamós, havent-hi desdoblament a la N-II i havent-hi l´Eix transversal desdoblat, probablement no calgui un desdoblament intern en l´àrea urbana de Girona.

-Més ampliacions. Que impedeix que es faci camí desdoblat de Girona a Sant Feliu?

-La C-31 és desdoblada fins a empalmar amb la C-35, que és la de Maçanet. La C-65 de Llagostera a Girona ja he comentat que no cal. I de Santa Cristina d´Aro a Sant Feliu tampoc caldria un desdoblament. Aquí es produeix una paradoxa que val la pena subratllar. Els lectors pregunten per més i més desdoblaments. Se n´estan fent més que mai i l´únic que s´havia començat en època convergent -el Figueres-Roses - n´havien deixat fet un tram i mig i l´hem hagut d´acabar nosaltres a un ritme doblat al d´ells. En canvi, nosaltres estem posant un criteri de racionalitat, fent una jerarquització de les carreteres i fent una malla bàsica que pot ser desdoblada. Però no cal desdoblar-les totes, ni molt menys. Estem fent els que toquen i n´estem fent més que mai.

-Quan es farà la definitiva variant de la Bisbal i amb quin traçat?

-Jo crec que això dependrà de la informació pública. Hi haurà l´opció nord i la sud. Hi ha partidaris i detractors de totes dues. El Govern sempre ha sigut més partidari de l´opció sud, perquè uneix més coses i perquè tots els creixements urbanístic i industrials s´han situat al sud de La Bisbal. Tot i això, aquest és un argument que el detractors d´aquesta opció fan servir, perquè diuen que no pot ser que la variant de La Bisbal passi per allà on hi ha més gent. Doncs el Govern diu que ha de passar per allà on la gent s´ha col·locat perquè ha de connectar trama urbana.

-Fa molt que esperen per aquesta variant.

-No falta gaire per a la informació pública. Ja vaig dir que seria jo qui decidiria el traçat, però abans vull haver escoltat la veu del territori.

-Quan va veure que Foment organitzava una inauguració per posar en funcionament els escassos quilòmetres de desdoblament de l'N-II després de tants anys, no sent vergonya per que sigui el seu partit qui gestiona el Govern de l'Estat i fa aquestes coses?

-No, en absolut. Hi ha dos maneres de veure això: una és aquesta de tal i com es formula la pregunta, i l'altra dient que per fi ja està i ja s'acaba. Ha estat un procés llarg, complicat i viscut molt malament per la gent però finalment s'acaba. La gent que fa servir cada dia aquesta carretera ja se n'ha oblidat d'aquell martiri. D'una manera o d'una altra s'havia de donar el senyal de què s'havia acabat un tram de la N-II i començar a dir que el govern espanyol, degudament acompanyat i pressionat per la Generalitat, farà finalment el desdoblament de la N-II a Girona que feia dècades que s'esperava.

-Galica té tres aeroports i tots funcionen amb nivells de vols regulars semblants. No seria més útil per Catalunya potenciar tots els aeroports catalans i oblidar-se de la rivalitat entre el Prat i Barajas?

-Jo crec que no hi ha lluita Prat-Barajas. Alguns s'entesten en que hi sigui, però nosaltres no ho veiem així. Estem potenciant Reus i Girona, i alhora potenciant noves rutes al Prat. El Prat té una dimensió que no té ni tindrà Girona ni Reus. Però el sistema aeroportuari català bascula sobre aquest tres i naturalment és de la seva complementarietat que n'ha de sortir un sistema molt potent, on el Prat sigui l'aeroport de referència i els altres dos altres se situïn en l'òrbita dels cinc milions de passatgers.

-De fet, Girona ja quasi els té.

-Sí, si, haurà de tirar cap amunt.

-Serà possible algun dia la construcció del golf de l'Escala?

-No, en absolut. I aquest tema està absolutament descartat.

-Canviem de divisió i anem pels ferrocarrils. No creu que negar la possibilitat d'unir Olot amb Figueres i Girona per tren és aïllar la comarca de la Garrotxa, al menys en transport públic?

