Raül Romeva

´No pot ser que es carreguin tots els costos de la MAT al territori i els beneficis siguin per a les elèctriques´

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
 
 MULTIMÈDIA

Eurodiputat d'Iniciativa.L'any que ve hi haurà eleccions al Parlament Europeu i Raül Romeva, que hi és des de 2004, té la intenció de tornar-s'hi a presentar, si l'assemblea el ratifica. Divendres va ser a Girona.

Ha començat ja la precacmpanya?
De manera informal, sí, però en realitat haurem d'esperar fins al canvi d'any. Les europees sempre són unes eleccions difícils per mobilitzar la gent, no només els mitjans o la societat sinó també els mateixos partits. Però cada vegada la gent és més conscient que són importants, el tòpic que s'enviaven a Europa els que ja no sabien què fer-ne aquí s'està trencant.
Vostè té la intenció de tornar-s'hi a presentar?
He manifestat la meva intenció de tornar a ser candidat a candidat, ja que per tornar a ser el candidat d'Iniciativa he de passar per un procés de primàries internes. Un mandat és relativament poc, en una institució complexa com aquesta, i dos em permetrien consolidar algunes línies de treball ja encetades. Però tot està molt obert.
Un 84% dels europeus no sap que l'any que ve hi ha eleccions. Com els pensen mobilitzar?
A Catalunya, les properes eleccions seran aquestes, i això ens permetrà concentrar l'activitat. Quan els mitjans i els partits comencin a posar les cares als candidats, la gent començarà a tenir-ne consciència. Però són les que costen més de mobilitzar i crec que la millor manera de fer-ho és amb transparència. Que els mitjans plantegin la campanya mostrant que hi ha projectes polítics amb diferents visions d'Europa. I que la gent sàpiga que pot escollir. Si hi ha la percepció que són unes eleccions polítiques, la gent es mobilitzarà.
La Zona Euro ha entrat en recessió. Com es pot donar confiança als ciutadans?
Seria un error creure que la crisi és per culpa de la UE. De fet, alguns defensem que un dels factors perquè no s'hagi respost abans a la crisi és perquè els països han tingut una actitud molt individual, competint a veure qui és menys regulador. Però ara cal defensar instruments de regulació, i això pot mobilitzar la gent que creu que la solució passa perquè la UE sigui un ens polític, no un mercat lliure.
Aquesta recessió econòmica, sumada a episodis com el no d'Irlanda al Tractat de Lisboa, dificulten el futur de la Unió?
Fins ara, l'evolució de la UE ha seguit una línia de dalt a baix. Els governs, aplicant un "despotisme il·lustrat euroburocràtic", diuen a la gent: "Escolti'm, vostè faci'm cas que jo sóc el que en sé". Però arriba un moment en què la gent diu "no", "expliqui'm les coses i jo ja decidiré què vull fer". Quan a la gent se li demana l'opinió, com va passar en el Tractat Constitucional, diu "no m'agrada com estan anant les coses". En el cas de Lisboa i Irlanda, els governs havien d'haver après la lliçó, però han seguit amb la línia contrària. Per això, la gent, quan hi ha hagut un referèndum, ha dit "això no m'agrada". Els governs no n'han tret la lliçó. Per això les eleccions seran importants, ja que el Parlament Europeu haurà d'actuar com a contrapès dels governs: si el Parlament és només una repetició de les maniobres de comerç dels governs, no tindrem cap marge de negociació.
Com afectarà Europa l'arribada d'Obama a la Casa Blanca?
S'han de donar els 100 dies de marge. Jo defenso una satisfacció amb cautela: generen expectatives, i d'aquí a un temps veurem si s'han complert. El factor determinant seran decisions clau. M'encantarà veure si es confirmen les veus que diuen que Obama vol tancar definitivament Guantánamo, o que vol fer un canvi de rumb pel que fa a la postura en el Tractat de Kyoto, o un canvi d'estratègia en política internacional. Si no és així, caldrà seguir insistint que el Govern nord-americà canviï les coses.
La cimera de Washington donarà respostes a Europa?
Ha de donar respostes a tot el món. No estem davant d'un problema financer, sinó d'una realitat que posa en evidència el model econòmic global. Per tant, hi ha d'haver mecanismes de control de les transaccions. Fa molt temps que demanem que es creïn figures de regulació. Però també em preocupa que un dels problemes més greus d'avui, que és el canvi climàtic, s'hagi de posar en stand by perquè ara tenim un problema més greu que és la crisi financera. Està tot interrelacionat. No podem afrontar la crisi econòmica sense afrontar l'escalfament del planeta.
Ha vingut a fer un acte contra la directiva europea del retorn. Com expliquen la seva postura en una de les demarcacions amb més alt percentatge d'immigració?
La directiva planteja la immigració com un crim, i no és així. El gran problema no és la immigració que ve amb pasteres, ja que és el 14% de la que arriba a Europa. Tota aquesta obsessió per posar fronteres al mar és una mala manera de gestionar-la. El que cal és millorar els mecanismes d'entrada i de gestió legal i regular de la immigració. Si es planteja una directiva que permet que en els casos d'entrades il·legals es pugui fer una repartició correcta i raonable, parlem-ne; però no és el cas. Millorem els mecanismes d'entrada i les condicions dels que treballen aquí: és per aquesta via, per on podem controlar les màfies.
Brussel·les ha fet un toc d'atenció a Espanya pels endarreriments del TAV i la falta de coordinació amb França.
I hi ha un tercer toc en marxa: la manca d'informes mediambientals. La comunicació europea via ferroviària és sempre positiva: el problema no és el tren, sinó com es fa i en quin context. Posar tots els esforços en el TAV quan Rodalies funciona com ara és un error de prioritats. La connexió és necessària, el problema és com i per on. Hi ha d'haver una implicació del territori, que l'impacte sigui el menor possible. I amb la MAT dic el mateix: com a concepte, la interconnexió de xarxes a escala europea és bona, però hem de tenir en compte el com. Per això em vaig reunir amb Mario Monti: enteníem que s'estava anant molt ràpid sense tenir un diàleg amb el territori. Hi ha hagut un problema de males maneres. I trobo a faltar un debat a fons sobre el model energètic que volem construir, una aposta veritable per la renovació energètica.
Entre els antilínia hi ha la percepció que la mediació de Mario Monti no ha servit per res, i que França i Espanya ja ho tenien tot decidit sobre la MAT.
La figura de Monti ja va néixer amb un "pecat original", ja que no hi havia debat possible sobre la necessitat de la línia. Va ser important perquè va escoltar veus que fins llavors no s'havien escoltat, però el problema de fons no es va atendre. Aquestes coses s'han d'explicar bé, veure com es compensen, per on passa, de quina manera genera menys impacte. És clar que pot sortir molt car, però és un projecte que donarà molts beneficis. No pot ser que tots els costos es carreguin en el territori i tots els beneficis siguin per a les elèctriques.

COMPARTIR
 


  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | El Boletín  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas