La persistent sequera que viu des de fa mesos la conca de la Muga ha passat factura a més del 60% de la collita i ha generat pèrdues al sector agrari de 4,8 MEUR (milions d'euros), segons l'estimació feta pel sindicat Unió de Pagesos. La manca d'aigua ha afectat sobretot els conreus de blat de moro, userdes i farratges, tot i que també s'ha deixat sentir amb el blat de moro i el gira-sol. El portaveu del sindicat, Antoni Casademont, ha dit que 'la situació és greu' i ha demanat mesures efectives per garantir l'aigua. El sindicat proposa que l'ACA aixequi la presa de Boadella i que construeixi basses de regulació a la llera de la Muga. Defensa que aquesta solució és la més ecològica.

La situació d'excepcionalitat 2 que encara viu la conca de la Muga, lligada a la baixa pluviometria dels darrers mesos, ha fet que el sector agrari vegi amb preocupació la manca d'aigua. Tot i que els productors de les 5.000 hectàrees de conreus que s'estenen a la llera del riu havien adequat els conreus a la manca d'aigua, les pèrdues s'han fet evidents.

I és que, si bé en un any normal les disponibilitats d'aigua per als conreus que es nodreixen de l'embassament de Boadella eren de 20 hectòmetres cúbics, aquest 2008 s'han reduït fins als 2 hectòmetres. Això ha suposat que els prop de 1.200 productors que viuen de la conca de la Muga només disposessin d'un 8% de l'aigua habitual en altres campanyes.

Per afrontar la campanya, els pagesos havien reduït fins a cinc vegades la superfície del conreu del blat de moro (de 2.000 a 400 hectàrees). A més, havien augmentat la plantació d'aquelles varietats que necessiten menys aigua, com el cereal de secà (2.520 hectàrees plantades) o el gira-sol (680 hectàrees). Però l'evident manca d'aigua ha fet realitat les previsions més pessimistes: un 66% de la collita s'ha perdut i les pèrdues econòmiques ascendeixen als 4.880.800 euros, segons les estimacions d'Unió de Pagesos.

L'aigua que rega la conca de la Muga prové de l'embassament de Boadella, i els productors ja han advertit que si en els propers mesos no hi ha cap llevantada que l'ompli, el futur es veu negre. 'I no només per al sector agrari, sinó també per a la resta d'activitats econòmiques, com el turisme, o fins i tot per a la ciutadania', ha ressaltat el responsable de l'Aigua d'Unió de Pagesos, Antoni Casademont.

Aixecar la presa de Boadella

Des del sindicat s'han demanat mesures efectives a la Generalitat per permetre garantir l'aigua al llarg de la conca. La solució més factible és, segons Unió de Pagesos, aixecar uns metres la paret de la presa de Boadella per permetre que pugui arribar a embassar 60 hectòmetres cúbics d'aigua.

'Aquesta solució és possible des del punt de vist tècnic i, a més, fa molt poc mal des del punt de vista ecològic', indica Casademont. El portaveu del sindicat sosté que, un cop el nivell augmenti, no serien massa els arbres afectats que quedarien coberts per l'aigua, i els animals que hi viuen podrien buscar fàcilment un altre hàbitat en llocs més superiors.

'Es parla molt de transvasar aigua del Roine o de portar a terme altres mesures que tenen un cost exageradament alt, i aquesta de moment no es contempla', ha lamentat Antoni Casademont. Des del sindicat també s'han posat sobre la taula altres mesures per garantir l'aigua, com ara construir basses de regulació a la llera de la Muga o aixecar una petita presa al pas del riu Orlina a la zona de Rabós.

Modernitzar regadius

El sindicat Unió de Pagesos també s'ha referit aquest dimarts al projecte de modernització dels regadius de la conca de la Muga. El projecte, que redacta Agricultura, té un cost de 4 MEUR, dels quals un 60% els assumirà la Generalitat, i el 40% restant, els regants.

Però el vicepresident de la comunitat de regants del marge dret de la Muga, Toni Quintana, ja ha advertit que el sector no s'avindrà a pagar aquesta part si no se'ls garanteix aigua. 'Difícilment es modernitzarà', ha afegit Antoni Casademont. El responsable de l'Aigua també ha indicat que la demanda que fan és un crit d'alerta que s'ha d'estendre arreu de la comarca, perquè els municipis replantegin les previsions de creixement.