-No. Olot té raó en demanar que com a mínim s'estudiï i es pensi. Però en els termes en què s'està plantejant l'Eix Transversal Ferroviari, portar-lo cap a la Garrotxa és molt complicat. La Garrotxa està tenint un nivell d'inversió pública en comunicacions molt potent, més potent que moltes altres comarques. Bracons, l'A-260 i l'A-26 són unes carreteres de prestacions immillorables i jo crec que, donada la massa crítica que representa la Garrotxa, un sistema ferroviari alternatiu portat cap a l'interior no guardaria relació entre el mercat i el cost. S'ha de mirar de manera positiva: la Garrotxa avui està sortint del seu aïllament per primera vegada en molts anys.

-Per què no fa res la Generalitat per incrementar el pas de trens entre Girona i Barcelona amb tot el flux diari de passatgers que té aquesta línia?

-La pregunta parteix d'un supòsit fals o de mala intenció i per tant no la puc contestar. No és veritat que la Generalitat no faci res.

-Bé, doncs què està fent la Generalitat per incrementar el pas de trens entre Girona i Barcelona?

-Doncs negociar amb Renfe i plantejant un sistema de Rodalies propi a Catalunya que naturalment tindrem i d'aquí a no gaire. Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida tindran un sistema de Rodalies complementari.

-Per tant, quan es faci el traspàs de competències és de suposar que Girona entrarà en el paquet?

-Efectivament.

-Seria capaç de suportar anar un mes en tren de Girona a Barcelona a treballar, o no aguantaria els retards i la massificació?

-Ho podria fer, com ho fan uns quants centenars de gironins que van i tornen. I ho fan amb relativa puntualitat. El problema és més aviat de congestió d'oferta insuficient i d'haver d'anar de peu moltes vegades. Però jo ho resistiria com qualsevol altre ciutadà ho resisteix.

-Un tren lleuger entre Girona i la Costa Brava no creu que ajudaria a la mobilitat en aquesta zona?

-No, encara que alguns ho plantegin com una qüestió de vida o mort. És un tema que s'ha d'estudiar molt a fons, i jo en sóc partidari d'estudiar-lo. De moment, però, la relació entre el nombre d'usuaris potencials i el seu cost d'instal·lació el fa encara inviable. Ara be, cal ser visionari, i preveure-ho? Jo sóc partidari d'estudiar-ho i tenir-ho a punt per quan la demografia evolucioni. Però de moment, fins avui, això no té la proporció suficient.

-Esperar al 2012 per tenir el TAV a Girona no és aguantar molt de temps?

-El TAV arribarà a Girona sense travessar-la abans de 2012, probablement en 2010.

-Això vol dir que hi haurà una estació alternativa?

-No, això vol dir que serà fàcil arribar fins a Girona i després continuar per alguna línia fins a la frontera.

-Es contempla poder tenir una estació provisional a les rodalies de Girona?

-No, de moment no.

-No creu interessant aprofitar l'actual viaducte ferroviari de Girona un cop alliberat per construir un tramvia?

-No, el viaducte s'ha de treure. Només treure el viaducte justifica l'operació de soterrament de les dues vies. Si s'hagués de mantenir el viaducte no tindria cap sentit no fer-lo servir pel pas del TAV. Per tant no té cap sentit.

-Quina és la solució per garantir un baix impacte del TAV en el sol urbà de Girona?

-Impacte en tindrà segur, i les obres seran complexes. Però de la mateixa manera que a Barcelona s'estan fent molts quilòmetres de metro, a Girona se'n faran uns quants de túnel.

-Imagino que entén la preocupació dels veïns perquè no hi hagi un segon Carmel.

-Jo crec que aquesta és una preocupació que ja no existeix. En l'imaginari col·lectiu això ja ha desaparegut i no crec que sigui la referència.

-Després de l'arribada del TAV a Barcelona és possible que es retiri el tren Costa Brava entre Portbou i Madrid, com ja es va intentar fer aquest estiu passat. El seu departament reclamarà que trens com aquest es mantinguin malgrat l'entrada en funcionament de l'alta velocitat?

-Això no passarà. I a més les freqüències entre Girona i Barcelona i les de llarg recorregut han de mantenir-se o ampliar-se per deixar clar que tot el temps que Girona sigui l'única capital catalana sense TAV no significa una discriminació respecte de Lleida, Barcelona i Tarragona.

-Ara la Devesa està al punt de mira pel polèmic pavelló. Vostè l'hagués fet si fos alcalde de Girona?

