Fa pocs dies que l´Ajuntament de Figueres va manifestar el projecte de rehabilitar l´antiga plaça de braus i convertir-la en un poliesportiu amb piscina coberta. En la seva exposició l´alcalde va dir que el futur de la plaça de braus era un dels objectius del seu mandat i que la conversió en un equipament esportius cobriria la manca que hi havia a la ciutat. El projecte sortiria a concurs en el proper mes de juny.

La plaça de braus, o de toros com normalment se´n diu, es troba en un estat degradat i lamentable. En el proper mes de maig farà exactament vint anys que s´hi va celebrar l´última cursa de braus. L´any següent fou comprada per l´Ajuntament per la quantitat de 120 milions de pessetes a pagar en dotze anualitats. Des d´aleshores no s´hi ha fet cap més activitat i la plaça ha servit per dipòsit de cotxes abandonats als carrers.

En el mes d´octubre del 1996 l´Ajuntament va convocar un concurs per a la rehabilitació de la plaça, que va quedar desert, i en el mes de març de l´any passat es va aprovar una consignació pressupostària per convocar un concurs de idees per a l´estudi de la reconstrucció i ús de la plaça de toros, també sense cap proposta.

El carrer dit de El Far va portar anteriorment el nom del Toril, entre els anys 1894 i 1909. El nom inicial responia a la construcció de la plaça de toros que s´hi havia inaugurat en aquell mateix any de 1894. Es tractava d´un vial que anteriorment era un petit corriol format en obrir-se la nova carretera de Roses a Figueres l´any 1854 i que servia per unir la comunicació de l´antiga carretera que anava a Vilatenim i Castelló d´Empúries, amb un encreuament que es desviava fins al poble del Far. Aquest antic camí passava pel passeig que anava al Cementiri, inaugurat l´any 1817. Però la seva major importància la va adquirir en el 1877 quan va arribar el ferrocarril a Figueres i es va tallar l´antiga carretera de Roses que creuava pel mig dels terrenys del ferrocarril. Aleshores, per anar al poble del Far i al cementiri calia passar necessàriament per aquest corriol, ja que l´altre carrer format, que era el del Progrés, estava destinat al pas dels carruatges que anaven a l´estació de càrrega del ferrocarril.

Inicialment la zona de l´entorn d´aquest carrer era coneguda com la Taixonera, la Campasa, les Coromines i la Bordeta. Una bona part de les terres de la banda de llevant havien estat inicialment propietat de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Pere i les de la part oest delimitaven la propietat del baró de ­Ser­raí. Eren unes terres molt humides per on creuaven el recs del Mal Pas i del Merdisser.

En el pla de reforma municipal de l´any 1878, motivat per l´arribada del ferrocarril, es va projectar ampliar el camí del Far en un carrer que formaria continuïtat amb el de Recasens. Aleshores el propietari dels terrenys de l´entorn de l´antic camí era Josep Viader, el qual va demanar l´any 1888 la plena obertura d´un carrer i la parcel·lació dels seus terrenys, que li fou autoritzat amb una amplada de deu metres, encara que va recórrer contra d´aquesta amplària i va quedar reduïda a vuit metres.

Més tard, en el 1886, va vendre una part de les seves terres a Marià Vilallonga, que les va destinar a horta de l´Asil, i una altra part a Pau Gelart on va construir la plaça de braus.

Les terres comprades per Marià Vilallonga anteriorment pertanyien al monestir de Sant Pere de Rodes quan aquesta comunitat tenia el convent al lloc on després hi hagué l´asil de l´esmentat Vilallonga. Aquestes terres havien estat desamortitzades per la llei del 1835 i les va comprar Antoni Mascle, després venudes a la família Gelabert i més tard a l´esmentat Josep Viader, a Josep Llosa, fins que les va comprar Vilallonga per 7.000 pessetes. Hi havia abundor d´aigua i foren destinades a horta de l´Asil. Com que va necessitar més terra, Vilallonga va comprar la resta als hereters de Josep Viader per 2.213 pessetes.

No hi ha notícies especials sobre aquest terreny de l´Asil fins l´any 1950 quan l´Ajuntament el va llogar i el va destinar a camp municipal de futbol que va emprar‑se fins al 1986, en què es va fer el nou estadi municipal a la zona de Vilatenim.

Les terres del carrer situades a migdia de les anteriors van ser comprades per Pau Gelart l´any 1886. Aquest era apotecari i va regentar la farmàcia de l´Hospital de Caritat quan estava emplaçada al carrer Nou. Inicialment hi va muntar una plaça de braus provisional feta a base de fusta i rajols, amb una capacitat de 500 persones, però vist l´èxit que va aconseguir la novetat, aleshores va sol·licitar permís a l´Ajuntament per construir una nova plaça de braus amb capacitat per 5.000 persones. L´Ajuntament li va marcar una nova línia de façana, amb la qual el carrer del Far passava a tenir els deu metres d´amplada. Gelart va protestar i va demanar una indemnització. L´Ajuntament s´hi va negar i a la vegada li va suspendre les obres de la plaça de braus. Després de diverses gestions, es va concedir el permís i la plaça fou inaugurada el 3 de maig de 1894.

El negoci de la plaça de toros va ser seguida pel seu fill Màrius Gelart i finalment pel seu nét, també dit Màrius. Com hem dit, l´última cursa de toros es va donar el 1988. Llavors fou quan la va comprar l´Ajuntament i serveix de dipòsit municipal de vehicles abandonats.

La bòvila de Vilatenim

Aquest carrer va agafar una nova embranzida quan a l´altre costat del final del carrer l´empresari Josep Carreras hi va traslladar la bóvila que tenia a Vilatenim. Va aprofitar un filó de terres argiloses que estava prop del riu Manol, tocant al terme de El Far, dit «les basses d´en Pagès» que li va permetre ampliar considerablement l´activitat de la bòvila i que era un lloc de continu pas de car­ruatges que anaven a buscar rajols i teules. Encara avui es possible veure el conjunt d´aquelles instal·lacions, en les quals sobresurt la gran xemeneia.

Amb l´arribada del ferrocarril i la ubicació de l´estació de càrrega en aquell indret, a l´illa formada entre el carrer de Progrés i el del Far es van construir diversos magatzems que eren els dipòsits dels vins que arribaven en vagons del ferrocarril.

Durant una temporada el car­rer del Far va tenir una dedicació molt especial. En haver-se acabat la guerra civil 1936‑39 l´Estat va tancar el carrer a cada extrem amb filferro espinós. No s´hi podia passar. El va fer servir durant dos anys per pati dels soldats republicans que retornaven de l´exili de França i que eren concentrats en un magatzem de carbó que hi havia en el carrer de Progrés i que tenia sortida posterior amb el del Far. Allà eren classificats i enviats a altres camps de concentració.

*Cronista Oficial de Figueres