Les algues verdes marines que tant molesten als banyistes podrien convertir-se en un futur en part de la primera matèria dels nous biocautxús destinats a produir pneumàtics per a cotxes, gràcies a una investigació pionera feta pel catedràtic de la Universitat de Girona, Félix Carrasco. La utilització d'algues verdes, com a substitut de la sílice amorfa usada en la fabricació de pneumàtics no és ja només un experiment de laboratori, en què s'hagi contrastat la seva resistència i propietats, sinó que l'empresa italiana Pirelli, promotora d'aquesta investigació, s'ha quedat amb la patent, tot i que encara no té prevista la seva comercialització.

Carrasco (Bribiesca -Burgos-, 1960), catedràtic d'Enginyeria Química, ha explicat que el principal problema per posar al mercat uns «bioneumàtics que creixen al mar» és convèncer els usuaris de la seva fiabilitat, cosa ja demostrada en els laboratoris del Trellborg Wheell Systems de Tívoli (Itàlia). Allà, l'equip dirigit per Carrasco va realitzar amb aquest nou material les proves estàndard habituals en els cautxús que s'utilitzen en la fabricació de pneumàtics sobre densitat, duresa, resistència a l'esquinçat, atracció, viscositat o escalfament, entre uns altres mesuraments, i van contrastar que en tots els paràmetres mantenien les seves propietats segons les normatives de seguretat.

«La paradoxa és que quan hi ha un nou procés, encara que sigui segur i eficaç, costa que tiri endavant perquè es produeix un impacte social en haver de canviar certs hàbits dels consumidors», assegura l'investigador. Carrasco confia que Pirelli es decideixi a la seva comercialització, encara que primer creu que caldrà un estudi i una campanya dirigida a informar els potencials clients dels avantatges econòmics i mediambientals d'aquest tipus de bioneumàtics més sostenibles.

Les algues, un recurs natural i renovable -recalca l'enginyer- contenen polisacàrids, que permeten substituir la sílice amorfa, amb el benefici afegit que és una primera matèria sense cap cost, mentre que la sílice costa 1,06 euros per quilo. Es tractaria de recollir les algues, deixar-les assecar i aixafar-les fins a un diàmetre de 200 micròmetres, ja que és fonamental que el pols obtingut sigui fi per assegurar la seva dispersió en el biocautxú.

El procés no requereix des del punt de vista tècnic cap modificació de les instal·lacions de producció existents i a més suposaria un estalvi del 10% en la producció de la biogoma, a la qual cosa s'afegiria la reducció de costos energètics derivats del procés industrial.

L'alga s'utilitza com a material de reforç, és a dir, no substitueix la totalitat de la sílice, sinó entre un deu i un vint per cent, percentatges en què es comprova que aquest material no compromet les propietats mecàniques del cautxú. A més de la patent, els resultats d'aquesta investigació s'han publicat en dues revistes, una d'àmbit nacional, Enginyeria Química, i una altra d'àmbit internacional, Journal of Applied Polymer Science. Algunes empreses havien realitzat avenços en una línia semblant d'investigació utilitzant per això midó de blat de moro en la fabricació de pneumàtics.