història

L´antic cementiri dels franciscans, un dels primers de figueres

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
La construcció del castell de Sant Ferran va obligar a traslladar el convent dels caputxins.
 jaume purcallas
 MULTIMÈDIA

L'actual cementiri de la ciutat té prop de 200 anys d'existència, amb la seva inauguració l'any 1816. Aquest, però, no va ser el primer que va tenir la capital altempordanesa. Fins aquesta data, la població n'havia tingut alguns als Cendrassos, al costat de l'església de Sant Pere, on hi ha el Museu Dalí i a prop de Rec Arnau, de l'ordre dels franciscans.

JOSEP MARIA BERNILS I MACH Encara que tots els dies hi ha visites de familiars i amics al cementiri municipal, avui és la diada que es recorda majoritàriament els fidels morts i s'ha convertit en un costum fer una visita al cementiri en memòria d'aquests difunts. Els nínxols, criptes i alguns panteons queden curulls de flors i el cementiri es una gernació de gent.
El cementiri de Figueres està emplaçat a la part est de la població, al costat de la carretera que va a la població del Far. Té prop de dos-cents anys d'existència ja que va ser inaugurat el 6 d'octubre del 1816 quan l'Ajuntament va acordar formalment la construcció del nou clos funerari amb "nínxols per a aquelles persones que volguessin enterrar-se en ells, com es practica a diversos llocs", ja que normalment es feia en un clot, sota tres pams de terra.
Fins llavors la població havia tingut cementiris o necròpolis de caràcter oficial situats a la zona de Cendrassos, en temps dels romans, al costat de l'església parroquial de Sant Pere, a l'Edat Mitjana, i finalment al lloc on hi ha el Museu Dalí des d'on es va traslladar a l'actual, en un terreny despoblat que hi havia entre els camins del Far i vell de Vilatenim. A part d'aquest cementiris oficials n'hi hagueren de privats.
Un era a l'antic Hospital de Caritat, al carrer Nou, que fou inaugurat el 1620 i que estava al costat del terreny de la seva horta, entre els carrers Rutlla i Castelló, avui plaça de Catalunya.
També consta algun enterrament en el subsòl de l'església parroquial de Sant Pere, que va ser prohibit el 1785.
Un altra fossar era el del convent de monges clarisses de la Divina Providència, al carrer de Santa Llogaia l'any 1854, només autoritzat per soterrar les religioses mortes de la comunitat. Era coneguda la frase que els era pronunciada a les novícies quan feien els vots d'entrada: "Entra, entra germana nostra, no en sortiràs d'aquí ni viva ni morta". Va quedar intervingut l'any 1932 per una disposició de les autoritats sanitàries del Govern republicà que va ordenar als ajuntaments a fiscalitzar-los perquè no s'hi enterrés altres persones que les religioses del convent mortes allà, per un dret anterior que els corresponia i que fou derogat el 1936.
El fossar al convent de les Filles de Maria, al carrer de la Jonquera, construït el 1879. També fou intervingut el 1932 i suprimit el 1936. Estava en una part del pati posterior del convent.
Igualment es pot parlar de les criptes dels antics convents dels frares franciscans i caputxins, emplaçats als carrers de La Jonquera i del Rec Arnau, entre els segles XV i XVIII.
El convent de Santa Maria de Jesús, de l'orde franciscana, es va començar a construir en el 1483 al costat de la carretera de França, al final del carrer de La Jonquera, a l'encreuament actual del carrer Montgó, on hi havia una abundosa deu d'aigua. Fou consagrat el 1556. Amb la guerra del Francès, en el 1808, l'edifici fou bombardejat i va quedar en ruïnes. Aleshores construïren un nou convent en el qual avui és edifici de l'Institut de Segon Ensenyament Ramon Muntaner, fins que fou desamortitzat en el 1835.
El convent dels caputxins inicialment estava a la muntanyeta de Sant Roc, en el lloc on posteriorment es va construir el castell militar de Sant Ferran. Era un dels mes grans que l'orde tenia a Catalunya. Es va edificar en el 1348. En projectar-se el castell els frares foren desallotjats i construïren un nou convent sobre un terreny donat per la família Oriol que estava en l'avui carrer del Rec Arnau, que llavors era als afores de Figueres i que van inaugurar el 1760. En aquest convent els frares tenien el dret d'enterrament, a més dels religiosos de l'orde, dels senglars que hi haguessin manifestat en vida. Per aquest servei, els monjos cobraven unes quantitats que van motivar moltes disputes amb la comunitat de l'església parroquial de Sant Pere que veia minvar els seus ingressos ja que també cobrava drets de sepultura en el seu cementiri situat al costat de l'església. Igualment fou suprimit en el 1835 amb motiu de la publicació de l'esmentada desamortització de béns religiosos. Posteriorment l'edifici passà a propietat municipal on va instal·lar el dipòsit de materials.
En aquest edifici de l'exconvent de caputxins encara existeix la configuració arquitectònica inicial on hi havia vuit criptes arquejades que estan sota l'altar major ja que en aquell temps es considerava que l'esperit dels morts estava present a la celebració de la santa missa. Hi queda el testimoni de com se sebollien els frares traspassats que eren posats asseguts en una cadira. El tampanell que tapiava la cripta tenia un petit forat a la part inferior per retardar la descomposició dels cadàvers.
Igualment en el sòl de la nau que fou església del convent hi ha una llosa sepulcral, mig borrada, on s'indica la sepultura de Joan Pla i Francesc Ginesta de Jesús i una altra dedicada al brigadier del castell de Sant Ferran, Domingo de Wiells, del 1800. Les restes allà existents s'hagueren de traslladar el cementiri municipal cosa que es va fer l'any 1882.
Precisament l'any 1932, en plena efervescència política i tensió entre catòlics i protestants, el pastor evangèlic va publicar en el seu setmanari El Heraldo un escrit en el qual explicava que a Figueres els màrtirs de la Inquisició eren enterrats vius i ho il·lustrava amb unes fotografies de les criptes de l'ex-convent de caputxins "a on hi havia nínxols de la Santa Inquisició".
El director del mensual catòlic Via Parroquial va replicar explicant que es tractava de les criptes que hi havia hagut en tots els convents de caputxins on aquests religiosos tenien el costum d'enterrar els seus morts a sota de l'altar major per tal que fossin ben presents al sant sacrifici de la missa i que allà s'hi guardaven les despulles dels frares difunts amb una petita obertura a la tàpia fins passats trenta anys en què es considerava que les despulles s'havien tornat cendra i elles mateixes anaven a l'ossera per aquest forat.

COMPARTIR
 


  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | El Boletín  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas