Detingut a Barcelona el cap d'una organització de delinqüents d'origen argentí especialitzats a cometre robatoris amb violència en joieries. El grup era conegut com a «La banda del dog», i se l'imputen quatre assalts a Vigo, Albacete, Manresa i Figueres, en què haurien recaptat un botí aproximat de dos milions d'euros. Actuaven de dia, encara que en les hores de menor afluència de públic, i intimidaven als empleats amb armes de foc o blanques, els tiraven a terra o els portaven a la rebotiga, on eren immobilitzats.

Van cometre, almenys, quatre assalts en diferents punts de la geografia espanyola. El primer d'ells es va produir en una joieria de Vigo en el mes de maig, encara que van ser arrestats hores després de l'atracament en un control de la Guàrdia Civil a Zamora. Un dels lladres va aconseguir donar-se a la fuga, encara que va ser posteriorment, i gràcies a les investigacions de la policia, quan es va poder saber que el grup estava liderat per un ciutadà argentí i altres cinc individus de la mateixa nacionalitat, que van fugir al seu país després de l'assalt a Vigo.

No obstant això, a finals de l'estiu es va tornar a detectar la seva presència a Espanya, on van perpetrar dos atracaments a Manresa i Figueres. Abans de la seva arribada a Catalunya van atracar una altra joieria a Albacete, que va ajudar a trobar més pistes per a les investigacions. Finalment, el Grup II de la Brigada Central de Crim Organitzat va descobrir que el cap del grup, amb les inicials O.A.O., de 54 anys, residia a Villanova i la Geltrú, i que tenia planejat tornar a l'Argentina «de manera imminent».

El «modus operandi» va ser el mateix a tots els seus assalts. Dies abans de cometre els robatoris, un dels integrants de la banda es dirigia a l'establiment elegit i comprovava les mesures de seguretat, la ubicació de la caixes fortes i el nombre d'utilitzats que comptava. Amb aquestes dades preparaven el moment de l'atracament, que sempre es produïa en les hores de menor afluència de públic. Un dels membres del grup accedia al local i franquejava la porta a la resta dels integrants. Una vegada dins, intimidaven als empleats amb armes blanques o de foc i, de manera violenta, els tiraven a terra o els portaven a la rebotiga, on eren immobilitzats. Mentrestant, la resta era a l'exterior realitzant funcions de vigilància i cobertura, i preparaven la fugida, que sempre es realitzava a bord de motos de gran cilindrada.