"Puc ser alcohòlica i drogoaddicta però això no dóna dret a ningú a abusar de mi". Antonia Velasco es justificava ahir davant els membres del jurat popular que s'encarrega d'aclarir la seva relació amb el crim de Helmut Diekmann, l'empresari alemany que el desembre del 2004 va ser trobat mort a la seva casa de la urbanització Rocagrossa de Lloret. Velasco, per a qui el fiscal demana una condemna de més de 17 anys de presó, va protagonitzar una declaració marcadament emotiva per posar de manifest que ella no va anar a la casa de Diekmann amb intenció de matar-lo ni robar-li sinó que només hi anava a fer una copa i a esnifar unes ratlles de cocaïna. Segons la seva versió, va ser l'home qui va atacar-la i qui va tractar de violar-la i això va fer que ella reaccionés agressivament per defensar-se.

L'empresari i Toñi Velasco haurien anat al xalet de l'home acompanyats d'una altra dona, amiga de Toñi i també acusada en aquest procés. Segons que va explicar ahir la presumpta homicida, un cop dins la casa, aquesta noia, Alicia Montilla, hauria anat al bany i va ser llavors quan Diekmann va provar de forçar Velasco.

"De no ser perquè l'Alicia em va ajudar, de ben segur que ell m'hauria mort" declarava ahir Velasco.

Aquesta ajuda a què es referia l'acusada va consistir en, entre totes dues, clavar-li un cop de bateria al cap a l'home i, després, rematar-lo amb una quarantena de ganivetades. Un cop el van tenir mort, van anar a una ferreteria a comprar un mall i una pota de cabra per tornar a la casa i buidar-li la caixa forta. Velsaco va fugir a Xile i, mentre anava a l'aeroport, va beure's una ampolla de cava.