societat

negrers d´abans i d´ara

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
 

L'autor reflexiona i analitza com 40 anys després del "miracle" econòmic de la Costa Brava, generat a base de mà d'obra barata, continua l'explotació laboral al sector serveis

CARLOS ARBÓ El dia 29 de març de 1816 el governador de la plaça de l'Havanna (...) atorgava permís al capità Agustí Conill i Sala, (...) per sortir del port (...) cap a les costes d'Àfrica per fer el comerç de negres". El patró del vaixell era de Lloret, segons afirma Agustí M. Vilà i Galí al llibre Navegants i Mercaders. Que un marí mercant fos un negrer, a principis del segle XIX, no era un cas excepcional. Al cap i a la fi, els esclaus segrestats de les selves pròximes a les costes de Guinea eren considerats una mercaderia més. En la seva primera aventura, el vaixell va recalar a l'illa de Fernando Poo per trobar-se amb els intermediaris. Dies després, continua l'historiador, "va salpar per acostar-se al continent negre remuntant l'estuari del riu Boni, on fondejà" per carregar 301 esclaus. El 23 de gener de 1817, quan la nau maniobrava per guanyar la mar, un error del pràctic la feia naufragar. La tripulació va sobreviure però tots els negres que viatjaven al celler amb els peus engrillonats van morir.
Aquest episodi no va ensutjar l'estela d'un intrèpid nàutic, el primer d'una nissaga venerada pels seus descendents. El personatge, a qui l'esquiva fortuna no va permetre traficar amb carn humana, dóna nom a un carrer de la nostra vila, abans anomenat dels Amics.
A la nostra educada civilització, si bé legalment l'esclavitud està abolida fa anys i panys, encara hi ha persones que viuen en una situació d'esclavatge malgrat no portar grillons als turmells: són les dones víctimes de les xarxes internacionals de prostitució, els infants explotats pel turisme sexual, els nens soldats forçats i els immigrants dels països de l'anomenat tercer món. En la majoria de casos, darrere d'aquesta explotació hi ha els negrers del segle XXI. Però hi ha formes més subtils d'exercir aquesta lucrativa activitat. A Lloret existeix una història mai escrita que comença a principis dels anys 60, quan hotelers i restauradors noliejaven autocars per anar a pobles camperols d'Almeria i de Jaén a recollir mà d'obra per convertir-los en cambrers, rentaplats, minyones i bugaderes dels hotels, apartaments, restaurants i bars. En finalitzar la temporada, eren retornats a origen fins l'estiu següent. A canvi dels seus serveis rebien allotjament i manutenció en cases d'hostes o dependències annexes als hotels i un minse estipendi que els permetia passar l'hivern a la seva Andalusia natal. Anys més tard, aquesta pràctica va esdevenir obsoleta perquè els esclaus es van espavilar i, en comptes d'esperar a ser escollits a la plaça del poble, van agafar les maletes de cartró i van pujar al tren que els duria fins a la terra promesa: una Costa Brava en plena expansió turística. Aquells treballadors es mereixen un reconeixement públic perquè van jugar un paper clau, juntament amb els empresaris, en el "miracle" econòmic dels 60. Però, en el cúmul dels esdeveniments commemoratius del centenari del bateig de la nostra Costa Brava, hi haurà lloc per homenatjar els milers d'immigrants d'abans i d'ara?
I, mentre les institucions s'embarquen en un any de celebracions, amb un pressupost inicial de 4,8 milions d'euros, revifen els negrers moderns. Entre ells hi ha els qui cada estiu abusen dels contractes de formació destinats als principiants però que, segons denunciava Eladio Alguacil, secretari general de la Federació de Comerç i Hostaleria de CCOO, s'estan implementant indistintament i regularment a rentaplats, cambrers i dones de neteja. El 80% dels contractes eventuals del sector de l'hostaleria a Catalunya són d'aquesta modalitat: "es paguen 740 euros, una Seguretat Social molt reduïda i una part dels diners de la nòmina en negre". Mai millor dit, negre com la consciència dels negrers d'abans.

COMPARTIR
 
  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | El Boletín  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas