-Quin és el seu projecte per a la JNC?

-El 2009, la JNC compleix 30 anys i tanquem una època de dirigents. Ara som una onada de gent jove i ens toca agafar el timó, però la joventut d'avui no és la mateixa que fa 10 anys: ens movem més, tenim les noves tecnologies, viatgem... Ens hem d'adaptar a aquests canvis. A nivell de país, què passarà els propers dos anys? En primer lloc, la sentència del Tribunal Constitucional. Dos: el finançament, molt lligat a l'Estatut. I el tercer són les eleccions al Parlament, d'aquí a dos anys com a molt tard. Per això ens muscularem, ens enfortirem, perquè quan vinguin les eleccions puguem posar tota la carn a la graella, constatar que el país necessita un canvi i aconseguir que Mas sigui president. I des de la JNC també decidirem les polítiques de Govern quan Mas sigui president.

-I la política d'aliances?

-Si la nostra raó de ser és treballar per al país, no ens podem equivocar d'aliats. La JNC s'oposa a l'entrada en un govern de l'Estat espanyol, sigui del PP o del PSOE. Si caminem cap a una direcció, agafar uns socis que van cap a una altra no té sentit. Hi ha experiments de situacions límit de crisi, però no és en el que es troba ara el país. I si el país es troba en situació de crisi aquesta serà generada per una sentència que ha retallat la voluntat d'un poble, el català, i en cap cas ens podem plantejar tenir el PP o el PSOE com a socis.

-El mateix pensen a Catalunya?

-Aquí hem de fer una matisació diferent. Si la sentència sobre l'Estatut és laminadora, alguns partits s'han plantejat un govern d'unitat nacional, integrat per aquelles forces que prioritzin el país per davant dels interessos de partit. En aquesta situació, la JNC entén que no hem de tancar cap porta, però no creiem que aquesta sigui la voluntat del PSC.

-I què hi ha de la relació de CDC amb Unió?

-La marca electoral de CiU, que ha funcionat durant força anys com a motor de canvi i lideratge, és important i suma, però CiU són dos partits autònoms, cadascun amb la seva dinàmica, i arribat el punt en què veiéssim que els interessos de CDC i els d'Unió anessin cadascun per una banda i no fossin confluents, s'hauria de plantejar una nova situació. Si Unió ha manifestat la seva aposta per un pacte sociovergent, té tota la legimitat per plantejar-ho, però des de la JNC també tenim legitimitat per dir que aquest pacte no s'entendria si no fos en un context en què s'haguessin de prioritzar els interessos de país per sobre els de partit. Tenim una aposta molt clara per un govern nacionalista liderat per Artur Mas.

-A un partit sempre li costa captar joventuts. És més difícil des de l'oposició?

-La JNC és la primera organització política juvenil del país, en quantitat i qualitat. Pensem que Catalunya val la pena i que la millor manera de treballar per a ella és militar a la JNC. Però la gent jove d'avui és diferent. Hem crescut amb abundància i prosperitat, i costa que hi hagi joves que, sense cap benefici econòmic, facin un pas més i diguin "m'implico en un projecte per voluntat". Tot i això, la JNC segueix creixent. Ser oposició ajuda a què alguns complexos que tens quan ets joventuts de govern ara no els tens i pots ser més atractiu per construir una alternativa al que se'ns està donant.