europeisme i fillon

Dilluns al matí al Palau de Luxemburg de París, seu del Senat francès, reunió de parlamentaris dels Estats membres de la Unió Europea amb el primer ministre francès, François Fillon. El primer ministre llegeix una comunicació d'un quart d'hora sobre el programa de la presidència francesa de la UE i després se sotmet durant una hora i quart a preguntes dels parlamentaris d'arreu de l'Europa comunitària. Preguntes que ell prèviament no coneix. Es desenvolupava bé, amb dades i idees generals. Estructura bé el discurs i comunica amb precisió. Penso que això és impossible en el govern actual, de Barcelona o Madrid, on tots els membres del gabinet vénen a llegir unes notes d'unes preguntes prèviament conegudes. Es respira molta més densitat política en aquest vell Senat francès. Aquests dies estic llegint una biografia de Charles de Gaulle escrita pel corresponsal Don Cook, que va viure en primer pla la Segona Guerra Mundial i la fundació de la V República francesa. La França del segle XX la va modular l'obstinada voluntat de De Gaulle. Els grans països es van fent millors amb les grans voluntats de grans líders. Avui a Europa li manca aquesta obstinada voluntat d'alguns dels seus líders. Tot i això, Europa farà un salt endavant en la seva integració en els propers mesos i anys per pura necessitat de ser un actor rellevant en aquest nou ordre que s'intueix. El passat no se n'acaba d'anar i el futur no acaba de presentar-se...

biarritz

Dilluns a la tarda salto de París a Biarritz on es reuneix, anualment, un nodrit grup de polítics sud-americans i europeus, bàsicament francesos. Fa tres anys que hi vaig. Aquest any també ha vingut Artur Mas, que ha parlat de política d'immigració. Entre els sud-americans hi ha una gran irritació no fonamentada per la Directiva europea de retorn que regula uns màxims en política d'immigració a tota la UE. Tot i la seva irritació, agafo aire i els dic que en 9 dels 27 estats membres la directiva millora els drets dels immigrats i que en els altres estats ja es respectarà la llei vigent més garantista. El problema, un cop més, és ajudar educadament Sud-amèrica a aixecar el cap econòmicament evitant les temptacions populistes que recorren mig subcontinent. I com fer que les remeses que els arribin s'inverteixin a estructurar un teixit productiu i no pas al pur consum de l'anar tirant. Mentre estem reunits em truca el president Pujol per fer-me una consulta ben concreta. La meitat dels expresidents d'Estat de la taula el coneixen i mantenen unes breus però animades converses amb ell a través del meu mòbil que es van passant. Entre ells l'expresident de Bolívia Carlos Mesa, que té arrels catalanes i parents a Girona. Mesa està construint un nou partit socialdemòcrata a Bolívia per intentar guanyar a les urnes el populisme souflé d'Evo Morales. Biarritz és d'una gran bellesa però fa constatar que França és París i la vida tranquil·la dels departaments. París i la resta. Biarritz té un component basc que es veu a simple vista.

pressupostos

Dimecres al matí intervinc a Biarritz i a primera hora de la tarda faig el salt en avió fins a Madrid. Hi ha debat de pressupostos en la Comissió. En dos dies, CiU aconsegueix introduir esmenes per valor de fins a 40 milions d'euros, més els pactats la setmana anterior en ponència. Tot plegat suma 70 milions d'euros. El PSC només ha incorporat 19 milions d'euros. Diners destinats al que és prioritari avui: projectes d'R+D+i i inversions territorials que millorin els pressupostos en els ministeris de Foment, Medi Ambient i també Cultura. Els bascos han pactat el traspàs de les competències en Innovació per ajudar a fer una economia més avançada en temps en què els totxos es tornen fang. Els del Grup Parlamentari català també hem apostat per la innovació que tant ha caracteritzat l'economia catalana. Últimament alguns empresaris catalans havien tingut la temptació d'abandonar l'economia del pencar i enlluernar-se per l'economia del "aquí te pillo aquí te mato" que es practicava pels despatxos financers del Paseo de la Castellana de Madrid.

nit electoral

Dimarts a la nit. Recepció de l'ambaixada dels Estats Units a la Casa d'Amèrica, antic Palau de Linares, davant la Cibeles. L'amfitrió, l'ambaixador Eduardo Aguirre, és un republicà declarat que ens rep amb cara de dir "la nit no em serà gaire agradable però benvinguts i endavant". Tenen l'amabilitat de fer-me passar a la zona més reservada de seguiment dels resultats. Allí la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, m'adopta sobtadament de parella i no em deixa de rotllana en rotllana. Intento posar en la conversa alguns temes pendents d'obres de l'Estat a Catalunya (tants!!) però ella surt per la tangent explicant acudits. La ministra té gràcia andalusa explicant acudits, fins i tot n'explica alguns de marcat to masclista. Arriba el president Montilla i, bàsicament, calla. A un quart de dues dono per acabada la vida social i els canapès i me'n vaig per seguir els resultats davant el televisor. Dormo poques hores i el dia següent comento els resultats en dues cadenes de televisió. Obama en l'hora decisiva. Transmet confiança i esperança i, a més, sembla que sap envoltar-se dels millors i aprendre. Zapatero el 2004 també desprenia esperança però van ser necessaris pocs anys per veure la seva inconsistència. P.S. Dimecres la Generalitat va entregar el premi Blanquerna d'enguany a Esther Koplowith. Els motius estan ben justificats en la seva vessant social i filantròpica però penso en els marramiaus que haurien fet els actuals integrants del tripartit (que ja duen cinc anys de govern de to baix) si aquesta hagués estat una decisió d'un govern de CiU.

israel

Setmana francesa. Dijous i divendres, reunió dels European Friends of Israel, els amics europeus d'Israel, un altre cop a París. Patrocinat pel Parlament europeu i el Govern del partit Kadima, aquesta és una gran operació per traslladar a Europa l'opció d'una ràpida creació de l'Estat palestí com a alternativa a un Estat d'Israel binacional, on els palestins creixen ràpidament en la seva demografia. Tot canviaria amb una victòria del Likud. En els primers mesos de 2009 hi haurà la primera cimera UE-Israel i preparem molt bé, amb precisió jueva, el camp de treball perquè doni fruits ràpids i mútuament beneficiosos. En el sopar, la cantant jueva Noa interpreta algunes peces i l'himne d'Israel: "Tenim l'esperança de veure una nació lliure en la nostra terra...". El sionisme va ser un gran moviment de reconstrucció nacional. Després de 6 milions de jueus exterminats en l'Holocaust, amb 800.000 jueus desplaçats. La pau està més a prop en el Mitjà Orient.