Tornant de Suïssa on he estat per qüestions de feina un llarg mes ; arribo al meu País i concretament a Casavells, poble agregat a Corçà, on fa 25 anys em vaig instal·lar. Parlem del Baix Empordà o més ben dit tal com el va batejar el gran Josep Pla: L´Empordanet.

La vista que ens ofereix la natura és de gran bellesa. Davant nostre el Pla de Vallosses, el qual per la seva harmonia i encís li diuen cada vegada més a nivell popular: "El Pla de Belleses" . I arribant a Casavells per la nit em sorprenen diversos cartells que criden l´atenció i diuen que els veïns no deixaran pas que destrueixin una de les valls més maques i harmonioses que ens queden a l´Empordà.

No m´estranya que els veïns s´hi hagin sublevat: l´agressió que suposaria la dita alternativa Nord (que serà una enorme carretera aixecada amb grossos pilars de dotze metres d´alçada al llarg de dos quilòmetres ) és des de tots els punts de vista una barbaritat.

Per altra part fa dies que intento tranquil·litzar molts amics del País, que estan com nosaltres enamorats d´aquesta meravella que és l´Empordà i que exerceixen de defensors acèrrims de la seva bellesa a pesar de tot mantinguda.

A tothom li dic que conec suficientment els polítics que estan al front d'aquest projecte de la variant, la seva capacitat, cultura i amor al país i que, per tant, sé que no serien capaços de practicar aquesta destrossa. També hem rebut adhesió a la nostra posició, de més d´un centenar de socis de la Fundació Niebla com és el cas d'arquitectes, metges, escriptors, pagesos, docents de diferents universitats de Catalunya, advocats, enginyers, polítics. En fi, persones amb qualitats humanes i culturals que coincideixen que hauria de decidir-se una altra alternativa a aquesta carretera. Igualment, hem rebut moltes trucades telefòniques i correus d´artistes de la zona, entre els quals molts amb fama internacional de diversos països, dient que volen recolzar la defensa del "Pla de Belleses" tal i com diuen els pagesos. Per tant, aquests diuen no al traçat Nord, en companyia dels pagesos i treballadors de la zona que dedicant-se al cultiu dels camps, al mateix temps que viuen d´això, han preservat amb gran esforç el ?territori. El mateix que nosaltres hem d´aconseguir, deixant igual i si és posible en millors condicions, a les properes generacions. I això em porta a parlar de la cura i l´atenció practicada en la construcció de carreteres i ferrocarrils en el territori Suís, sempre amb la vista posada a la salvaguarda de la natura al màxim, utilitzant molt sovint els túnels com a recurs. Per tant, a més de no agredir el país visualment, evitarem també el soroll.