El proper divendres, 2 de maig, es compliran noranta anys de la inauguració del monument a Narcís Monturiol, a la Rambla de Figueres, que va ser la culminació de la gran reforma d'aquest passeig i, a la vegada l'homenatge a un dels seus fills més il·lustres: l'inventor de la navegació submarina. L'any 1916, l'Ajuntament de Figueres, que estava presidit per l'alcalde Marià Pujolà, va aprovar un projecte de l'arquitecte municipal, Ricard Giralt, per reformar la Rambla. Exposat el projecte a informació pública no hi hagué cap impugnació i es va elevar al governador civil perquè el declarés d'utilitat pública. A la vegada es va exposar un maqueta del monument en el Magatzems Puig Pujades, destacat polític figuerenc, que tenia l'establiment al carrer de Girona, i s'organitzaren unes festes en els cines Sala Edison i El Jardí per recaptar cabals. El poeta Eduard Marquina li va dedicar una prosa titulada A la nova Rambla.

El projecte constava de l'anivellació de tot el sòl del passeig amb un paviment enquitranat, la construcció d'una balustrada amb pedra natural, parterres de pedra artificial, noves graonades d'entrada, col·locació de fanals de ferro colat i allargament del passeig 8 metres per la part baixa i 16 metres al capdamunt, amb els qual es va obtenir un passeig de 135 metres de llargada i de 21 a 17 d'amplada.

A la vegada es va preveure elevar-hi un monument al centre de l'entrada de la part baixa, dedicat a Narcís Monturiol. Es va convocar un concurs que fou adjudicat al mateix arquitecte municipal i a l'escultor Enric Casanoves. L'obra va costar 25.000 pessetes i es va finançar amb donatius i festivals. Té una altura de 7,50 metres i calgué alçar un pilar per dessota del monument, per on passa la riera de la població, per protegir la volta que la cobreix ja que tot el pes del monòlit carregava sobre aquesta volta.

Fou inaugurat a les tres de la tarda de l'esmentat dia 2 de maig del 1918. Tots els edificis de la Rambla embelliren els seus balcons. La premsa de l'època diu que hi havia una gentada enorme i entre les autoritats figurava el president de la Mancomunitat de Catalunya, el senyor Puig i Cadafalch. Igualment el Ministeri de Marina va desplaçar un grup de mariners que dipositaren una corona de flors al peu del monument. La filla de Monturiol, Anna, féu córrer la cortina que cobria el monument i el fill Emili va agrair l'acte.

Des d'aleshores el monument no ha sofert cap alteració en aquests noranta anys. Només en el 1975 l'esvelta figura que corona el monument fou objecte d'un tractament especial de protecció, amb una fixador que aïlla els metalls dels agents exteriors.

El monument és un homenatge de Figueres al seu fill il·lustre. Narcís Monturiol i Estarriol va néixer el 28 de setembre del 1819 al carrer de Sant Guillem, avui dit de Monturiol, a la casa número 3, a la façana de la qual hi ha dues plaques de marbre que recorden el fet. El seu pare volia que fos eclesiàstic i els seus estudis inicials foren els d'aprendre llatí amb el rector del monestir de Vilabertran. No va preservar i aleshores va començar estudiant Medicina a la Universitat de Cervera, però abandonà aquests estudis i es traslladà a la Universitat de Barcelona on va cursar Dret, encara que mai va exercir l'advocacia.

Tenia una gran afecció a la política. Als vint anys formà part del periòdic El Republicano. Va iniciar?se com un seguidor de les idees comunistes utòpiques del pensador francès Étienne Cabet, de qui va traduir el llibre Voyage en Icarie, i va participar en les manifestacions populars de 1842 i de 1843, aquesta coneguda per La Jamància. En el 1844 era capità de la Milícia Nacional de Figueres i en aquest mateix any publicà un fullet contra la pena de mort titulat Un reo de muerte. Las ejecuciones y los espectadores. Consejo de un padre a sus hijos.

El 1846 va editar el primer número de la revista progressista La Madre de Familia i el 1847 La Fraternidad. En el 1848, i després de publicar un article a favor de la república, va emigrar a França per temor a ésser detingut i va tornar acollint?se a una amnistia. També va fundar una nova revista dita El Padre de Familia, amb la qual tornava a exposar les seves idees del comunisme icarià. El 1856, i davant la situació política adversa, Monturiol es va amagar a Cadaqués, on es dedicà a pintar quadres. Després va militar al partit demòcrata i en el republicà de Castelar. El 1873 fou elegit diputat a Corts de la Primera República i nomenat director de la Fàbrica Nacional del Sello.

En el 1856 va tenir la idea de la navegació submarina. La genialitat li va sorgir mentre estava a Cadaqués. Allà va observar la dificultat i el perill que representava pels pescadors la recol·lecció del corall en aquella badia i va rumiar un sistema per fer-ho sense perills. El 18 de juny de 1859, féu la primera prova al port de Barcelona d'una nau submarina, dita Ictineo, que en grec vol dir peix?barco. Tenia 7 metres d'eslora, doble buc i era accionada manualment. La capacitat interior era de cinc homes. Va realitzar 54 immersions.

La segona prova va tenir lloc a Alacant, el 1861, davant les autoritats oficials. El Govern li va prometre un ajut, que mai arribà. Aleshores va iniciar una recapta popular i després va constituir una societat privada pel tal de construir un segon Ictineo més perfeccionat. La nau tenia 17 metres d'eslora, una capacitat per a 20 tripulants i un motor de vapor que ocasionava una elevada temperatura a ?l'interior de la nau. La immersió ?estava controlada amb diversos? ?dipòsits de pressió i la purificació de l'aire interior es feia per ?descomposició de clorat de potassi, de biòxid de manganès i llimadures de ferro que produïen oxigen i amb hidròxid càlcic per ?eliminar l'anhídrid carbònic. Aquesta nau fou avarada també al port de Barcelona el 2 d'octubre de 1864. Al cap de dos anys els accionistes no van tenir paciència i la nau li fou embargada el 1868 per falta de pagament.

Narcís Monturiol va escriure la obra Proyecto de navegación submarina, el Ictineo o Barco?Pez, que no es pogué publicar, per manca de diners, fins molt posteriorment. El 6 de setembre del 1885 va morir a casa de la seva filla a la Sagrera de Sant Martí de Provençals, a Barcelona, d'una enfisema pulmonar. Fou sebollit a Barcelona. En el 1972 les seves restes es traslladaren al cementiri de Figueres, on descansen en el Panteó d'Homes Il·lustres.

La ciutat de Figueres el va nomenar Fill Predilecte el 16 de juny de 1861, però dos anys després, el 18 de febrer de 1863, hi va renunciar en considerar falta d'entusiasme municipal a la recapta popular oberta per construir el segon Ictíneo.

La Marina Espanyola ha posat el seu nom a tres submarins: 1919 el submarí comprat a Itàlia A?Z, (era el segon submarí de què disposava la Marina espanyola) el 1972 a l'S?33 i el 1979 a l'S?35, ambdós adquirits als EUA.

* Cronista Oficial de Figueres