El rècord de viatgers és un reflex de la velocitat de creuer que ha assolit l'aeroport en els darrers sis anys amb la implantació de la companyia de baix cost Ryanair. Tot i això, el director de les instal?lacions, Eduardo Cerezo, ha concretat que l'aeroport nota la crisi perquè ha baixat l'ocupació als avions, 'però com que hi ha més oferta de seients' es compensa.

Poc després de les 12 del migdia, l'avió de la companyia de baix cost Ryanair que transportava el passatger 5 milions ha aterrat a l'aeroport de Girona procedent de la ciutat marroquina de Marràqueix. El turista afortunat és un jove de Vidreres, Mario Monroy, que treballa a Lloret de Mar (Selva). Monroy ha admès que va viatjar al Marroc 'aprofitant que tenia festa, perquè en tenia ganes i un amic m'ho va aconsellar'.

Durant el vol, el personal de l'avió li ha comunicat que era el passatger número 5 milions de l'aeroport. 'M'ha fet molta il·lusió; agafo vols de Ryanair un parell de cops a l'any i no m'ho esperava', ha admès Monroy. Només de posar els peus a la pista, el director de l'aeroport de Girona-Costa Brava, Eduardo Cerezo, l'ha obsequiat amb una placa commemorativa i la companyia de baix cost li ha donat un abonament de viatge.

Arribar al passatger 5 milions ha suposat un nou rècord per a l'aeroport de Girona. L'anterior rècord va donar-se el 23 d'octubre del 2007, quan l'aeroport va assolir els quatre milions. I per a aquest 2008, el director de l'aeroport ha precisat que es preveu tancar l'any 'arribant als 5 milions i mig' (xifra sensiblement superior en relació al 2007, quan van passar per les instal·lacions un total de 4,8 milions de passatgers).

El nou rècord és un reflex de la velocitat de creuer que ha agafat l'aeroport d'ençà de l'any 2002, quan tenia una mitjana de mig milió de passatgers a l'any. Des d'aleshores, el creixement dels viatgers ha estat d'un 771,1%, i el d'operacions -aterratges i enlairaments- d'un 303,9%.

La crisi toca l'ocupació

Tot i això, les instal•lacions de Vilobí d'Onyar també noten l'efecte de la batzegada econòmica. I és que la crisi també ha comportat que els avions vagin menys plens. 'Realment el coeficient d'ocupació calculem que baixarà entre els 4 i el 5 punts percentuals, però com que hi ha més oferta de seients el número de passatgers creix', ha admès Cerezo. El director també ha explicat que, si la crisi no hagués fet baixat l'ocupació, 'haguéssim tancat l'any amb una xifra més alta'.

Eduardo Cerezo, però, ha explicat que les previsions d'inversió no s'aturen. De fet, s'està remodelant la terminal (ja hi ha quinze nous mostradors de facturació, 33 en total), s'està aixecant un nou edifici d'aparcaments per a 3.500 places (que tindrà sis pisos i una superfície de 93.000 metres quadrats).

També a mitjans del 2009 es preveu que s'enllesteixi l'ampliació de la plataforma en 9.000 metres quadrats més, la qual cosa suposarà dues posicions més d'estacions d'aeronaus. A més, també s'ha fet una galeria de serveis sota la plataforma.

Dos avions més

Eduardo Cerezo també ha avançat que, per a l'any 2009, està previst que la companya de baix cost Ryanair estableixi l'aeroport de Girona-Costa Brava com a base de dos avions més, passant dels 9 als 11 en total. 'Continuem creixent i tenim un número de passatgers importants, i tot i que percentualment el creixement serà difícil de mantenir, continuarem en aquesta línia', ha concretat el director de les instal·lacions de Vilobí d'Onyar.

Eduardo Cerezo ha indicat que el sector aeri està 'en reestructuració' arran de la crisi, i que encara és aviat per fer pronòstics sobre si el 2009 hi haurà noves companyies a l'aeroport. Tot i això, ha indicat que es manté 'el portafoli actual de companyies, amb Ryanair i Wizzair tot l'any i Transavia durant la temporada d'estiu'.

A més, Cerezo també ha dit que 'el repte principal' de les instal•lacions és consolidar-se 'com un aeroport d'aviació i passatgers comercial', i que les mercaderies cada 'cop es concentren en menys aeroports'. Per acabar, el director ha avançat que 'es continua amb tots els processos de modernització de les instal•lacions' perquè, si bé el sector aeri és un dels que nota primer la crisi, també és un dels que primer en surt, i cal planificar el futur.