o tothom va al bosc a fer costellades, a caçar perdius o a buscar bolets. Per a alguns el bosc, a banda d'un lloc on practicar una activitat lúdica o d'esbarjo, representa la possibilitat d'obtenir uns petits ingressos. En alguns casos, els únics de la temporada, i en alguns altres, un extra amb el qual poder complementar migrades economies familiars. Per això, des d'uns anys cap aquí és habitual veure des de finals d'estiu membres de la comunitat africana enfilant-se damunt dels pins per recol·lectar pinyes. Normalment treballen en parella. Un s'enfila i llença les pinyes al terra. L'altre les recull i les va posant dins un sac. Quan tenen el sac ben ple, el carreguen en una bicicleta o en un petit ciclomotor i en un exercici d'equilibri gairebé impossible el transporten fins al magatzem d'algun majorista que els paga la mercaderia, escadusserament, a tan el quilo. A Tossa de Mar, a principis de setmana, membres del cos d'Agents Rurals de la Generalitat van decomissar les pinyes que havia collit un d'aquests immigrants africans. Diari de Girona se'n feia ressò i atribuïa la causa del comís a una recol·lecció fraudulenta. Fraudulenta, il·legal, furtiva ? Molt probablement, l'home devia estar recollint pinyes dins algun bosc privat.
El fet no hauria estat noticiable ni hauria transcendit si no fos perquè el jove va aparèixer, al cap d'una estona, davant les dependències policials amb un parell de bidons de benzina i amb intencions inequívoques de cremar-se a l'estil bonze. Només la ràpida reacció, després de la sorpresa inicial, de dos agents municipals va impedir que l'encenedor que portava a la mà acabés convertint-lo en una torxa humana. Els mecanismes pels quals algú decideix posar fi a la seva vida solen ésser complexos. Hi ha qui es mata per amor. Hi ha qui es mata per desamor. Hi ha qui es mata perquè, malgrat tenir-ho tot, no acaba de trobar sentit a la seva vida. Però hi ha qui es mata, també, perquè a penes tenint res pensa que ha tocat fons i que ja no pot suportar més entrebancs. S'ha d'estar molt fotut per reaccionar amb tanta contundència davant la pèrdua econòmica que suposa no poder vendre un sac o un parell de sacs de pinyes. S'ha d'estar desesperat! No discutiré la legalitat de l'acció dels Agents Rurals. Tampoc no els discutiré cap sanció que puguin posar a tots aquells que aboquen deixalles descontroladament, a tots aquells que no mantenen els seus boscos nets, als que converteixen camins i senders en pistes de competició motoritzada, als que després d'una jornada de cacera deixen el bosc sembrat de cartutxos, etcètera. Però les lleis són interpretables i en temps de crisi com els que vivim i com els que ens tocarà viure en aquest futur immediat, haurien de desplegar tota la sensibilitat i tota la tolerància possible envers aquells col·lectius menys afavorits. A vegades, com ha estat a punt de succeir a Tossa, el llindar entre la desesperació i la tragèdia el conforma un fil molt prim.
