diumengedietari

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
 

dissabte El tren ineficaç
Em trobo al carrer, a Girona, un cap d'una empresa logística internacional. Acaba d'arribar d'una reunió on han analitzat uns números: a Alemanya el transport internacional en tren copa el 30% dels moviments, mentre que a Espanya (per les fronteres de Portbou i d'Irun) no arriba al 3%. La resta es transporta fonamentalment amb camions. "Aquesta bestial desproporció no és per falta de ganes de les empreses d'utilitzar el tren. És atribuïble al pèssim funcionament d'Adif, que ha arribat a uns extrems molt preocupants d'ineficàcia, incompetència i corrupció", m'explica encès.
Les empreses dedicades al transport per ferrocarril travessen un moment delicadíssim. Adif i Renfe Operadora, que gestionen les mercaderies (i això és un dir), es desentenen dels combois. "Són constants els casos de trens que es queden tirats durant setmanes en estacions de tot Europa perquè els encarregats d'Adif es neguen, tot i que hi estan obligats, a resoldre els problemes. Això és demolidor per una empresa que necessita recanvis o matèria primera", m'explica. També està a l'ordre del dia l'incompliment dels contractes. Adif signa contractes de terminis de lliurança de la mercaderia i mai o quasi mai compleix. "Davant d'això el transport en tren, i en particular la línia Barcelona-Cervera, s'està ensorrant a marxes forçades, fins el punt que algunes empreses logístiques estan estudiant operar des de Perpinyà i no apostar per Vilamalla".

diumenge Les pitjors fires
"No han estat precisament les millors fires de Sant Narcís", reconeix la regidora que les ha coordinat, Pilar Prats. La pluja i la crisi són dos elements que esgrimeix la regidora per justificar el descens de visites de la gent de comarques a la capital i la caiguda del negoci. Són, sens dubte, dos motius molt definitius però seria erroni atrinxerar-s'hi per intentar explicar-ho tot. Les fires de Girona s'han convertit en una relíquia. No aporten ni novetat, ni sorpresa, ni nervi. Tampoc s'intueix un mínim esforç imaginatiu dels programadors. Un exemple: és sorprenent que el cap del cartell musical de barraques sigui una altre relíquia com Els Pets. Tots sabem que hi ha un auditori amb una gran programació anual, tots saben que des de fa anys a Girona cada dia és fires, tots sabem que amb Els Pets o amb Els Rots les barraques estaran plenes de gent no gaire interessada en la música... Però l'èxit no és etern i s'ha d'anar regant i regenerant.

dilluns Desesperació
Cada vegada que llegeixo que algú s'ha cremat o intentat cremar a l'estil bonzo, com el cas del gambià que avui es volia immolar a Tossa, em ve al cap la imatge de Thich Quang Duc consumint-se per les flames en un carrer de Saigon com si fos una figura de cera. Ha esdevingut icònica la brutal imatge de 1963 d'aquell monjo budista, desfent-se sense  expressar dolor extern, sense moure ni un muscle i sense concedir cap crit en el lent procés que el va transformar de persona a carbó. La fotografia de Malcolm W. Browne és de les més brutals de la història del fotoperiodisme. No es queda enrere la sublim crònica que l'incòmode periodista David Halberstam (1934-2007), va fer pel The New York Times. Quang Duc es va matar per protestar contra el govern que oprimia la seva religió. El gambià s'ha presentat excitadíssim davant la comissaria de Tossa. Xop de gasolina i traginant dues garrafes de combustible, brandava un encenedor per immolar-se si no li tornaven les dues tones de pinyes que li havien confiscat els agents rurals. Dos policies locals l'han reduït per treure-li l'encenedor i les garrafes. Un pot trobar desproporcionat jugar-se la vida per unes pinyes. Personalment trobo més desproporcionat cremar-se per la religió. Més quan no sabem quines esperances de futur, per a ell i els seus, havia dipositat el gambià en els pinyons confiscats. Una acció d'aquestes característiques no la marca la magnitud i la noblesa de la causa, sinó la desesperació de l'individu.
 
dimarts LES CUQUEs de Girona
L'Ajuntament de Girona ha contractat un exèrcit format per 156 mil insectes per controlar les plagues que afecten els arbres de la ciutat. Plagues com el pugó, l'aranya roja o el tigre plataner. Els milers d'insectes alliberats pel consistori són el contrapès biològic necessari per eradicar-les o controlar-les. El més important és que els insectes substitueixen els plaguicides i els productes químics que fins ara es feien servir per atacar aquestes plagues. La regidoria de Medi Ambient creu, basant-se en informes i estudis, que l'ús generalitzat de la química a les ciutats pot estar relacionat amb algunes malalties.

dimecres Contra els amos perillosos
L'Ajuntament de Figueres ha decidit castigar la possessió de gossos perillosos a la ciutat. Tenir un dog argentí, un dòberman, un rottweiler, un pit bull... costarà 50 euros més que tenir, per exemple, un gos de tura. És una interessant iniciativa que es basa en castigar als amos perillosos i no als gossos potencialment perillosos. Només algú amb el terrat desordenat i amb la necessitat de supurar adrenalina se li pot acudir adoptar bèsties desequilibrades com a mascota. Facin la prova i analitzin -si en coneixen algun- un propietari de gos perillós. Comprovaran que majoritàriament presenten alguna anomalia, algun dèficit afectiu o alguna tara en la seva consciència.
 
dijous La penúltima crisi
La Torras de Sarrià de Ter, que es va començar a construir l'any 1939, pot estar vivint la seva penúltima crisi. La vella paperera les ha passat de tots colors, amb diferents suspensions de pagaments, ajustos, prejubilacions, diverses propietats, especuladors (Javier de la Rosa), que han fet que en poc menys de 20 anys hagi passat de més de 1.000 treballadors a rondar els 300 actuals. Ara l'empresa ha comunicat que promourà un ERO que afecta a 200 empleats, convertint la Torras en una caricatura de la indústria que va ser. La dimensió econòmica i sociològica que va tenir la Torras l'he trobat escarabat l'arxiu històric de "Los Sitios". En concret una entrevista de la dècada dels setanta a l'aleshores delegat accidental d'Icona a Girona, Salvador Alemany, que explicava que tota la producció de pins per tallar de les comarques de Girona anaven a parar a la Torras per fer paper. L'actual maniobra per promoure acomiadaments és força incomprensible i injustificable. Sobretot quan la factoria de Sarrià és l'única del grup que aquest any ha generat beneficis. Els carronyers són els primers a aprofitar les crisis i el clima de crisi per millorar balanços. 
 
divendres Ganga peR Als netejavidres
Girona es convertirà en breu en una ganga per les empreses dedicades a la neteja de vidres. La nova biblioteca que anirà a les casernes, i que avui ha presentat l'Ajuntament, serà transparent. Igual que ho serà el nou Trueta. Centenars de metres quadrats de vidres que faran que els nous equipaments siguin un prodigui de lluminositat però un autèntic maldecap a l'hora de garantir-ne la neteja. La nova arquitectura fa pensar que muntar empreses especialitzades a deixar lluents vidres es convertirà en una activitat emergent a Girona. 

COMPARTIR
 
  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | El Boletín  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas