El regidor del PP de Blanes, Celestino Lillo, va pactar a principis de mandat repartir-se la legislatura amb el número dos de la llista, Jorge Hernández. Per preparar el relleu al capdavant dels populars arran de la davallada de vots que va significar situar Lillo com a cap de llista -la formació va passar de dos edils a un-, entre el cap de llista i el número dos es va pactar verbalment que Hernández substituiria Lillo al cap de dos anys de les eleccions. Ara, però, el líder popular es planteja no plegar, un fet que agreguja la crisi que pateix la formació.

Tot i que segons fonts del partit aquest fet "no té res a veure" amb el malestar que impera a les files del PP, el que sí és cert és que la figura de Lillo, que forma part del govern de la mà de CiU i el PDB, és qüestionada per part dels seus propis companys de partit, que fins i tot han arribat a plantejar-se demanar-li la dimissió. Segons els populars, Lillo ha vulnerat en diverses ocasions la posició de la junta dels populars en les votacions plenàries. En afers com ara la gestió del camp de futbol de Ca l'Aguidó o l'aprovació inicial del POUM, Lillo es va sumar a l'opinió dels seus socis quan els militants li havien demanat que se'n desmarqués. Apunten des de les files populars que el motiu del malestar és l'entrada de gent nova a la junta que opina que Lillo no és la persona ideal per encapçalar el partit.

El regidor del PP és una peça clau del govern. PSC i EUiA van festejar el seu vot per assegurar-se la investidura de Josep Marigó (PSC) com a alcalde el passat maig de 2007: hagués significat sumar l'onzè vot per assegurar-se la majoria. Finalment les negociacions amb les esquerres no van prosperar i Lillo es va sumar a les dretes, que li oferien entrar a l'equip de govern i una tinença d'alcaldia, mentre que socialistes i ecosocialistes li demanaven suport a través d'acords puntuals, però des de l'oposició. Quan Lillo va explicar, després de la investidura de l'alcalde Josep Trias (CiU), els motius del pacte, va dir: "no és pels diners".