-Jo sóc clarament partidari de construir-lo. Ja sé que ha creat alguna polèmica i ha posat en alerta alguns sectors d'opinió, però si s'explica que el nou pavelló és a canvi de totes les edificacions que encara s'han d'eliminar de la Devesa i que són menys metres d'ocupació que els que hi ha actualment, tothom ho pot entendre. El que no puc entendre jo és que davant l'estat relativament cutre d'algunes instal·lacions actuals de la Devesa, no s'accepti com una millora substituir-les per una de nova, moderna i integrada en el paisatge.

-Parlem ara de política més general. En més d'una ocasió, quan ha vingut la ministra de Foment a Catalunya vostè no hi era. Diuen les males llengües que és perquè vostè considera que Álvarez no és una bona ministra.

-Les llengües que diguin el que vulguin. Jo amb la ministra he firmat uns quinze convenis. Ella està en el seu paper i jo en el meu. Tothom pot jutjar quin és el seu paper i quin el meu.

-I quan vostè jutja el seu paper...

-No, jo no la jutjo.

-Per què?

-Perquè no, perquè jo no tinc perquè sotmetre a judici a la meva homòloga com a responsable ministerial. Entenc que mai s´havia invertit tant com ara a Catalunya, i això s´ha de valorar positivament. Tots els episodis que poden haver hagut -que els hi ha hagut- no obscureixen el fet que just ara s´està començant un deute històric amb Catalunya i que trigarem encara temps a saldar-lo defnitivament.

-Veu possible que el PSC tingui un grup propi al Congrés?

-Això ara no ho planteja ningú, per tant ni ho afirmo ni ho nego.

-Els socialistes obtenen millors resultats a les eleccions generals que a les autonòmiques. És per què tenen un electorat més identificat amb el PSOE que amb el PSC?

-No, vol dir simplement que hi ha més participació, que hi ha un nivell d´implicació diferent i que quan es tracta de definir el govern d´Espanya es tradueix en un pes de l´espai electoral del Partit Socialista més ampli.

-Té la sensació que Girona és ara més insegura que abans?

-Jo no la tinc aquesta sensació. Girona és tant segura ara com fa uns anys. Ara, ha canviat la tipologia dels actes delictius, com a tot Espanya.

-És vostè dels què pensa que els mitjans públics de Catalunya arrosseguen «costra nacionalista»?

-No no penso res sobre els mitjans públics. Els faig servir, espero que em facin servir i espero que es dediquin a allò que diu el seu contracte que és servir al conjunt de la col·lectivitat amb objectivitat i rigor i sense partidisme. La frontera és la professionalitat.

-Per acabar, parlem de vostè. Té prevista una data per la seva retirada de la primera fila política?

-No, no m´ho he plantejat.

-Li importaria tornar com a alcalde de Girona?

-No m´importaria perquè sempre he dit que m´ha agradat molt. Però no penso que aquesta hagi de ser la línia a seguir pel final de la meva vida activa en política.

-I quina ha de ser?

-Ja ho veurem.

-Fa temps també que corre per Girona el rumor de què serà vostè president de Caixa Girona el dia que deixi el departament. Què hi ha d´això?

-Res de res. Fixi´s bé, ho està fent córrer gent massa aviat en relació a la meva presència en la política activa a Catalunya. I per tant, mentre jo estigui en primera línia, no aspiro a presidir cap caixa d´estalvis.

-Quan era alcalde, li van oferir algun cop afavorir una o altra empresa o un o altre projecte a canvi de diners?

-Jo he dit sempre que no. El canvi polític que van representar les eleccions municipals del 79 ha significat que això no hagi passat pràcticament mai.

-Pràcticament mai? Això vol dir que algun cop sí li van oferir.

-El què passa és que quan algú ha intentat alguna cosa d´aquestes jo he cridat al secretari o l´interventor, perquè són fedataris públics. Per tant, no s´hi ha atrevit.

-Es veu reflectit en les imitacions que fan de vostè a la televisió o la ràdio?

-La veritat és que em diverteix bastant. Crec que és una imitació no plenament reeixida, però si he de jutjar per l´èxit en carrer de l´original -és a dir, jo-, el doble és un molt bon reclam. Miri, diumenge passat, vaig estar a la Catedral de Girona, i a les escales un grup de nois, que deien que eren de la catequesis de Banyoles, es van apropar, van preguntar si jo era Quim Nadal i es van voler fer una foto amb mi. A més, van demanar a la monitora paper i vaig haver de signar autògrafs. És a dir que el reclam és bo.