Figueres és, des de fa anys, una ciutat d'oportunitats. D'oportunitats perdudes. D'oportunitats que, entre altres projectes, van des la publicitada instal·lació a la seva àrea urbana d'un centre logístic d'Inditex passant per la possibilitat d'aixecar un Museu del Cinema o, la més recent, de l'acord per portar al castell de Sant Ferran bona part de la col·lecció del Museu Militar de Montjuïc. Inditex va volar a Saragossa. El Museu del Cinema va ser ignorat i es va traslladar a Girona. I el Museu Militar de Montjuïc? Només 24 hores després de l'anunci oficial del projecte ja han començat a sortir com bolets opinions contràries. Una nova oportunitat perduda? La capital altempordanesa compta en el seu sarró amb un munt d'errors històrics que la ciutat arrossega amb dificultat i que no li permeten evolucionar i fer un salt endavant. Però no n'aprenem. Figueres és l'unica ciutat que ensopegada dues vegades amb la mateixa pedra. I tres, i quatre. La confirmació que el Ministeri de Defensa donarà suport al trasllat del Museu Militar de Montjuïc a Figueres hauria d'haver provocat una reacció positiva a la ciutat. Però en molts casos no ha estat així i s'ha començat una campanya d'opinió per rebutjar el projecte. La ciutat no va sobrada d'oferta de cap tipus i seria una nova irresponsablitat històrica (i en van...) deixar passar aquesta oportunitat.
D'altra banda, tothom s'omple la boca de projectes per donar vida al castell de Sant Ferran però la realitat és que no n'hi ha cap que es concreti. Ni cavalls, ni parcs temàtics ni paradors nacionals, ni parcs eòlics o de plaques solars. Res de res. El castell viu de la seva activitat diària com a seu de congressos, conferències, exposicions o actes socials. Més enllà d'aquesta activitat provisional i fluctuant ningú ha estat capaç d'articular un projecte realista. Però bé com anem sobrats i som la seu de les oportunitats perdudes sembla que tothom tingui la potestat per rebutjar un nou projecte. Amb la ciutat dividida encara pel traçat ferroviari, sense temps gairebé per recuperar-se, la societat figuerenca sembla que vol iniciar una nova guerra, un nou punt de divisió que només té un possible desenllaç. Una nova oportunitat perduda.
Tot i que la paraula militar provoqui urticària a molts figuerencs cal ser ambiciosos i, sobretot, actuar amb perspectiva. No es tracta de traslladar peça per peça el Museu Militar de Montjuïc i aixecar en un dels grans edificis del castell de Sant Ferran una mostra avorrida, desfasada i anacrònica. No ens limitem a pensar en un museu tradicional on s'exhibeixi amb orgull les peces militars de la col·lecció. Cal aprofitar aquesta oportunitat per dissenyar un museu modern, interactiu i atractiu que vagi més enllà de les peces que s'hi exhibiran que, també cal dir-ho, tenen un elevat valor militar, cultural i històric. Diverses ciutats de l'estat havien mostrat interès per acollir el Museu Militar de Montjuïc. Figueres ha estat l'escollida. Ho tornarem a desaprofitar?
Mirant cap a Europa es troben alguns exemples que podrien mostrar el camí del futur museu del castell de Sant Ferran. El Museu de la Guerra de Londres o el Museu Nacional de Praga en són algunes mostres. Ens omplim la boca afirmant que cal fer un salt endavant. Ens omplim la boca per donar sentit al castell de Sant Ferran. Ens omplim la boca per tornar a posar al mapa Figueres i demostrar que la ciutat és molt més que Dalí. Que la paraula militar no ens oculti les possibilitats d'aquest projecte. No donem més arguments per ser considerada la ciutat de les oportunitats perdudes.
